Conjugació en català del verb «refulgir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

refulgir

Mode indicatiu

Present
jo refulgeixo (cent.), refulgesc (val., bal.), refulgisc (val.)
tu refulgeixes, refulgixes (val.)
ell, ella, vostè refulgeix, refulgix (val.)
nosaltres refulgim
vosaltres, vós refulgiu
ells, elles, vostès refulgeixen, refulgixen (val.)
Perfet
jo he refulgit
tu has refulgit
ell, ella, vostè ha refulgit
nosaltres hem refulgit
vosaltres, vós heu refulgit
ells, elles, vostès han refulgit
Imperfet
jo refulgia
tu refulgies
ell, ella, vostè refulgia
nosaltres refulgíem
vosaltres, vós refulgíeu
ells, elles, vostès refulgien
Plusquamperfet
jo havia refulgit
tu havies refulgit
ell, ella, vostè havia refulgit
nosaltres havíem refulgit
vosaltres, vós havíeu refulgit
ells, elles, vostès havien refulgit
Passat simple
jo refulgí
tu refulgires
ell, ella, vostè refulgí
nosaltres refulgírem
vosaltres, vós refulgíreu
ells, elles, vostès refulgiren
Passat perifràstic
jo vaig refulgir
tu vas (vares) refulgir
ell, ella, vostè va refulgir
nosaltres vam (vàrem) refulgir
vosaltres, vós vau (vàreu) refulgir
ells, elles, vostès van (varen) refulgir
Passat anterior
jo haguí refulgit
tu hagueres refulgit
ell, ella, vostè hagué refulgit
nosaltres haguérem refulgit
vosaltres, vós haguéreu refulgit
ells, elles, vostès hagueren refulgit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver refulgit
tu vas haver refulgit
ell, ella, vostè va haver refulgit
nosaltres vam haver refulgit
vosaltres, vós vau haver refulgit
ells, elles, vostès van haver refulgit
Futur
jo refulgiré
tu refulgiràs
ell, ella, vostè refulgirà
nosaltres refulgirem
vosaltres, vós refulgireu
ells, elles, vostès refulgiran
Futur perfet
jo hauré refulgit
tu hauràs refulgit
ell, ella, vostè haurà refulgit
nosaltres haurem refulgit
vosaltres, vós haureu refulgit
ells, elles, vostès hauran refulgit
Condicional
jo refulgiria
tu refulgiries
ell, ella, vostè refulgiria
nosaltres refulgiríem
vosaltres, vós refulgiríeu
ells, elles, vostès refulgirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) refulgit
tu hauries (hagueres) refulgit
ell, ella, vostè hauria (haguera) refulgit
nosaltres hauríem (haguérem) refulgit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) refulgit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) refulgit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

refulgir

Mode subjuntiu

Present
jo refulgeixi, refulgesca / refulgisca (val.), refulgesqui (bal.)
tu refulgeixis, refulgesques / refulgisques (val.), refulgesquis (bal.)
ell, ella, vostè refulgeixi, refulgesca / refulgisca (val.), refulgesqui (bal.)
nosaltres refulgim, refulgiguem (bal.)
vosaltres, vós refulgiu, refulgigueu (bal.)
ells, elles, vostès refulgeixin, refulgesquen / refulgisquen (val.), refulgesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) refulgit
tu hagis (hages) refulgit
ell, ella, vostè hagi (haja) refulgit
nosaltres hàgim (hàgem) refulgit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) refulgit
ells, elles, vostès hagin (hagen) refulgit
Imperfet
jo refulgís, refulgira (val.)
tu refulgissis, refulgires (val.), refulgisses
ell, ella, vostè refulgís, refulgira (val.)
nosaltres refulgíssim, refulgírem (val.), refulgíssem
vosaltres, vós refulgíssiu, refulgíreu (val.), refulgísseu
ells, elles, vostès refulgissin, refulgiren (val.), refulgissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) refulgit
tu haguessis (hagueres) refulgit
ell, ella, vostè hagués (haguera) refulgit
nosaltres haguéssim (haguérem) refulgit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) refulgit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) refulgit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

refulgir

Mode imperatiu

Present
tu refulgeix, refulgix (val.)
ell, ella, vostè refulgeixi, refulgesca / refulgisca (val.), refulgesqui (bal.)
nosaltres refulgim, refulgiguem (bal.)
vosaltres, vós refulgiu
ells, elles, vostès refulgeixin, refulgesquen / refulgisquen (val.), refulgesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

refulgir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu refulgir
Infinitiu compost haver refulgit
Gerundi refulgint
Gerundi compost havent refulgit
Participi refulgit, refulgida, refulgits, refulgides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.