Conjugació en català del verb «monologar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

monologar

Mode indicatiu

Present
jo monologo (cent.), monologue (val.), monolog (bal.)
tu monologues
ell, ella, vostè monologa
nosaltres monologuem, monologam (bal.)
vosaltres, vós monologueu, monologau (bal.)
ells, elles, vostès monologuen
Perfet
jo he monologat
tu has monologat
ell, ella, vostè ha monologat
nosaltres hem monologat
vosaltres, vós heu monologat
ells, elles, vostès han monologat
Imperfet
jo monologava
tu monologaves
ell, ella, vostè monologava
nosaltres monologàvem
vosaltres, vós monologàveu
ells, elles, vostès monologaven
Plusquamperfet
jo havia monologat
tu havies monologat
ell, ella, vostè havia monologat
nosaltres havíem monologat
vosaltres, vós havíeu monologat
ells, elles, vostès havien monologat
Passat simple
jo monologuí
tu monologares
ell, ella, vostè monologà
nosaltres monologàrem
vosaltres, vós monologàreu
ells, elles, vostès monologaren
Passat perifràstic
jo vaig monologar
tu vas (vares) monologar
ell, ella, vostè va monologar
nosaltres vam (vàrem) monologar
vosaltres, vós vau (vàreu) monologar
ells, elles, vostès van (varen) monologar
Passat anterior
jo haguí monologat
tu hagueres monologat
ell, ella, vostè hagué monologat
nosaltres haguérem monologat
vosaltres, vós haguéreu monologat
ells, elles, vostès hagueren monologat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver monologat
tu vas haver monologat
ell, ella, vostè va haver monologat
nosaltres vam haver monologat
vosaltres, vós vau haver monologat
ells, elles, vostès van haver monologat
Futur
jo monologaré
tu monologaràs
ell, ella, vostè monologarà
nosaltres monologarem
vosaltres, vós monologareu
ells, elles, vostès monologaran
Futur perfet
jo hauré monologat
tu hauràs monologat
ell, ella, vostè haurà monologat
nosaltres haurem monologat
vosaltres, vós haureu monologat
ells, elles, vostès hauran monologat
Condicional
jo monologaria
tu monologaries
ell, ella, vostè monologaria
nosaltres monologaríem
vosaltres, vós monologaríeu
ells, elles, vostès monologarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) monologat
tu hauries (hagueres) monologat
ell, ella, vostè hauria (haguera) monologat
nosaltres hauríem (haguérem) monologat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) monologat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) monologat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

monologar

Mode subjuntiu

Present
jo monologui, monologue (val.)
tu monologuis, monologues (val.)
ell, ella, vostè monologui, monologue (val.)
nosaltres monologuem
vosaltres, vós monologueu
ells, elles, vostès monologuin, monologuen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) monologat
tu hagis (hages) monologat
ell, ella, vostè hagi (haja) monologat
nosaltres hàgim (hàgem) monologat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) monologat
ells, elles, vostès hagin (hagen) monologat
Imperfet
jo monologués, monologara (val.), monologàs (val., bal.)
tu monologuessis, monologares (val.), monologassis (bal.), monologuesses, monologasses (val., bal.)
ell, ella, vostè monologués, monologara (val.), monologàs (val., bal.)
nosaltres monologuéssim, monologàrem (val.), monologàssim (bal.), monologuéssem, monologàssem (val., bal.)
vosaltres, vós monologuéssiu, monologàreu (val.), monologàssiu (bal.), monologuésseu, monologàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès monologuessin, monologaren (val.), monologassin (bal.), monologuessen, monologassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) monologat
tu haguessis (hagueres) monologat
ell, ella, vostè hagués (haguera) monologat
nosaltres haguéssim (haguérem) monologat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) monologat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) monologat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

monologar

Mode imperatiu

Present
tu monologa
ell, ella, vostè monologui, monologue (val.)
nosaltres monologuem
vosaltres, vós monologueu, monologau (bal.)
ells, elles, vostès monologuin, monologuen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

monologar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu monologar
Infinitiu compost haver monologat
Gerundi monologant
Gerundi compost havent monologat
Participi monologat, monologada, monologats, monologades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

monologar

  1. Parlar amb si mateix.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.