Conjugació en català del verb «particularitzar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

particularitzar

Mode indicatiu

Present
jo particularitzo (cent.), particularitze (val.), particularitz (bal.)
tu particularitzes
ell, ella, vostè particularitza
nosaltres particularitzem, particularitzam (bal.)
vosaltres, vós particularitzeu, particularitzau (bal.)
ells, elles, vostès particularitzen
Perfet
jo he particularitzat
tu has particularitzat
ell, ella, vostè ha particularitzat
nosaltres hem particularitzat
vosaltres, vós heu particularitzat
ells, elles, vostès han particularitzat
Imperfet
jo particularitzava
tu particularitzaves
ell, ella, vostè particularitzava
nosaltres particularitzàvem
vosaltres, vós particularitzàveu
ells, elles, vostès particularitzaven
Plusquamperfet
jo havia particularitzat
tu havies particularitzat
ell, ella, vostè havia particularitzat
nosaltres havíem particularitzat
vosaltres, vós havíeu particularitzat
ells, elles, vostès havien particularitzat
Passat simple
jo particularitzí
tu particularitzares
ell, ella, vostè particularitzà
nosaltres particularitzàrem
vosaltres, vós particularitzàreu
ells, elles, vostès particularitzaren
Passat perifràstic
jo vaig particularitzar
tu vas (vares) particularitzar
ell, ella, vostè va particularitzar
nosaltres vam (vàrem) particularitzar
vosaltres, vós vau (vàreu) particularitzar
ells, elles, vostès van (varen) particularitzar
Passat anterior
jo haguí particularitzat
tu hagueres particularitzat
ell, ella, vostè hagué particularitzat
nosaltres haguérem particularitzat
vosaltres, vós haguéreu particularitzat
ells, elles, vostès hagueren particularitzat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver particularitzat
tu vas haver particularitzat
ell, ella, vostè va haver particularitzat
nosaltres vam haver particularitzat
vosaltres, vós vau haver particularitzat
ells, elles, vostès van haver particularitzat
Futur
jo particularitzaré
tu particularitzaràs
ell, ella, vostè particularitzarà
nosaltres particularitzarem
vosaltres, vós particularitzareu
ells, elles, vostès particularitzaran
Futur perfet
jo hauré particularitzat
tu hauràs particularitzat
ell, ella, vostè haurà particularitzat
nosaltres haurem particularitzat
vosaltres, vós haureu particularitzat
ells, elles, vostès hauran particularitzat
Condicional
jo particularitzaria
tu particularitzaries
ell, ella, vostè particularitzaria
nosaltres particularitzaríem
vosaltres, vós particularitzaríeu
ells, elles, vostès particularitzarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) particularitzat
tu hauries (hagueres) particularitzat
ell, ella, vostè hauria (haguera) particularitzat
nosaltres hauríem (haguérem) particularitzat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) particularitzat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) particularitzat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

particularitzar

Mode subjuntiu

Present
jo particularitzi, particularitze (val.)
tu particularitzis, particularitzes (val.)
ell, ella, vostè particularitzi, particularitze (val.)
nosaltres particularitzem
vosaltres, vós particularitzeu
ells, elles, vostès particularitzin, particularitzen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) particularitzat
tu hagis (hages) particularitzat
ell, ella, vostè hagi (haja) particularitzat
nosaltres hàgim (hàgem) particularitzat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) particularitzat
ells, elles, vostès hagin (hagen) particularitzat
Imperfet
jo particularitzés, particularitzara (val.), particularitzàs (val., bal.)
tu particularitzessis, particularitzares (val.), particularitzassis (bal.), particularitzesses, particularitzasses (val., bal.)
ell, ella, vostè particularitzés, particularitzara (val.), particularitzàs (val., bal.)
nosaltres particularitzéssim, particularitzàrem (val.), particularitzàssim (bal.), particularitzéssem, particularitzàssem (val., bal.)
vosaltres, vós particularitzéssiu, particularitzàreu (val.), particularitzàssiu (bal.), particularitzésseu, particularitzàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès particularitzessin, particularitzaren (val.), particularitzassin (bal.), particularitzessen, particularitzassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) particularitzat
tu haguessis (hagueres) particularitzat
ell, ella, vostè hagués (haguera) particularitzat
nosaltres haguéssim (haguérem) particularitzat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) particularitzat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) particularitzat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

particularitzar

Mode imperatiu

Present
tu particularitza
ell, ella, vostè particularitzi, particularitze (val.)
nosaltres particularitzem
vosaltres, vós particularitzeu, particularitzau (bal.)
ells, elles, vostès particularitzin, particularitzen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

particularitzar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu particularitzar
Infinitiu compost haver particularitzat
Gerundi particularitzant
Gerundi compost havent particularitzat
Participi particularitzat, particularitzada, particularitzats, particularitzades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

particularitzar

  1. Expressar alguna cosa amb totes les seves circumstàncies i particularitats.
  2. Fer especial distinció d’alguna persona.
  3. distingir-se

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.