Conjugació en català del verb «senzillar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

senzillar

Mode indicatiu

Present
jo senzillo (cent.), senzille (val.), senzill (bal.)
tu senzilles
ell, ella, vostè senzilla
nosaltres senzillem, senzillam (bal.)
vosaltres, vós senzilleu, senzillau (bal.)
ells, elles, vostès senzillen
Perfet
jo he senzillat
tu has senzillat
ell, ella, vostè ha senzillat
nosaltres hem senzillat
vosaltres, vós heu senzillat
ells, elles, vostès han senzillat
Imperfet
jo senzillava
tu senzillaves
ell, ella, vostè senzillava
nosaltres senzillàvem
vosaltres, vós senzillàveu
ells, elles, vostès senzillaven
Plusquamperfet
jo havia senzillat
tu havies senzillat
ell, ella, vostè havia senzillat
nosaltres havíem senzillat
vosaltres, vós havíeu senzillat
ells, elles, vostès havien senzillat
Passat simple
jo senzillí
tu senzillares
ell, ella, vostè senzillà
nosaltres senzillàrem
vosaltres, vós senzillàreu
ells, elles, vostès senzillaren
Passat perifràstic
jo vaig senzillar
tu vas (vares) senzillar
ell, ella, vostè va senzillar
nosaltres vam (vàrem) senzillar
vosaltres, vós vau (vàreu) senzillar
ells, elles, vostès van (varen) senzillar
Passat anterior
jo haguí senzillat
tu hagueres senzillat
ell, ella, vostè hagué senzillat
nosaltres haguérem senzillat
vosaltres, vós haguéreu senzillat
ells, elles, vostès hagueren senzillat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver senzillat
tu vas haver senzillat
ell, ella, vostè va haver senzillat
nosaltres vam haver senzillat
vosaltres, vós vau haver senzillat
ells, elles, vostès van haver senzillat
Futur
jo senzillaré
tu senzillaràs
ell, ella, vostè senzillarà
nosaltres senzillarem
vosaltres, vós senzillareu
ells, elles, vostès senzillaran
Futur perfet
jo hauré senzillat
tu hauràs senzillat
ell, ella, vostè haurà senzillat
nosaltres haurem senzillat
vosaltres, vós haureu senzillat
ells, elles, vostès hauran senzillat
Condicional
jo senzillaria
tu senzillaries
ell, ella, vostè senzillaria
nosaltres senzillaríem
vosaltres, vós senzillaríeu
ells, elles, vostès senzillarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) senzillat
tu hauries (hagueres) senzillat
ell, ella, vostè hauria (haguera) senzillat
nosaltres hauríem (haguérem) senzillat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) senzillat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) senzillat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

senzillar

Mode subjuntiu

Present
jo senzilli, senzille (val.)
tu senzillis, senzilles (val.)
ell, ella, vostè senzilli, senzille (val.)
nosaltres senzillem
vosaltres, vós senzilleu
ells, elles, vostès senzillin, senzillen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) senzillat
tu hagis (hages) senzillat
ell, ella, vostè hagi (haja) senzillat
nosaltres hàgim (hàgem) senzillat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) senzillat
ells, elles, vostès hagin (hagen) senzillat
Imperfet
jo senzillés, senzillara (val.), senzillàs (val., bal.)
tu senzillessis, senzillares (val.), senzillassis (bal.), senzillesses, senzillasses (val., bal.)
ell, ella, vostè senzillés, senzillara (val.), senzillàs (val., bal.)
nosaltres senzilléssim, senzillàrem (val.), senzillàssim (bal.), senzilléssem, senzillàssem (val., bal.)
vosaltres, vós senzilléssiu, senzillàreu (val.), senzillàssiu (bal.), senzillésseu, senzillàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès senzillessin, senzillaren (val.), senzillassin (bal.), senzillessen, senzillassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) senzillat
tu haguessis (hagueres) senzillat
ell, ella, vostè hagués (haguera) senzillat
nosaltres haguéssim (haguérem) senzillat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) senzillat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) senzillat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

senzillar

Mode imperatiu

Present
tu senzilla
ell, ella, vostè senzilli, senzille (val.)
nosaltres senzillem
vosaltres, vós senzilleu, senzillau (bal.)
ells, elles, vostès senzillin, senzillen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

senzillar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu senzillar
Infinitiu compost haver senzillat
Gerundi senzillant
Gerundi compost havent senzillat
Participi senzillat, senzillada, senzillats, senzillades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.