Conjugació en català del verb «preexistir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

preexistir

Mode indicatiu

Present
jo preexisteixo (cent.), preexistesc (val., bal.), preexistisc (val.)
tu preexisteixes, preexistixes (val.)
ell, ella, vostè preexisteix, preexistix (val.)
nosaltres preexistim
vosaltres, vós preexistiu
ells, elles, vostès preexisteixen, preexistixen (val.)
Perfet
jo he preexistit
tu has preexistit
ell, ella, vostè ha preexistit
nosaltres hem preexistit
vosaltres, vós heu preexistit
ells, elles, vostès han preexistit
Imperfet
jo preexistia
tu preexisties
ell, ella, vostè preexistia
nosaltres preexistíem
vosaltres, vós preexistíeu
ells, elles, vostès preexistien
Plusquamperfet
jo havia preexistit
tu havies preexistit
ell, ella, vostè havia preexistit
nosaltres havíem preexistit
vosaltres, vós havíeu preexistit
ells, elles, vostès havien preexistit
Passat simple
jo preexistí
tu preexistires
ell, ella, vostè preexistí
nosaltres preexistírem
vosaltres, vós preexistíreu
ells, elles, vostès preexistiren
Passat perifràstic
jo vaig preexistir
tu vas (vares) preexistir
ell, ella, vostè va preexistir
nosaltres vam (vàrem) preexistir
vosaltres, vós vau (vàreu) preexistir
ells, elles, vostès van (varen) preexistir
Passat anterior
jo haguí preexistit
tu hagueres preexistit
ell, ella, vostè hagué preexistit
nosaltres haguérem preexistit
vosaltres, vós haguéreu preexistit
ells, elles, vostès hagueren preexistit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver preexistit
tu vas haver preexistit
ell, ella, vostè va haver preexistit
nosaltres vam haver preexistit
vosaltres, vós vau haver preexistit
ells, elles, vostès van haver preexistit
Futur
jo preexistiré
tu preexistiràs
ell, ella, vostè preexistirà
nosaltres preexistirem
vosaltres, vós preexistireu
ells, elles, vostès preexistiran
Futur perfet
jo hauré preexistit
tu hauràs preexistit
ell, ella, vostè haurà preexistit
nosaltres haurem preexistit
vosaltres, vós haureu preexistit
ells, elles, vostès hauran preexistit
Condicional
jo preexistiria
tu preexistiries
ell, ella, vostè preexistiria
nosaltres preexistiríem
vosaltres, vós preexistiríeu
ells, elles, vostès preexistirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) preexistit
tu hauries (hagueres) preexistit
ell, ella, vostè hauria (haguera) preexistit
nosaltres hauríem (haguérem) preexistit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) preexistit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) preexistit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

preexistir

Mode subjuntiu

Present
jo preexisteixi, preexistesca / preexistisca (val.), preexistesqui (bal.)
tu preexisteixis, preexistesques / preexistisques (val.), preexistesquis (bal.)
ell, ella, vostè preexisteixi, preexistesca / preexistisca (val.), preexistesqui (bal.)
nosaltres preexistim, preexistiguem (bal.)
vosaltres, vós preexistiu, preexistigueu (bal.)
ells, elles, vostès preexisteixin, preexistesquen / preexistisquen (val.), preexistesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) preexistit
tu hagis (hages) preexistit
ell, ella, vostè hagi (haja) preexistit
nosaltres hàgim (hàgem) preexistit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) preexistit
ells, elles, vostès hagin (hagen) preexistit
Imperfet
jo preexistís, preexistira (val.)
tu preexistissis, preexistires (val.), preexistisses
ell, ella, vostè preexistís, preexistira (val.)
nosaltres preexistíssim, preexistírem (val.), preexistíssem
vosaltres, vós preexistíssiu, preexistíreu (val.), preexistísseu
ells, elles, vostès preexistissin, preexistiren (val.), preexistissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) preexistit
tu haguessis (hagueres) preexistit
ell, ella, vostè hagués (haguera) preexistit
nosaltres haguéssim (haguérem) preexistit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) preexistit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) preexistit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

preexistir

Mode imperatiu

Present
tu preexisteix, preexistix (val.)
ell, ella, vostè preexisteixi, preexistesca / preexistisca (val.), preexistesqui (bal.)
nosaltres preexistim, preexistiguem (bal.)
vosaltres, vós preexistiu
ells, elles, vostès preexisteixin, preexistesquen / preexistisquen (val.), preexistesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

preexistir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu preexistir
Infinitiu compost haver preexistit
Gerundi preexistint
Gerundi compost havent preexistit
Participi preexistit, preexistida, preexistits, preexistides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

preexistir

  1. Existir en un estat anterior a l’actual.
  2. Existir en un moment anterior.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.