Conjugació en català del verb «ortigar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ortigar

Mode indicatiu

Present
jo ortigo (cent.), ortigue (val.), ortic (bal.)
tu ortigues
ell, ella, vostè ortiga
nosaltres ortiguem, ortigam (bal.)
vosaltres, vós ortigueu, ortigau (bal.)
ells, elles, vostès ortiguen
Perfet
jo he ortigat
tu has ortigat
ell, ella, vostè ha ortigat
nosaltres hem ortigat
vosaltres, vós heu ortigat
ells, elles, vostès han ortigat
Imperfet
jo ortigava
tu ortigaves
ell, ella, vostè ortigava
nosaltres ortigàvem
vosaltres, vós ortigàveu
ells, elles, vostès ortigaven
Plusquamperfet
jo havia ortigat
tu havies ortigat
ell, ella, vostè havia ortigat
nosaltres havíem ortigat
vosaltres, vós havíeu ortigat
ells, elles, vostès havien ortigat
Passat simple
jo ortiguí
tu ortigares
ell, ella, vostè ortigà
nosaltres ortigàrem
vosaltres, vós ortigàreu
ells, elles, vostès ortigaren
Passat perifràstic
jo vaig ortigar
tu vas (vares) ortigar
ell, ella, vostè va ortigar
nosaltres vam (vàrem) ortigar
vosaltres, vós vau (vàreu) ortigar
ells, elles, vostès van (varen) ortigar
Passat anterior
jo haguí ortigat
tu hagueres ortigat
ell, ella, vostè hagué ortigat
nosaltres haguérem ortigat
vosaltres, vós haguéreu ortigat
ells, elles, vostès hagueren ortigat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ortigat
tu vas haver ortigat
ell, ella, vostè va haver ortigat
nosaltres vam haver ortigat
vosaltres, vós vau haver ortigat
ells, elles, vostès van haver ortigat
Futur
jo ortigaré
tu ortigaràs
ell, ella, vostè ortigarà
nosaltres ortigarem
vosaltres, vós ortigareu
ells, elles, vostès ortigaran
Futur perfet
jo hauré ortigat
tu hauràs ortigat
ell, ella, vostè haurà ortigat
nosaltres haurem ortigat
vosaltres, vós haureu ortigat
ells, elles, vostès hauran ortigat
Condicional
jo ortigaria
tu ortigaries
ell, ella, vostè ortigaria
nosaltres ortigaríem
vosaltres, vós ortigaríeu
ells, elles, vostès ortigarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ortigat
tu hauries (hagueres) ortigat
ell, ella, vostè hauria (haguera) ortigat
nosaltres hauríem (haguérem) ortigat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ortigat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ortigat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ortigar

Mode subjuntiu

Present
jo ortigui, ortigue (val.)
tu ortiguis, ortigues (val.)
ell, ella, vostè ortigui, ortigue (val.)
nosaltres ortiguem
vosaltres, vós ortigueu
ells, elles, vostès ortiguin, ortiguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ortigat
tu hagis (hages) ortigat
ell, ella, vostè hagi (haja) ortigat
nosaltres hàgim (hàgem) ortigat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ortigat
ells, elles, vostès hagin (hagen) ortigat
Imperfet
jo ortigués, ortigara (val.), ortigàs (val., bal.)
tu ortiguessis, ortigares (val.), ortigassis (bal.), ortiguesses, ortigasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ortigués, ortigara (val.), ortigàs (val., bal.)
nosaltres ortiguéssim, ortigàrem (val.), ortigàssim (bal.), ortiguéssem, ortigàssem (val., bal.)
vosaltres, vós ortiguéssiu, ortigàreu (val.), ortigàssiu (bal.), ortiguésseu, ortigàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ortiguessin, ortigaren (val.), ortigassin (bal.), ortiguessen, ortigassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ortigat
tu haguessis (hagueres) ortigat
ell, ella, vostè hagués (haguera) ortigat
nosaltres haguéssim (haguérem) ortigat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ortigat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ortigat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ortigar

Mode imperatiu

Present
tu ortiga
ell, ella, vostè ortigui, ortigue (val.)
nosaltres ortiguem
vosaltres, vós ortigueu, ortigau (bal.)
ells, elles, vostès ortiguin, ortiguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ortigar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ortigar
Infinitiu compost haver ortigat
Gerundi ortigant
Gerundi compost havent ortigat
Participi ortigat, ortigada, ortigats, ortigades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ortigar

  1. Punxar amb ortigues.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.