resoldre
Mode indicatiu
Present
| jo | resolc |
|---|---|
| tu | resols |
| ell, ella, vostè | resol |
| nosaltres | resolem |
| vosaltres, vós | resoleu |
| ells, elles, vostès | resolen |
Perfet
| jo | he resolt |
|---|---|
| tu | has resolt |
| ell, ella, vostè | ha resolt |
| nosaltres | hem resolt |
| vosaltres, vós | heu resolt |
| ells, elles, vostès | han resolt |
Imperfet
| jo | resolia |
|---|---|
| tu | resolies |
| ell, ella, vostè | resolia |
| nosaltres | resolíem |
| vosaltres, vós | resolíeu |
| ells, elles, vostès | resolien |
Plusquamperfet
| jo | havia resolt |
|---|---|
| tu | havies resolt |
| ell, ella, vostè | havia resolt |
| nosaltres | havíem resolt |
| vosaltres, vós | havíeu resolt |
| ells, elles, vostès | havien resolt |
Passat simple
| jo | resolguí |
|---|---|
| tu | resolgueres |
| ell, ella, vostè | resolgué |
| nosaltres | resolguérem |
| vosaltres, vós | resolguéreu |
| ells, elles, vostès | resolgueren |
Passat perifràstic
| jo | vaig resoldre |
|---|---|
| tu | vas (vares) resoldre |
| ell, ella, vostè | va resoldre |
| nosaltres | vam (vàrem) resoldre |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) resoldre |
| ells, elles, vostès | van (varen) resoldre |
Passat anterior
| jo | haguí resolt |
|---|---|
| tu | hagueres resolt |
| ell, ella, vostè | hagué resolt |
| nosaltres | haguérem resolt |
| vosaltres, vós | haguéreu resolt |
| ells, elles, vostès | hagueren resolt |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver resolt |
|---|---|
| tu | vas haver resolt |
| ell, ella, vostè | va haver resolt |
| nosaltres | vam haver resolt |
| vosaltres, vós | vau haver resolt |
| ells, elles, vostès | van haver resolt |
Futur
| jo | resoldré |
|---|---|
| tu | resoldràs |
| ell, ella, vostè | resoldrà |
| nosaltres | resoldrem |
| vosaltres, vós | resoldreu |
| ells, elles, vostès | resoldran |
Futur perfet
| jo | hauré resolt |
|---|---|
| tu | hauràs resolt |
| ell, ella, vostè | haurà resolt |
| nosaltres | haurem resolt |
| vosaltres, vós | haureu resolt |
| ells, elles, vostès | hauran resolt |
Condicional
| jo | resoldria |
|---|---|
| tu | resoldries |
| ell, ella, vostè | resoldria |
| nosaltres | resoldríem |
| vosaltres, vós | resoldríeu |
| ells, elles, vostès | resoldrien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) resolt |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) resolt |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) resolt |
| nosaltres | hauríem (haguérem) resolt |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) resolt |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) resolt |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
resoldre
Mode subjuntiu
Present
| jo | resolgui, resolga (val.) |
|---|---|
| tu | resolguis, resolgues (val.) |
| ell, ella, vostè | resolgui, resolga (val.) |
| nosaltres | resolguem |
| vosaltres, vós | resolgueu |
| ells, elles, vostès | resolguin, resolguen (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) resolt |
|---|---|
| tu | hagis (hages) resolt |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) resolt |
| nosaltres | hàgim (hàgem) resolt |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) resolt |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) resolt |
Imperfet
| jo | resolgués, resolguera (val.) |
|---|---|
| tu | resolguessis, resolgueres (val.), resolguesses |
| ell, ella, vostè | resolgués, resolguera (val.) |
| nosaltres | resolguéssim, resolguérem (val.), resolguéssem |
| vosaltres, vós | resolguéssiu, resolguéreu (val.), resolguésseu |
| ells, elles, vostès | resolguessin, resolgueren (val.), resolguessen |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) resolt |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) resolt |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) resolt |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) resolt |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) resolt |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) resolt |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
resoldre
Mode imperatiu
Present
| tu | resol |
|---|---|
| ell, ella, vostè | resolgui, resolga (val.) |
| nosaltres | resolguem |
| vosaltres, vós | resoleu |
| ells, elles, vostès | resolguin, resolguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
resoldre
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | resoldre |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver resolt |
| Gerundi | resolent |
| Gerundi compost | havent resolt |
| Participi | resolt, resolta, resolts, resoltes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
resoldre
- Descompondre als elements constituents.
- Transformar, per desintegració, una cosa complexa en una altra o d’altres més simples.
- Fer disminuir sense supuració.
- Donar solució a un problema, una dificultat, una qüestió complexa.
- Anul·lar, deixar sense efecte.
- Passar una nota dissonant a la següent en l’harmonia.
- Decidir, prendre una determinació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.