lluir
Observació: Aquest verb, amb el sentit referent a reflectir claror té formes pures (lluu, llus...); amb el sentit referent a exhibir usa formes incoatives (llueixo, llueixes...).
Mode indicatiu
Present
jo |
lluu, llueixo / lluo (cent.), lluesc (val., bal.), lluïsc (val.) |
tu |
llueixes / llus / lluus, lluïxes (val.) |
ell, ella, vostè |
llu / llueix / lluu, lluïx (val.) |
nosaltres |
lluïm |
vosaltres, vós |
lluïu |
ells, elles, vostès |
llueixen / lluen, lluïxen (val.) |
Perfet
jo |
he lluït |
tu |
has lluït |
ell, ella, vostè |
ha lluït |
nosaltres |
hem lluït |
vosaltres, vós |
heu lluït |
ells, elles, vostès |
han lluït |
Imperfet
jo |
lluïa |
tu |
lluïes |
ell, ella, vostè |
lluïa |
nosaltres |
lluíem |
vosaltres, vós |
lluíeu |
ells, elles, vostès |
lluïen |
Plusquamperfet
jo |
havia lluït |
tu |
havies lluït |
ell, ella, vostè |
havia lluït |
nosaltres |
havíem lluït |
vosaltres, vós |
havíeu lluït |
ells, elles, vostès |
havien lluït |
Passat simple
jo |
lluí |
tu |
lluïres |
ell, ella, vostè |
lluí |
nosaltres |
lluírem |
vosaltres, vós |
lluíreu |
ells, elles, vostès |
lluïren |
Passat perifràstic
jo |
vaig lluir |
tu |
vas (vares) lluir |
ell, ella, vostè |
va lluir |
nosaltres |
vam (vàrem) lluir |
vosaltres, vós |
vau (vàreu) lluir |
ells, elles, vostès |
van (varen) lluir |
Passat anterior
jo |
haguí lluït |
tu |
hagueres lluït |
ell, ella, vostè |
hagué lluït |
nosaltres |
haguérem lluït |
vosaltres, vós |
haguéreu lluït |
ells, elles, vostès |
hagueren lluït |
Passat anterior perifràstic
jo |
vaig haver lluït |
tu |
vas haver lluït |
ell, ella, vostè |
va haver lluït |
nosaltres |
vam haver lluït |
vosaltres, vós |
vau haver lluït |
ells, elles, vostès |
van haver lluït |
Futur
jo |
lluiré |
tu |
lluiràs |
ell, ella, vostè |
lluirà |
nosaltres |
lluirem |
vosaltres, vós |
lluireu |
ells, elles, vostès |
lluiran |
Futur perfet
jo |
hauré lluït |
tu |
hauràs lluït |
ell, ella, vostè |
haurà lluït |
nosaltres |
haurem lluït |
vosaltres, vós |
haureu lluït |
ells, elles, vostès |
hauran lluït |
Condicional
jo |
lluiria |
tu |
lluiries |
ell, ella, vostè |
lluiria |
nosaltres |
lluiríem |
vosaltres, vós |
lluiríeu |
ells, elles, vostès |
lluirien |
Condicional perfet
jo |
hauria (haguera) lluït |
tu |
hauries (hagueres) lluït |
ell, ella, vostè |
hauria (haguera) lluït |
nosaltres |
hauríem (haguérem) lluït |
vosaltres, vós |
hauríeu (haguéreu) lluït |
ells, elles, vostès |
haurien (hagueren) lluït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
lluir
Observació: Aquest verb, amb el sentit referent a reflectir claror té formes pures (lluu, llus...); amb el sentit referent a exhibir usa formes incoatives (llueixo, llueixes...).
Mode subjuntiu
Present
jo |
llueixi / lluï, llua / lluesca / lluïsca (val.), lluesqui (bal.) |
tu |
llueixis / lluïs, llues / lluesques / lluïsques (val.), lluesquis (bal.) |
ell, ella, vostè |
llueixi / lluï, llua / lluesca / lluïsca (val.), lluesqui (bal.) |
nosaltres |
lluïm, lluïguem (bal.) |
vosaltres, vós |
lluïu, lluïgueu (bal.) |
ells, elles, vostès |
llueixin / lluïn, lluen / lluesquen / lluïsquen (val.), lluesquin (bal.) |
Perfet
jo |
hagi (haja) lluït |
tu |
hagis (hages) lluït |
ell, ella, vostè |
hagi (haja) lluït |
nosaltres |
hàgim (hàgem) lluït |
vosaltres, vós |
hàgiu (hàgeu) lluït |
ells, elles, vostès |
hagin (hagen) lluït |
Imperfet
jo |
lluís, lluïra (val.) |
tu |
lluïssis, lluïres (val.), lluïsses |
ell, ella, vostè |
lluís, lluïra (val.) |
nosaltres |
lluíssim, lluírem (val.), lluíssem |
vosaltres, vós |
lluíssiu, lluíreu (val.), lluísseu |
ells, elles, vostès |
lluïssin, lluïren (val.), lluïssen |
Plusquamperfet
jo |
hagués (haguera) lluït |
tu |
haguessis (hagueres) lluït |
ell, ella, vostè |
hagués (haguera) lluït |
nosaltres |
haguéssim (haguérem) lluït |
vosaltres, vós |
haguéssiu (haguéreu) lluït |
ells, elles, vostès |
haguessin (hagueren) lluït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
lluir
Observació: Aquest verb, amb el sentit referent a reflectir claror té formes pures (lluu, llus...); amb el sentit referent a exhibir usa formes incoatives (llueixo, llueixes...).
Mode imperatiu
Present
tu |
llu / llueix / lluu, lluïx (val.) |
ell, ella, vostè |
llueixi / lluï, llua / lluesca / lluïsca (val.), lluesqui (bal.) |
nosaltres |
lluïm, lluïguem (bal.) |
vosaltres, vós |
lluïu |
ells, elles, vostès |
llueixin / lluïn, lluen / lluesquen / lluïsquen (val.), lluesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
lluir
Observació: Aquest verb, amb el sentit referent a reflectir claror té formes pures (lluu, llus...); amb el sentit referent a exhibir usa formes incoatives (llueixo, llueixes...).
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu |
lluir |
Infinitiu compost |
haver lluït |
Gerundi |
lluint |
Gerundi compost |
havent lluït |
Participi |
lluït,
lluïda,
lluïts,
lluïdes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017