recusar
Mode indicatiu
Present
| jo | recuso (cent.), recuse (val.), recús (bal.) |
|---|---|
| tu | recuses |
| ell, ella, vostè | recusa |
| nosaltres | recusem, recusam (bal.) |
| vosaltres, vós | recuseu, recusau (bal.) |
| ells, elles, vostès | recusen |
Perfet
| jo | he recusat |
|---|---|
| tu | has recusat |
| ell, ella, vostè | ha recusat |
| nosaltres | hem recusat |
| vosaltres, vós | heu recusat |
| ells, elles, vostès | han recusat |
Imperfet
| jo | recusava |
|---|---|
| tu | recusaves |
| ell, ella, vostè | recusava |
| nosaltres | recusàvem |
| vosaltres, vós | recusàveu |
| ells, elles, vostès | recusaven |
Plusquamperfet
| jo | havia recusat |
|---|---|
| tu | havies recusat |
| ell, ella, vostè | havia recusat |
| nosaltres | havíem recusat |
| vosaltres, vós | havíeu recusat |
| ells, elles, vostès | havien recusat |
Passat simple
| jo | recusí |
|---|---|
| tu | recusares |
| ell, ella, vostè | recusà |
| nosaltres | recusàrem |
| vosaltres, vós | recusàreu |
| ells, elles, vostès | recusaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig recusar |
|---|---|
| tu | vas (vares) recusar |
| ell, ella, vostè | va recusar |
| nosaltres | vam (vàrem) recusar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) recusar |
| ells, elles, vostès | van (varen) recusar |
Passat anterior
| jo | haguí recusat |
|---|---|
| tu | hagueres recusat |
| ell, ella, vostè | hagué recusat |
| nosaltres | haguérem recusat |
| vosaltres, vós | haguéreu recusat |
| ells, elles, vostès | hagueren recusat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver recusat |
|---|---|
| tu | vas haver recusat |
| ell, ella, vostè | va haver recusat |
| nosaltres | vam haver recusat |
| vosaltres, vós | vau haver recusat |
| ells, elles, vostès | van haver recusat |
Futur
| jo | recusaré |
|---|---|
| tu | recusaràs |
| ell, ella, vostè | recusarà |
| nosaltres | recusarem |
| vosaltres, vós | recusareu |
| ells, elles, vostès | recusaran |
Futur perfet
| jo | hauré recusat |
|---|---|
| tu | hauràs recusat |
| ell, ella, vostè | haurà recusat |
| nosaltres | haurem recusat |
| vosaltres, vós | haureu recusat |
| ells, elles, vostès | hauran recusat |
Condicional
| jo | recusaria |
|---|---|
| tu | recusaries |
| ell, ella, vostè | recusaria |
| nosaltres | recusaríem |
| vosaltres, vós | recusaríeu |
| ells, elles, vostès | recusarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) recusat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) recusat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) recusat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) recusat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) recusat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) recusat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
recusar
Mode subjuntiu
Present
| jo | recusi, recuse (val.) |
|---|---|
| tu | recusis, recuses (val.) |
| ell, ella, vostè | recusi, recuse (val.) |
| nosaltres | recusem |
| vosaltres, vós | recuseu |
| ells, elles, vostès | recusin, recusen (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) recusat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) recusat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) recusat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) recusat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) recusat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) recusat |
Imperfet
| jo | recusés, recusara (val.), recusàs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | recusessis, recusares (val.), recusassis (bal.), recusesses, recusasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | recusés, recusara (val.), recusàs (val., bal.) |
| nosaltres | recuséssim, recusàrem (val.), recusàssim (bal.), recuséssem, recusàssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | recuséssiu, recusàreu (val.), recusàssiu (bal.), recusésseu, recusàsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | recusessin, recusaren (val.), recusassin (bal.), recusessen, recusassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) recusat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) recusat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) recusat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) recusat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) recusat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) recusat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
recusar
Mode imperatiu
Present
| tu | recusa |
|---|---|
| ell, ella, vostè | recusi, recuse (val.) |
| nosaltres | recusem |
| vosaltres, vós | recuseu, recusau (bal.) |
| ells, elles, vostès | recusin, recusen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
recusar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | recusar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver recusat |
| Gerundi | recusant |
| Gerundi compost | havent recusat |
| Participi | recusat, recusada, recusats, recusades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
recusar
- No admetre com a vàlida l'actuació d'un jutge.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.