sorgir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| sorgeixo (cent.), sorgesc (val., bal.), sorgisc (val.) |
| sorgeixes, sorgixes (val.) |
| sorgeix, sorgix (val.) |
| sorgim |
| sorgiu |
| sorgeixen, sorgixen (val.) |
Perfet
| he sorgit |
| has sorgit |
| ha sorgit |
| hem sorgit |
| heu sorgit |
| han sorgit |
Imperfet
| sorgia |
| sorgies |
| sorgia |
| sorgíem |
| sorgíeu |
| sorgien |
Plusquamperfet
| havia sorgit |
| havies sorgit |
| havia sorgit |
| havíem sorgit |
| havíeu sorgit |
| havien sorgit |
Passat simple
| sorgí |
| sorgires |
| sorgí |
| sorgírem |
| sorgíreu |
| sorgiren |
Passat perifràstic
| vaig sorgir |
| vas (vares) sorgir |
| va sorgir |
| vam (vàrem) sorgir |
| vau (vàreu) sorgir |
| van (varen) sorgir |
Passat anterior
| haguí sorgit |
| hagueres sorgit |
| hagué sorgit |
| haguérem sorgit |
| haguéreu sorgit |
| hagueren sorgit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver sorgit |
| vas haver sorgit |
| va haver sorgit |
| vam haver sorgit |
| vau haver sorgit |
| van haver sorgit |
Futur
| sorgiré |
| sorgiràs |
| sorgirà |
| sorgirem |
| sorgireu |
| sorgiran |
Futur perfet
| hauré sorgit |
| hauràs sorgit |
| haurà sorgit |
| haurem sorgit |
| haureu sorgit |
| hauran sorgit |
Condicional
| sorgiria |
| sorgiries |
| sorgiria |
| sorgiríem |
| sorgiríeu |
| sorgirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) sorgit |
| hauries (hagueres) sorgit |
| hauria (haguera) sorgit |
| hauríem (haguérem) sorgit |
| hauríeu (haguéreu) sorgit |
| haurien (hagueren) sorgit |
Mode subjuntiu
Present
| sorgeixi, sorgesca / sorgisca (val.), sorgesqui (bal.) |
| sorgeixis, sorgesques / sorgisques (val.), sorgesquis (bal.) |
| sorgeixi, sorgesca / sorgisca (val.), sorgesqui (bal.) |
| sorgim, sorgiguem (bal.) |
| sorgiu, sorgigueu (bal.) |
| sorgeixin, sorgesquen / sorgisquen (val.), sorgesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) sorgit |
| hagis (hages) sorgit |
| hagi (haja) sorgit |
| hàgim (hàgem) sorgit |
| hàgiu (hàgeu) sorgit |
| hagin (hagen) sorgit |
Imperfet
| sorgís, sorgira (val.) |
| sorgissis, sorgires (val.), sorgisses |
| sorgís, sorgira (val.) |
| sorgíssim, sorgírem (val.), sorgíssem |
| sorgíssiu, sorgíreu (val.), sorgísseu |
| sorgissin, sorgiren (val.), sorgissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) sorgit |
| haguessis (hagueres) sorgit |
| hagués (haguera) sorgit |
| haguéssim (haguérem) sorgit |
| haguéssiu (haguéreu) sorgit |
| haguessin (hagueren) sorgit |
Mode imperatiu
Present
| sorgeix, sorgix (val.) |
| sorgeixi, sorgesca / sorgisca (val.), sorgesqui (bal.) |
| sorgim, sorgiguem (bal.) |
| sorgiu |
| sorgeixin, sorgesquen / sorgisquen (val.), sorgesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | sorgir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver sorgit |
| Gerundi | sorgint |
| Gerundi compost | havent sorgit |
| Participi | sorgit , sorgida , sorgits , sorgides |
Definició
- Aparèixer de dins o del fons a la superfície.
Forma alternativa a sargir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017