Conjugació en català del verb «orientar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

orientar

Mode indicatiu

Present
jo oriento (cent.), oriente (val.), orient (bal.)
tu orientes
ell, ella, vostè orienta
nosaltres orientem, orientam (bal.)
vosaltres, vós orienteu, orientau (bal.)
ells, elles, vostès orienten
Perfet
jo he orientat
tu has orientat
ell, ella, vostè ha orientat
nosaltres hem orientat
vosaltres, vós heu orientat
ells, elles, vostès han orientat
Imperfet
jo orientava
tu orientaves
ell, ella, vostè orientava
nosaltres orientàvem
vosaltres, vós orientàveu
ells, elles, vostès orientaven
Plusquamperfet
jo havia orientat
tu havies orientat
ell, ella, vostè havia orientat
nosaltres havíem orientat
vosaltres, vós havíeu orientat
ells, elles, vostès havien orientat
Passat simple
jo orientí
tu orientares
ell, ella, vostè orientà
nosaltres orientàrem
vosaltres, vós orientàreu
ells, elles, vostès orientaren
Passat perifràstic
jo vaig orientar
tu vas (vares) orientar
ell, ella, vostè va orientar
nosaltres vam (vàrem) orientar
vosaltres, vós vau (vàreu) orientar
ells, elles, vostès van (varen) orientar
Passat anterior
jo haguí orientat
tu hagueres orientat
ell, ella, vostè hagué orientat
nosaltres haguérem orientat
vosaltres, vós haguéreu orientat
ells, elles, vostès hagueren orientat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver orientat
tu vas haver orientat
ell, ella, vostè va haver orientat
nosaltres vam haver orientat
vosaltres, vós vau haver orientat
ells, elles, vostès van haver orientat
Futur
jo orientaré
tu orientaràs
ell, ella, vostè orientarà
nosaltres orientarem
vosaltres, vós orientareu
ells, elles, vostès orientaran
Futur perfet
jo hauré orientat
tu hauràs orientat
ell, ella, vostè haurà orientat
nosaltres haurem orientat
vosaltres, vós haureu orientat
ells, elles, vostès hauran orientat
Condicional
jo orientaria
tu orientaries
ell, ella, vostè orientaria
nosaltres orientaríem
vosaltres, vós orientaríeu
ells, elles, vostès orientarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) orientat
tu hauries (hagueres) orientat
ell, ella, vostè hauria (haguera) orientat
nosaltres hauríem (haguérem) orientat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) orientat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) orientat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

orientar

Mode subjuntiu

Present
jo orienti, oriente (val.)
tu orientis, orientes (val.)
ell, ella, vostè orienti, oriente (val.)
nosaltres orientem
vosaltres, vós orienteu
ells, elles, vostès orientin, orienten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) orientat
tu hagis (hages) orientat
ell, ella, vostè hagi (haja) orientat
nosaltres hàgim (hàgem) orientat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) orientat
ells, elles, vostès hagin (hagen) orientat
Imperfet
jo orientés, orientara (val.), orientàs (val., bal.)
tu orientessis, orientares (val.), orientassis (bal.), orientesses, orientasses (val., bal.)
ell, ella, vostè orientés, orientara (val.), orientàs (val., bal.)
nosaltres orientéssim, orientàrem (val.), orientàssim (bal.), orientéssem, orientàssem (val., bal.)
vosaltres, vós orientéssiu, orientàreu (val.), orientàssiu (bal.), orientésseu, orientàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès orientessin, orientaren (val.), orientassin (bal.), orientessen, orientassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) orientat
tu haguessis (hagueres) orientat
ell, ella, vostè hagués (haguera) orientat
nosaltres haguéssim (haguérem) orientat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) orientat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) orientat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

orientar

Mode imperatiu

Present
tu orienta
ell, ella, vostè orienti, oriente (val.)
nosaltres orientem
vosaltres, vós orienteu, orientau (bal.)
ells, elles, vostès orientin, orienten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

orientar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu orientar
Infinitiu compost haver orientat
Gerundi orientant
Gerundi compost havent orientat
Participi orientat, orientada, orientats, orientades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

orientar

  1. Disposar quelcom en relació als punts cardinals.
  2. Determinar una posició respecte als punts cardinals.
  3. Ajudar algú informant-lo sobre un tema de manera que obtingui els coneixements necessaris per poder actuar convenientment.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.