sargir
Mode indicatiu
Present
| jo | sargeixo (cent.), sargesc (val., bal.), sargisc (val.) |
|---|---|
| tu | sargeixes, sargixes (val.) |
| ell, ella, vostè | sargeix, sargix (val.) |
| nosaltres | sargim |
| vosaltres, vós | sargiu |
| ells, elles, vostès | sargeixen, sargixen (val.) |
Perfet
| jo | he sargit |
|---|---|
| tu | has sargit |
| ell, ella, vostè | ha sargit |
| nosaltres | hem sargit |
| vosaltres, vós | heu sargit |
| ells, elles, vostès | han sargit |
Imperfet
| jo | sargia |
|---|---|
| tu | sargies |
| ell, ella, vostè | sargia |
| nosaltres | sargíem |
| vosaltres, vós | sargíeu |
| ells, elles, vostès | sargien |
Plusquamperfet
| jo | havia sargit |
|---|---|
| tu | havies sargit |
| ell, ella, vostè | havia sargit |
| nosaltres | havíem sargit |
| vosaltres, vós | havíeu sargit |
| ells, elles, vostès | havien sargit |
Passat simple
| jo | sargí |
|---|---|
| tu | sargires |
| ell, ella, vostè | sargí |
| nosaltres | sargírem |
| vosaltres, vós | sargíreu |
| ells, elles, vostès | sargiren |
Passat perifràstic
| jo | vaig sargir |
|---|---|
| tu | vas (vares) sargir |
| ell, ella, vostè | va sargir |
| nosaltres | vam (vàrem) sargir |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) sargir |
| ells, elles, vostès | van (varen) sargir |
Passat anterior
| jo | haguí sargit |
|---|---|
| tu | hagueres sargit |
| ell, ella, vostè | hagué sargit |
| nosaltres | haguérem sargit |
| vosaltres, vós | haguéreu sargit |
| ells, elles, vostès | hagueren sargit |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver sargit |
|---|---|
| tu | vas haver sargit |
| ell, ella, vostè | va haver sargit |
| nosaltres | vam haver sargit |
| vosaltres, vós | vau haver sargit |
| ells, elles, vostès | van haver sargit |
Futur
| jo | sargiré |
|---|---|
| tu | sargiràs |
| ell, ella, vostè | sargirà |
| nosaltres | sargirem |
| vosaltres, vós | sargireu |
| ells, elles, vostès | sargiran |
Futur perfet
| jo | hauré sargit |
|---|---|
| tu | hauràs sargit |
| ell, ella, vostè | haurà sargit |
| nosaltres | haurem sargit |
| vosaltres, vós | haureu sargit |
| ells, elles, vostès | hauran sargit |
Condicional
| jo | sargiria |
|---|---|
| tu | sargiries |
| ell, ella, vostè | sargiria |
| nosaltres | sargiríem |
| vosaltres, vós | sargiríeu |
| ells, elles, vostès | sargirien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) sargit |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) sargit |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) sargit |
| nosaltres | hauríem (haguérem) sargit |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) sargit |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) sargit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sargir
Mode subjuntiu
Present
| jo | sargeixi, sargesca / sargisca (val.), sargesqui (bal.) |
|---|---|
| tu | sargeixis, sargesques / sargisques (val.), sargesquis (bal.) |
| ell, ella, vostè | sargeixi, sargesca / sargisca (val.), sargesqui (bal.) |
| nosaltres | sargim, sargiguem (bal.) |
| vosaltres, vós | sargiu, sargigueu (bal.) |
| ells, elles, vostès | sargeixin, sargesquen / sargisquen (val.), sargesquin (bal.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) sargit |
|---|---|
| tu | hagis (hages) sargit |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) sargit |
| nosaltres | hàgim (hàgem) sargit |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) sargit |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) sargit |
Imperfet
| jo | sargís, sargira (val.) |
|---|---|
| tu | sargissis, sargires (val.), sargisses |
| ell, ella, vostè | sargís, sargira (val.) |
| nosaltres | sargíssim, sargírem (val.), sargíssem |
| vosaltres, vós | sargíssiu, sargíreu (val.), sargísseu |
| ells, elles, vostès | sargissin, sargiren (val.), sargissen |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) sargit |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) sargit |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) sargit |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) sargit |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) sargit |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) sargit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sargir
Mode imperatiu
Present
| tu | sargeix, sargix (val.) |
|---|---|
| ell, ella, vostè | sargeixi, sargesca / sargisca (val.), sargesqui (bal.) |
| nosaltres | sargim, sargiguem (bal.) |
| vosaltres, vós | sargiu |
| ells, elles, vostès | sargeixin, sargesquen / sargisquen (val.), sargesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sargir
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | sargir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver sargit |
| Gerundi | sargint |
| Gerundi compost | havent sargit |
| Participi | sargit, sargida, sargits, sargides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sargir
- Apanyar amb l’agulla el teixit trencat d’una roba.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.