Conjugació en català del verb «lliurar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

lliurar

Mode indicatiu

Present
jo lliuro (cent.), lliure (val.), lliur (bal.)
tu lliures
ell, ella, vostè lliura
nosaltres lliurem, lliuram (bal.)
vosaltres, vós lliureu, lliurau (bal.)
ells, elles, vostès lliuren
Perfet
jo he lliurat
tu has lliurat
ell, ella, vostè ha lliurat
nosaltres hem lliurat
vosaltres, vós heu lliurat
ells, elles, vostès han lliurat
Imperfet
jo lliurava
tu lliuraves
ell, ella, vostè lliurava
nosaltres lliuràvem
vosaltres, vós lliuràveu
ells, elles, vostès lliuraven
Plusquamperfet
jo havia lliurat
tu havies lliurat
ell, ella, vostè havia lliurat
nosaltres havíem lliurat
vosaltres, vós havíeu lliurat
ells, elles, vostès havien lliurat
Passat simple
jo lliurí
tu lliurares
ell, ella, vostè lliurà
nosaltres lliuràrem
vosaltres, vós lliuràreu
ells, elles, vostès lliuraren
Passat perifràstic
jo vaig lliurar
tu vas (vares) lliurar
ell, ella, vostè va lliurar
nosaltres vam (vàrem) lliurar
vosaltres, vós vau (vàreu) lliurar
ells, elles, vostès van (varen) lliurar
Passat anterior
jo haguí lliurat
tu hagueres lliurat
ell, ella, vostè hagué lliurat
nosaltres haguérem lliurat
vosaltres, vós haguéreu lliurat
ells, elles, vostès hagueren lliurat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver lliurat
tu vas haver lliurat
ell, ella, vostè va haver lliurat
nosaltres vam haver lliurat
vosaltres, vós vau haver lliurat
ells, elles, vostès van haver lliurat
Futur
jo lliuraré
tu lliuraràs
ell, ella, vostè lliurarà
nosaltres lliurarem
vosaltres, vós lliurareu
ells, elles, vostès lliuraran
Futur perfet
jo hauré lliurat
tu hauràs lliurat
ell, ella, vostè haurà lliurat
nosaltres haurem lliurat
vosaltres, vós haureu lliurat
ells, elles, vostès hauran lliurat
Condicional
jo lliuraria
tu lliuraries
ell, ella, vostè lliuraria
nosaltres lliuraríem
vosaltres, vós lliuraríeu
ells, elles, vostès lliurarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) lliurat
tu hauries (hagueres) lliurat
ell, ella, vostè hauria (haguera) lliurat
nosaltres hauríem (haguérem) lliurat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) lliurat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) lliurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

lliurar

Mode subjuntiu

Present
jo lliuri, lliure (val.)
tu lliuris, lliures (val.)
ell, ella, vostè lliuri, lliure (val.)
nosaltres lliurem
vosaltres, vós lliureu
ells, elles, vostès lliurin, lliuren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) lliurat
tu hagis (hages) lliurat
ell, ella, vostè hagi (haja) lliurat
nosaltres hàgim (hàgem) lliurat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) lliurat
ells, elles, vostès hagin (hagen) lliurat
Imperfet
jo lliurés, lliurara (val.), lliuràs (val., bal.)
tu lliuressis, lliurares (val.), lliurassis (bal.), lliuresses, lliurasses (val., bal.)
ell, ella, vostè lliurés, lliurara (val.), lliuràs (val., bal.)
nosaltres lliuréssim, lliuràrem (val.), lliuràssim (bal.), lliuréssem, lliuràssem (val., bal.)
vosaltres, vós lliuréssiu, lliuràreu (val.), lliuràssiu (bal.), lliurésseu, lliuràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès lliuressin, lliuraren (val.), lliurassin (bal.), lliuressen, lliurassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) lliurat
tu haguessis (hagueres) lliurat
ell, ella, vostè hagués (haguera) lliurat
nosaltres haguéssim (haguérem) lliurat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) lliurat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) lliurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

lliurar

Mode imperatiu

Present
tu lliura
ell, ella, vostè lliuri, lliure (val.)
nosaltres lliurem
vosaltres, vós lliureu, lliurau (bal.)
ells, elles, vostès lliurin, lliuren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

lliurar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu lliurar
Infinitiu compost haver lliurat
Gerundi lliurant
Gerundi compost havent lliurat
Participi lliurat, lliurada, lliurats, lliurades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

lliurar

  1. Donar, entregar.
  2. Tenir lloc un conflicte.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.