Conjugació en català del verb «objectar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

objectar

Mode indicatiu

Present
jo objecto (cent.), objecte (val.), object (bal.)
tu objectes
ell, ella, vostè objecta
nosaltres objectem, objectam (bal.)
vosaltres, vós objecteu, objectau (bal.)
ells, elles, vostès objecten
Perfet
jo he objectat
tu has objectat
ell, ella, vostè ha objectat
nosaltres hem objectat
vosaltres, vós heu objectat
ells, elles, vostès han objectat
Imperfet
jo objectava
tu objectaves
ell, ella, vostè objectava
nosaltres objectàvem
vosaltres, vós objectàveu
ells, elles, vostès objectaven
Plusquamperfet
jo havia objectat
tu havies objectat
ell, ella, vostè havia objectat
nosaltres havíem objectat
vosaltres, vós havíeu objectat
ells, elles, vostès havien objectat
Passat simple
jo objectí
tu objectares
ell, ella, vostè objectà
nosaltres objectàrem
vosaltres, vós objectàreu
ells, elles, vostès objectaren
Passat perifràstic
jo vaig objectar
tu vas (vares) objectar
ell, ella, vostè va objectar
nosaltres vam (vàrem) objectar
vosaltres, vós vau (vàreu) objectar
ells, elles, vostès van (varen) objectar
Passat anterior
jo haguí objectat
tu hagueres objectat
ell, ella, vostè hagué objectat
nosaltres haguérem objectat
vosaltres, vós haguéreu objectat
ells, elles, vostès hagueren objectat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver objectat
tu vas haver objectat
ell, ella, vostè va haver objectat
nosaltres vam haver objectat
vosaltres, vós vau haver objectat
ells, elles, vostès van haver objectat
Futur
jo objectaré
tu objectaràs
ell, ella, vostè objectarà
nosaltres objectarem
vosaltres, vós objectareu
ells, elles, vostès objectaran
Futur perfet
jo hauré objectat
tu hauràs objectat
ell, ella, vostè haurà objectat
nosaltres haurem objectat
vosaltres, vós haureu objectat
ells, elles, vostès hauran objectat
Condicional
jo objectaria
tu objectaries
ell, ella, vostè objectaria
nosaltres objectaríem
vosaltres, vós objectaríeu
ells, elles, vostès objectarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) objectat
tu hauries (hagueres) objectat
ell, ella, vostè hauria (haguera) objectat
nosaltres hauríem (haguérem) objectat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) objectat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) objectat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

objectar

Mode subjuntiu

Present
jo objecti, objecte (val.)
tu objectis, objectes (val.)
ell, ella, vostè objecti, objecte (val.)
nosaltres objectem
vosaltres, vós objecteu
ells, elles, vostès objectin, objecten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) objectat
tu hagis (hages) objectat
ell, ella, vostè hagi (haja) objectat
nosaltres hàgim (hàgem) objectat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) objectat
ells, elles, vostès hagin (hagen) objectat
Imperfet
jo objectés, objectara (val.), objectàs (val., bal.)
tu objectessis, objectares (val.), objectassis (bal.), objectesses, objectasses (val., bal.)
ell, ella, vostè objectés, objectara (val.), objectàs (val., bal.)
nosaltres objectéssim, objectàrem (val.), objectàssim (bal.), objectéssem, objectàssem (val., bal.)
vosaltres, vós objectéssiu, objectàreu (val.), objectàssiu (bal.), objectésseu, objectàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès objectessin, objectaren (val.), objectassin (bal.), objectessen, objectassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) objectat
tu haguessis (hagueres) objectat
ell, ella, vostè hagués (haguera) objectat
nosaltres haguéssim (haguérem) objectat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) objectat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) objectat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

objectar

Mode imperatiu

Present
tu objecta
ell, ella, vostè objecti, objecte (val.)
nosaltres objectem
vosaltres, vós objecteu, objectau (bal.)
ells, elles, vostès objectin, objecten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

objectar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu objectar
Infinitiu compost haver objectat
Gerundi objectant
Gerundi compost havent objectat
Participi objectat, objectada, objectats, objectades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

objectar

  1. Oposar raons per negar o rebutjar alguna cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.