orellar
Mode indicatiu
Present
| jo | orello (cent.), orelle (val.), orell (bal.) |
|---|---|
| tu | orelles |
| ell, ella, vostè | orella |
| nosaltres | orellem, orellam (bal.) |
| vosaltres, vós | orelleu, orellau (bal.) |
| ells, elles, vostès | orellen |
Perfet
| jo | he orellat |
|---|---|
| tu | has orellat |
| ell, ella, vostè | ha orellat |
| nosaltres | hem orellat |
| vosaltres, vós | heu orellat |
| ells, elles, vostès | han orellat |
Imperfet
| jo | orellava |
|---|---|
| tu | orellaves |
| ell, ella, vostè | orellava |
| nosaltres | orellàvem |
| vosaltres, vós | orellàveu |
| ells, elles, vostès | orellaven |
Plusquamperfet
| jo | havia orellat |
|---|---|
| tu | havies orellat |
| ell, ella, vostè | havia orellat |
| nosaltres | havíem orellat |
| vosaltres, vós | havíeu orellat |
| ells, elles, vostès | havien orellat |
Passat simple
| jo | orellí |
|---|---|
| tu | orellares |
| ell, ella, vostè | orellà |
| nosaltres | orellàrem |
| vosaltres, vós | orellàreu |
| ells, elles, vostès | orellaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig orellar |
|---|---|
| tu | vas (vares) orellar |
| ell, ella, vostè | va orellar |
| nosaltres | vam (vàrem) orellar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) orellar |
| ells, elles, vostès | van (varen) orellar |
Passat anterior
| jo | haguí orellat |
|---|---|
| tu | hagueres orellat |
| ell, ella, vostè | hagué orellat |
| nosaltres | haguérem orellat |
| vosaltres, vós | haguéreu orellat |
| ells, elles, vostès | hagueren orellat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver orellat |
|---|---|
| tu | vas haver orellat |
| ell, ella, vostè | va haver orellat |
| nosaltres | vam haver orellat |
| vosaltres, vós | vau haver orellat |
| ells, elles, vostès | van haver orellat |
Futur
| jo | orellaré |
|---|---|
| tu | orellaràs |
| ell, ella, vostè | orellarà |
| nosaltres | orellarem |
| vosaltres, vós | orellareu |
| ells, elles, vostès | orellaran |
Futur perfet
| jo | hauré orellat |
|---|---|
| tu | hauràs orellat |
| ell, ella, vostè | haurà orellat |
| nosaltres | haurem orellat |
| vosaltres, vós | haureu orellat |
| ells, elles, vostès | hauran orellat |
Condicional
| jo | orellaria |
|---|---|
| tu | orellaries |
| ell, ella, vostè | orellaria |
| nosaltres | orellaríem |
| vosaltres, vós | orellaríeu |
| ells, elles, vostès | orellarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) orellat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) orellat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) orellat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) orellat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) orellat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) orellat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
orellar
Mode subjuntiu
Present
| jo | orelli, orelle (val.) |
|---|---|
| tu | orellis, orelles (val.) |
| ell, ella, vostè | orelli, orelle (val.) |
| nosaltres | orellem |
| vosaltres, vós | orelleu |
| ells, elles, vostès | orellin, orellen (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) orellat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) orellat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) orellat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) orellat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) orellat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) orellat |
Imperfet
| jo | orellés, orellara (val.), orellàs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | orellessis, orellares (val.), orellassis (bal.), orellesses, orellasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | orellés, orellara (val.), orellàs (val., bal.) |
| nosaltres | orelléssim, orellàrem (val.), orellàssim (bal.), orelléssem, orellàssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | orelléssiu, orellàreu (val.), orellàssiu (bal.), orellésseu, orellàsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | orellessin, orellaren (val.), orellassin (bal.), orellessen, orellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) orellat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) orellat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) orellat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) orellat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) orellat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) orellat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
orellar
Mode imperatiu
Present
| tu | orella |
|---|---|
| ell, ella, vostè | orelli, orelle (val.) |
| nosaltres | orellem |
| vosaltres, vós | orelleu, orellau (bal.) |
| ells, elles, vostès | orellin, orellen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
orellar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | orellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver orellat |
| Gerundi | orellant |
| Gerundi compost | havent orellat |
| Participi | orellat, orellada, orellats, orellades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
orellar
- Moure les orelles, especialment un animal.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.