Conjugació en català del verb «mimar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

mimar

Observació: Aquest verb no és admès per tots els diccionaris amb el sentit d'aviciar.

Mode indicatiu

Present
jo mimo (cent.), mime (val.), mim (bal.)
tu mimes
ell, ella, vostè mima
nosaltres mimem, mimam (bal.)
vosaltres, vós mimeu, mimau (bal.)
ells, elles, vostès mimen
Perfet
jo he mimat
tu has mimat
ell, ella, vostè ha mimat
nosaltres hem mimat
vosaltres, vós heu mimat
ells, elles, vostès han mimat
Imperfet
jo mimava
tu mimaves
ell, ella, vostè mimava
nosaltres mimàvem
vosaltres, vós mimàveu
ells, elles, vostès mimaven
Plusquamperfet
jo havia mimat
tu havies mimat
ell, ella, vostè havia mimat
nosaltres havíem mimat
vosaltres, vós havíeu mimat
ells, elles, vostès havien mimat
Passat simple
jo mimí
tu mimares
ell, ella, vostè mimà
nosaltres mimàrem
vosaltres, vós mimàreu
ells, elles, vostès mimaren
Passat perifràstic
jo vaig mimar
tu vas (vares) mimar
ell, ella, vostè va mimar
nosaltres vam (vàrem) mimar
vosaltres, vós vau (vàreu) mimar
ells, elles, vostès van (varen) mimar
Passat anterior
jo haguí mimat
tu hagueres mimat
ell, ella, vostè hagué mimat
nosaltres haguérem mimat
vosaltres, vós haguéreu mimat
ells, elles, vostès hagueren mimat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver mimat
tu vas haver mimat
ell, ella, vostè va haver mimat
nosaltres vam haver mimat
vosaltres, vós vau haver mimat
ells, elles, vostès van haver mimat
Futur
jo mimaré
tu mimaràs
ell, ella, vostè mimarà
nosaltres mimarem
vosaltres, vós mimareu
ells, elles, vostès mimaran
Futur perfet
jo hauré mimat
tu hauràs mimat
ell, ella, vostè haurà mimat
nosaltres haurem mimat
vosaltres, vós haureu mimat
ells, elles, vostès hauran mimat
Condicional
jo mimaria
tu mimaries
ell, ella, vostè mimaria
nosaltres mimaríem
vosaltres, vós mimaríeu
ells, elles, vostès mimarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) mimat
tu hauries (hagueres) mimat
ell, ella, vostè hauria (haguera) mimat
nosaltres hauríem (haguérem) mimat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) mimat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) mimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mimar

Observació: Aquest verb no és admès per tots els diccionaris amb el sentit d'aviciar.

Mode subjuntiu

Present
jo mimi, mime (val.)
tu mimis, mimes (val.)
ell, ella, vostè mimi, mime (val.)
nosaltres mimem
vosaltres, vós mimeu
ells, elles, vostès mimin, mimen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) mimat
tu hagis (hages) mimat
ell, ella, vostè hagi (haja) mimat
nosaltres hàgim (hàgem) mimat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) mimat
ells, elles, vostès hagin (hagen) mimat
Imperfet
jo mimés, mimara (val.), mimàs (val., bal.)
tu mimessis, mimares (val.), mimassis (bal.), mimesses, mimasses (val., bal.)
ell, ella, vostè mimés, mimara (val.), mimàs (val., bal.)
nosaltres miméssim, mimàrem (val.), mimàssim (bal.), miméssem, mimàssem (val., bal.)
vosaltres, vós miméssiu, mimàreu (val.), mimàssiu (bal.), mimésseu, mimàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès mimessin, mimaren (val.), mimassin (bal.), mimessen, mimassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) mimat
tu haguessis (hagueres) mimat
ell, ella, vostè hagués (haguera) mimat
nosaltres haguéssim (haguérem) mimat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) mimat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) mimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mimar

Observació: Aquest verb no és admès per tots els diccionaris amb el sentit d'aviciar.

Mode imperatiu

Present
tu mima
ell, ella, vostè mimi, mime (val.)
nosaltres mimem
vosaltres, vós mimeu, mimau (bal.)
ells, elles, vostès mimin, mimen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mimar

Observació: Aquest verb no és admès per tots els diccionaris amb el sentit d'aviciar.

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu mimar
Infinitiu compost haver mimat
Gerundi mimant
Gerundi compost havent mimat
Participi mimat, mimada, mimats, mimades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mimar

  1. Imitar els gestos característics, l’aparença.
  2. aviciar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.