Conjugació en català del verb «irrogar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

irrogar

Mode indicatiu

Present
jo irrogo (cent.), irrogue (val.), irrog (bal.)
tu irrogues
ell, ella, vostè irroga
nosaltres irroguem, irrogam (bal.)
vosaltres, vós irrogueu, irrogau (bal.)
ells, elles, vostès irroguen
Perfet
jo he irrogat
tu has irrogat
ell, ella, vostè ha irrogat
nosaltres hem irrogat
vosaltres, vós heu irrogat
ells, elles, vostès han irrogat
Imperfet
jo irrogava
tu irrogaves
ell, ella, vostè irrogava
nosaltres irrogàvem
vosaltres, vós irrogàveu
ells, elles, vostès irrogaven
Plusquamperfet
jo havia irrogat
tu havies irrogat
ell, ella, vostè havia irrogat
nosaltres havíem irrogat
vosaltres, vós havíeu irrogat
ells, elles, vostès havien irrogat
Passat simple
jo irroguí
tu irrogares
ell, ella, vostè irrogà
nosaltres irrogàrem
vosaltres, vós irrogàreu
ells, elles, vostès irrogaren
Passat perifràstic
jo vaig irrogar
tu vas (vares) irrogar
ell, ella, vostè va irrogar
nosaltres vam (vàrem) irrogar
vosaltres, vós vau (vàreu) irrogar
ells, elles, vostès van (varen) irrogar
Passat anterior
jo haguí irrogat
tu hagueres irrogat
ell, ella, vostè hagué irrogat
nosaltres haguérem irrogat
vosaltres, vós haguéreu irrogat
ells, elles, vostès hagueren irrogat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver irrogat
tu vas haver irrogat
ell, ella, vostè va haver irrogat
nosaltres vam haver irrogat
vosaltres, vós vau haver irrogat
ells, elles, vostès van haver irrogat
Futur
jo irrogaré
tu irrogaràs
ell, ella, vostè irrogarà
nosaltres irrogarem
vosaltres, vós irrogareu
ells, elles, vostès irrogaran
Futur perfet
jo hauré irrogat
tu hauràs irrogat
ell, ella, vostè haurà irrogat
nosaltres haurem irrogat
vosaltres, vós haureu irrogat
ells, elles, vostès hauran irrogat
Condicional
jo irrogaria
tu irrogaries
ell, ella, vostè irrogaria
nosaltres irrogaríem
vosaltres, vós irrogaríeu
ells, elles, vostès irrogarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) irrogat
tu hauries (hagueres) irrogat
ell, ella, vostè hauria (haguera) irrogat
nosaltres hauríem (haguérem) irrogat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) irrogat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) irrogat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

irrogar

Mode subjuntiu

Present
jo irrogui, irrogue (val.)
tu irroguis, irrogues (val.)
ell, ella, vostè irrogui, irrogue (val.)
nosaltres irroguem
vosaltres, vós irrogueu
ells, elles, vostès irroguin, irroguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) irrogat
tu hagis (hages) irrogat
ell, ella, vostè hagi (haja) irrogat
nosaltres hàgim (hàgem) irrogat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) irrogat
ells, elles, vostès hagin (hagen) irrogat
Imperfet
jo irrogués, irrogara (val.), irrogàs (val., bal.)
tu irroguessis, irrogares (val.), irrogassis (bal.), irroguesses, irrogasses (val., bal.)
ell, ella, vostè irrogués, irrogara (val.), irrogàs (val., bal.)
nosaltres irroguéssim, irrogàrem (val.), irrogàssim (bal.), irroguéssem, irrogàssem (val., bal.)
vosaltres, vós irroguéssiu, irrogàreu (val.), irrogàssiu (bal.), irroguésseu, irrogàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès irroguessin, irrogaren (val.), irrogassin (bal.), irroguessen, irrogassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) irrogat
tu haguessis (hagueres) irrogat
ell, ella, vostè hagués (haguera) irrogat
nosaltres haguéssim (haguérem) irrogat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) irrogat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) irrogat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

irrogar

Mode imperatiu

Present
tu irroga
ell, ella, vostè irrogui, irrogue (val.)
nosaltres irroguem
vosaltres, vós irrogueu, irrogau (bal.)
ells, elles, vostès irroguin, irroguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

irrogar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu irrogar
Infinitiu compost haver irrogat
Gerundi irrogant
Gerundi compost havent irrogat
Participi irrogat , irrogada , irrogats , irrogades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

irrogar

  1. Produir un dany o perjudici.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.