Conjugació en català del verb «rellucar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

rellucar

Mode indicatiu

Present
jo relluco (cent.), relluque (val.), relluc (bal.)
tu relluques
ell, ella, vostè relluca
nosaltres relluquem, rellucam (bal.)
vosaltres, vós relluqueu, rellucau (bal.)
ells, elles, vostès relluquen
Perfet
jo he rellucat
tu has rellucat
ell, ella, vostè ha rellucat
nosaltres hem rellucat
vosaltres, vós heu rellucat
ells, elles, vostès han rellucat
Imperfet
jo rellucava
tu rellucaves
ell, ella, vostè rellucava
nosaltres rellucàvem
vosaltres, vós rellucàveu
ells, elles, vostès rellucaven
Plusquamperfet
jo havia rellucat
tu havies rellucat
ell, ella, vostè havia rellucat
nosaltres havíem rellucat
vosaltres, vós havíeu rellucat
ells, elles, vostès havien rellucat
Passat simple
jo relluquí
tu rellucares
ell, ella, vostè rellucà
nosaltres rellucàrem
vosaltres, vós rellucàreu
ells, elles, vostès rellucaren
Passat perifràstic
jo vaig rellucar
tu vas (vares) rellucar
ell, ella, vostè va rellucar
nosaltres vam (vàrem) rellucar
vosaltres, vós vau (vàreu) rellucar
ells, elles, vostès van (varen) rellucar
Passat anterior
jo haguí rellucat
tu hagueres rellucat
ell, ella, vostè hagué rellucat
nosaltres haguérem rellucat
vosaltres, vós haguéreu rellucat
ells, elles, vostès hagueren rellucat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver rellucat
tu vas haver rellucat
ell, ella, vostè va haver rellucat
nosaltres vam haver rellucat
vosaltres, vós vau haver rellucat
ells, elles, vostès van haver rellucat
Futur
jo rellucaré
tu rellucaràs
ell, ella, vostè rellucarà
nosaltres rellucarem
vosaltres, vós rellucareu
ells, elles, vostès rellucaran
Futur perfet
jo hauré rellucat
tu hauràs rellucat
ell, ella, vostè haurà rellucat
nosaltres haurem rellucat
vosaltres, vós haureu rellucat
ells, elles, vostès hauran rellucat
Condicional
jo rellucaria
tu rellucaries
ell, ella, vostè rellucaria
nosaltres rellucaríem
vosaltres, vós rellucaríeu
ells, elles, vostès rellucarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) rellucat
tu hauries (hagueres) rellucat
ell, ella, vostè hauria (haguera) rellucat
nosaltres hauríem (haguérem) rellucat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) rellucat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) rellucat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

rellucar

Mode subjuntiu

Present
jo relluqui, relluque (val.)
tu relluquis, relluques (val.)
ell, ella, vostè relluqui, relluque (val.)
nosaltres relluquem
vosaltres, vós relluqueu
ells, elles, vostès relluquin, relluquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) rellucat
tu hagis (hages) rellucat
ell, ella, vostè hagi (haja) rellucat
nosaltres hàgim (hàgem) rellucat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) rellucat
ells, elles, vostès hagin (hagen) rellucat
Imperfet
jo relluqués, rellucara (val.), rellucàs (val., bal.)
tu relluquessis, rellucares (val.), rellucassis (bal.), relluquesses, rellucasses (val., bal.)
ell, ella, vostè relluqués, rellucara (val.), rellucàs (val., bal.)
nosaltres relluquéssim, rellucàrem (val.), rellucàssim (bal.), relluquéssem, rellucàssem (val., bal.)
vosaltres, vós relluquéssiu, rellucàreu (val.), rellucàssiu (bal.), relluquésseu, rellucàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès relluquessin, rellucaren (val.), rellucassin (bal.), relluquessen, rellucassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) rellucat
tu haguessis (hagueres) rellucat
ell, ella, vostè hagués (haguera) rellucat
nosaltres haguéssim (haguérem) rellucat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) rellucat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) rellucat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

rellucar

Mode imperatiu

Present
tu relluca
ell, ella, vostè relluqui, relluque (val.)
nosaltres relluquem
vosaltres, vós relluqueu, rellucau (bal.)
ells, elles, vostès relluquin, relluquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

rellucar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu rellucar
Infinitiu compost haver rellucat
Gerundi rellucant
Gerundi compost havent rellucat
Participi rellucat, rellucada, rellucats, rellucades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

rellucar

  1. Inspeccionar amb la mirada; mirant amb força atenció.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.