Conjugació en català del verb «opugnar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

opugnar

Mode indicatiu

Present
jo opugno (cent.), opugne (val.), opugn (bal.)
tu opugnes
ell, ella, vostè opugna
nosaltres opugnem, opugnam (bal.)
vosaltres, vós opugneu, opugnau (bal.)
ells, elles, vostès opugnen
Perfet
jo he opugnat
tu has opugnat
ell, ella, vostè ha opugnat
nosaltres hem opugnat
vosaltres, vós heu opugnat
ells, elles, vostès han opugnat
Imperfet
jo opugnava
tu opugnaves
ell, ella, vostè opugnava
nosaltres opugnàvem
vosaltres, vós opugnàveu
ells, elles, vostès opugnaven
Plusquamperfet
jo havia opugnat
tu havies opugnat
ell, ella, vostè havia opugnat
nosaltres havíem opugnat
vosaltres, vós havíeu opugnat
ells, elles, vostès havien opugnat
Passat simple
jo opugní
tu opugnares
ell, ella, vostè opugnà
nosaltres opugnàrem
vosaltres, vós opugnàreu
ells, elles, vostès opugnaren
Passat perifràstic
jo vaig opugnar
tu vas (vares) opugnar
ell, ella, vostè va opugnar
nosaltres vam (vàrem) opugnar
vosaltres, vós vau (vàreu) opugnar
ells, elles, vostès van (varen) opugnar
Passat anterior
jo haguí opugnat
tu hagueres opugnat
ell, ella, vostè hagué opugnat
nosaltres haguérem opugnat
vosaltres, vós haguéreu opugnat
ells, elles, vostès hagueren opugnat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver opugnat
tu vas haver opugnat
ell, ella, vostè va haver opugnat
nosaltres vam haver opugnat
vosaltres, vós vau haver opugnat
ells, elles, vostès van haver opugnat
Futur
jo opugnaré
tu opugnaràs
ell, ella, vostè opugnarà
nosaltres opugnarem
vosaltres, vós opugnareu
ells, elles, vostès opugnaran
Futur perfet
jo hauré opugnat
tu hauràs opugnat
ell, ella, vostè haurà opugnat
nosaltres haurem opugnat
vosaltres, vós haureu opugnat
ells, elles, vostès hauran opugnat
Condicional
jo opugnaria
tu opugnaries
ell, ella, vostè opugnaria
nosaltres opugnaríem
vosaltres, vós opugnaríeu
ells, elles, vostès opugnarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) opugnat
tu hauries (hagueres) opugnat
ell, ella, vostè hauria (haguera) opugnat
nosaltres hauríem (haguérem) opugnat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) opugnat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) opugnat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

opugnar

Mode subjuntiu

Present
jo opugni, opugne (val.)
tu opugnis, opugnes (val.)
ell, ella, vostè opugni, opugne (val.)
nosaltres opugnem
vosaltres, vós opugneu
ells, elles, vostès opugnin, opugnen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) opugnat
tu hagis (hages) opugnat
ell, ella, vostè hagi (haja) opugnat
nosaltres hàgim (hàgem) opugnat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) opugnat
ells, elles, vostès hagin (hagen) opugnat
Imperfet
jo opugnés, opugnara (val.), opugnàs (val., bal.)
tu opugnessis, opugnares (val.), opugnassis (bal.), opugnesses, opugnasses (val., bal.)
ell, ella, vostè opugnés, opugnara (val.), opugnàs (val., bal.)
nosaltres opugnéssim, opugnàrem (val.), opugnàssim (bal.), opugnéssem, opugnàssem (val., bal.)
vosaltres, vós opugnéssiu, opugnàreu (val.), opugnàssiu (bal.), opugnésseu, opugnàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès opugnessin, opugnaren (val.), opugnassin (bal.), opugnessen, opugnassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) opugnat
tu haguessis (hagueres) opugnat
ell, ella, vostè hagués (haguera) opugnat
nosaltres haguéssim (haguérem) opugnat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) opugnat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) opugnat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

opugnar

Mode imperatiu

Present
tu opugna
ell, ella, vostè opugni, opugne (val.)
nosaltres opugnem
vosaltres, vós opugneu, opugnau (bal.)
ells, elles, vostès opugnin, opugnen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

opugnar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu opugnar
Infinitiu compost haver opugnat
Gerundi opugnant
Gerundi compost havent opugnat
Participi opugnat, opugnada, opugnats, opugnades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

opugnar

  1. Fer oposició, combatre.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.