Conjugació en català del verb «meritar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

meritar

Mode indicatiu

Present
jo merito (cent.), merite (val.), merit (bal.)
tu merites
ell, ella, vostè merita
nosaltres meritem, meritam (bal.)
vosaltres, vós meriteu, meritau (bal.)
ells, elles, vostès meriten
Perfet
jo he meritat
tu has meritat
ell, ella, vostè ha meritat
nosaltres hem meritat
vosaltres, vós heu meritat
ells, elles, vostès han meritat
Imperfet
jo meritava
tu meritaves
ell, ella, vostè meritava
nosaltres meritàvem
vosaltres, vós meritàveu
ells, elles, vostès meritaven
Plusquamperfet
jo havia meritat
tu havies meritat
ell, ella, vostè havia meritat
nosaltres havíem meritat
vosaltres, vós havíeu meritat
ells, elles, vostès havien meritat
Passat simple
jo merití
tu meritares
ell, ella, vostè merità
nosaltres meritàrem
vosaltres, vós meritàreu
ells, elles, vostès meritaren
Passat perifràstic
jo vaig meritar
tu vas (vares) meritar
ell, ella, vostè va meritar
nosaltres vam (vàrem) meritar
vosaltres, vós vau (vàreu) meritar
ells, elles, vostès van (varen) meritar
Passat anterior
jo haguí meritat
tu hagueres meritat
ell, ella, vostè hagué meritat
nosaltres haguérem meritat
vosaltres, vós haguéreu meritat
ells, elles, vostès hagueren meritat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver meritat
tu vas haver meritat
ell, ella, vostè va haver meritat
nosaltres vam haver meritat
vosaltres, vós vau haver meritat
ells, elles, vostès van haver meritat
Futur
jo meritaré
tu meritaràs
ell, ella, vostè meritarà
nosaltres meritarem
vosaltres, vós meritareu
ells, elles, vostès meritaran
Futur perfet
jo hauré meritat
tu hauràs meritat
ell, ella, vostè haurà meritat
nosaltres haurem meritat
vosaltres, vós haureu meritat
ells, elles, vostès hauran meritat
Condicional
jo meritaria
tu meritaries
ell, ella, vostè meritaria
nosaltres meritaríem
vosaltres, vós meritaríeu
ells, elles, vostès meritarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) meritat
tu hauries (hagueres) meritat
ell, ella, vostè hauria (haguera) meritat
nosaltres hauríem (haguérem) meritat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) meritat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) meritat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

meritar

Mode subjuntiu

Present
jo meriti, merite (val.)
tu meritis, merites (val.)
ell, ella, vostè meriti, merite (val.)
nosaltres meritem
vosaltres, vós meriteu
ells, elles, vostès meritin, meriten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) meritat
tu hagis (hages) meritat
ell, ella, vostè hagi (haja) meritat
nosaltres hàgim (hàgem) meritat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) meritat
ells, elles, vostès hagin (hagen) meritat
Imperfet
jo merités, meritara (val.), meritàs (val., bal.)
tu meritessis, meritares (val.), meritassis (bal.), meritesses, meritasses (val., bal.)
ell, ella, vostè merités, meritara (val.), meritàs (val., bal.)
nosaltres meritéssim, meritàrem (val.), meritàssim (bal.), meritéssem, meritàssem (val., bal.)
vosaltres, vós meritéssiu, meritàreu (val.), meritàssiu (bal.), meritésseu, meritàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès meritessin, meritaren (val.), meritassin (bal.), meritessen, meritassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) meritat
tu haguessis (hagueres) meritat
ell, ella, vostè hagués (haguera) meritat
nosaltres haguéssim (haguérem) meritat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) meritat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) meritat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

meritar

Mode imperatiu

Present
tu merita
ell, ella, vostè meriti, merite (val.)
nosaltres meritem
vosaltres, vós meriteu, meritau (bal.)
ells, elles, vostès meritin, meriten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

meritar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu meritar
Infinitiu compost haver meritat
Gerundi meritant
Gerundi compost havent meritat
Participi meritat, meritada, meritats, meritades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

meritar

  1. Presentar mèrits en un concurs d'oposició, fer-se valedor d'alguna cosa.
  2. merèixer

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.