Conjugació en català del verb «sentenciar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

sentenciar

Mode indicatiu

Present
jo sentencio (cent.), sentencie (val.), sentencii (bal.)
tu sentencies
ell, ella, vostè sentencia
nosaltres sentenciem, sentenciam (bal.)
vosaltres, vós sentencieu, sentenciau (bal.)
ells, elles, vostès sentencien
Perfet
jo he sentenciat
tu has sentenciat
ell, ella, vostè ha sentenciat
nosaltres hem sentenciat
vosaltres, vós heu sentenciat
ells, elles, vostès han sentenciat
Imperfet
jo sentenciava
tu sentenciaves
ell, ella, vostè sentenciava
nosaltres sentenciàvem
vosaltres, vós sentenciàveu
ells, elles, vostès sentenciaven
Plusquamperfet
jo havia sentenciat
tu havies sentenciat
ell, ella, vostè havia sentenciat
nosaltres havíem sentenciat
vosaltres, vós havíeu sentenciat
ells, elles, vostès havien sentenciat
Passat simple
jo sentencií
tu sentenciares
ell, ella, vostè sentencià
nosaltres sentenciàrem
vosaltres, vós sentenciàreu
ells, elles, vostès sentenciaren
Passat perifràstic
jo vaig sentenciar
tu vas (vares) sentenciar
ell, ella, vostè va sentenciar
nosaltres vam (vàrem) sentenciar
vosaltres, vós vau (vàreu) sentenciar
ells, elles, vostès van (varen) sentenciar
Passat anterior
jo haguí sentenciat
tu hagueres sentenciat
ell, ella, vostè hagué sentenciat
nosaltres haguérem sentenciat
vosaltres, vós haguéreu sentenciat
ells, elles, vostès hagueren sentenciat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver sentenciat
tu vas haver sentenciat
ell, ella, vostè va haver sentenciat
nosaltres vam haver sentenciat
vosaltres, vós vau haver sentenciat
ells, elles, vostès van haver sentenciat
Futur
jo sentenciaré
tu sentenciaràs
ell, ella, vostè sentenciarà
nosaltres sentenciarem
vosaltres, vós sentenciareu
ells, elles, vostès sentenciaran
Futur perfet
jo hauré sentenciat
tu hauràs sentenciat
ell, ella, vostè haurà sentenciat
nosaltres haurem sentenciat
vosaltres, vós haureu sentenciat
ells, elles, vostès hauran sentenciat
Condicional
jo sentenciaria
tu sentenciaries
ell, ella, vostè sentenciaria
nosaltres sentenciaríem
vosaltres, vós sentenciaríeu
ells, elles, vostès sentenciarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) sentenciat
tu hauries (hagueres) sentenciat
ell, ella, vostè hauria (haguera) sentenciat
nosaltres hauríem (haguérem) sentenciat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) sentenciat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) sentenciat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sentenciar

Mode subjuntiu

Present
jo sentenciï, sentencie (val.)
tu sentenciïs, sentencies (val.)
ell, ella, vostè sentenciï, sentencie (val.)
nosaltres sentenciem
vosaltres, vós sentencieu
ells, elles, vostès sentenciïn, sentencien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) sentenciat
tu hagis (hages) sentenciat
ell, ella, vostè hagi (haja) sentenciat
nosaltres hàgim (hàgem) sentenciat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) sentenciat
ells, elles, vostès hagin (hagen) sentenciat
Imperfet
jo sentenciés, sentenciara (val.), sentenciàs (val., bal.)
tu sentenciessis, sentenciares (val.), sentenciassis (bal.), sentenciesses, sentenciasses (val., bal.)
ell, ella, vostè sentenciés, sentenciara (val.), sentenciàs (val., bal.)
nosaltres sentenciéssim, sentenciàrem (val.), sentenciàssim (bal.), sentenciéssem, sentenciàssem (val., bal.)
vosaltres, vós sentenciéssiu, sentenciàreu (val.), sentenciàssiu (bal.), sentenciésseu, sentenciàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès sentenciessin, sentenciaren (val.), sentenciassin (bal.), sentenciessen, sentenciassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) sentenciat
tu haguessis (hagueres) sentenciat
ell, ella, vostè hagués (haguera) sentenciat
nosaltres haguéssim (haguérem) sentenciat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) sentenciat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) sentenciat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sentenciar

Mode imperatiu

Present
tu sentencia
ell, ella, vostè sentenciï, sentencie (val.)
nosaltres sentenciem
vosaltres, vós sentencieu, sentenciau (bal.)
ells, elles, vostès sentenciïn, sentencien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sentenciar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu sentenciar
Infinitiu compost haver sentenciat
Gerundi sentenciant
Gerundi compost havent sentenciat
Participi sentenciat, sentenciada, sentenciats, sentenciades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sentenciar

  1. Dictar una sentència.
  2. Prescriure un càstig.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.