Conjugació en català del verb «mendicar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

mendicar

Mode indicatiu

Present
jo mendico (cent.), mendique (val.), mendic (bal.)
tu mendiques
ell, ella, vostè mendica
nosaltres mendiquem, mendicam (bal.)
vosaltres, vós mendiqueu, mendicau (bal.)
ells, elles, vostès mendiquen
Perfet
jo he mendicat
tu has mendicat
ell, ella, vostè ha mendicat
nosaltres hem mendicat
vosaltres, vós heu mendicat
ells, elles, vostès han mendicat
Imperfet
jo mendicava
tu mendicaves
ell, ella, vostè mendicava
nosaltres mendicàvem
vosaltres, vós mendicàveu
ells, elles, vostès mendicaven
Plusquamperfet
jo havia mendicat
tu havies mendicat
ell, ella, vostè havia mendicat
nosaltres havíem mendicat
vosaltres, vós havíeu mendicat
ells, elles, vostès havien mendicat
Passat simple
jo mendiquí
tu mendicares
ell, ella, vostè mendicà
nosaltres mendicàrem
vosaltres, vós mendicàreu
ells, elles, vostès mendicaren
Passat perifràstic
jo vaig mendicar
tu vas (vares) mendicar
ell, ella, vostè va mendicar
nosaltres vam (vàrem) mendicar
vosaltres, vós vau (vàreu) mendicar
ells, elles, vostès van (varen) mendicar
Passat anterior
jo haguí mendicat
tu hagueres mendicat
ell, ella, vostè hagué mendicat
nosaltres haguérem mendicat
vosaltres, vós haguéreu mendicat
ells, elles, vostès hagueren mendicat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver mendicat
tu vas haver mendicat
ell, ella, vostè va haver mendicat
nosaltres vam haver mendicat
vosaltres, vós vau haver mendicat
ells, elles, vostès van haver mendicat
Futur
jo mendicaré
tu mendicaràs
ell, ella, vostè mendicarà
nosaltres mendicarem
vosaltres, vós mendicareu
ells, elles, vostès mendicaran
Futur perfet
jo hauré mendicat
tu hauràs mendicat
ell, ella, vostè haurà mendicat
nosaltres haurem mendicat
vosaltres, vós haureu mendicat
ells, elles, vostès hauran mendicat
Condicional
jo mendicaria
tu mendicaries
ell, ella, vostè mendicaria
nosaltres mendicaríem
vosaltres, vós mendicaríeu
ells, elles, vostès mendicarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) mendicat
tu hauries (hagueres) mendicat
ell, ella, vostè hauria (haguera) mendicat
nosaltres hauríem (haguérem) mendicat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) mendicat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) mendicat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mendicar

Mode subjuntiu

Present
jo mendiqui, mendique (val.)
tu mendiquis, mendiques (val.)
ell, ella, vostè mendiqui, mendique (val.)
nosaltres mendiquem
vosaltres, vós mendiqueu
ells, elles, vostès mendiquin, mendiquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) mendicat
tu hagis (hages) mendicat
ell, ella, vostè hagi (haja) mendicat
nosaltres hàgim (hàgem) mendicat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) mendicat
ells, elles, vostès hagin (hagen) mendicat
Imperfet
jo mendiqués, mendicara (val.), mendicàs (val., bal.)
tu mendiquessis, mendicares (val.), mendicassis (bal.), mendiquesses, mendicasses (val., bal.)
ell, ella, vostè mendiqués, mendicara (val.), mendicàs (val., bal.)
nosaltres mendiquéssim, mendicàrem (val.), mendicàssim (bal.), mendiquéssem, mendicàssem (val., bal.)
vosaltres, vós mendiquéssiu, mendicàreu (val.), mendicàssiu (bal.), mendiquésseu, mendicàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès mendiquessin, mendicaren (val.), mendicassin (bal.), mendiquessen, mendicassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) mendicat
tu haguessis (hagueres) mendicat
ell, ella, vostè hagués (haguera) mendicat
nosaltres haguéssim (haguérem) mendicat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) mendicat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) mendicat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mendicar

Mode imperatiu

Present
tu mendica
ell, ella, vostè mendiqui, mendique (val.)
nosaltres mendiquem
vosaltres, vós mendiqueu, mendicau (bal.)
ells, elles, vostès mendiquin, mendiquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mendicar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu mendicar
Infinitiu compost haver mendicat
Gerundi mendicant
Gerundi compost havent mendicat
Participi mendicat, mendicada, mendicats, mendicades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mendicar

  1. Demanar caritat.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.