irritar
Mode indicatiu
Present
| jo | irrito (cent.), irrite (val.), irrit (bal.) |
|---|---|
| tu | irrites |
| ell, ella, vostè | irrita |
| nosaltres | irritem, irritam (bal.) |
| vosaltres, vós | irriteu, irritau (bal.) |
| ells, elles, vostès | irriten |
Perfet
| jo | he irritat |
|---|---|
| tu | has irritat |
| ell, ella, vostè | ha irritat |
| nosaltres | hem irritat |
| vosaltres, vós | heu irritat |
| ells, elles, vostès | han irritat |
Imperfet
| jo | irritava |
|---|---|
| tu | irritaves |
| ell, ella, vostè | irritava |
| nosaltres | irritàvem |
| vosaltres, vós | irritàveu |
| ells, elles, vostès | irritaven |
Plusquamperfet
| jo | havia irritat |
|---|---|
| tu | havies irritat |
| ell, ella, vostè | havia irritat |
| nosaltres | havíem irritat |
| vosaltres, vós | havíeu irritat |
| ells, elles, vostès | havien irritat |
Passat simple
| jo | irrití |
|---|---|
| tu | irritares |
| ell, ella, vostè | irrità |
| nosaltres | irritàrem |
| vosaltres, vós | irritàreu |
| ells, elles, vostès | irritaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig irritar |
|---|---|
| tu | vas (vares) irritar |
| ell, ella, vostè | va irritar |
| nosaltres | vam (vàrem) irritar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) irritar |
| ells, elles, vostès | van (varen) irritar |
Passat anterior
| jo | haguí irritat |
|---|---|
| tu | hagueres irritat |
| ell, ella, vostè | hagué irritat |
| nosaltres | haguérem irritat |
| vosaltres, vós | haguéreu irritat |
| ells, elles, vostès | hagueren irritat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver irritat |
|---|---|
| tu | vas haver irritat |
| ell, ella, vostè | va haver irritat |
| nosaltres | vam haver irritat |
| vosaltres, vós | vau haver irritat |
| ells, elles, vostès | van haver irritat |
Futur
| jo | irritaré |
|---|---|
| tu | irritaràs |
| ell, ella, vostè | irritarà |
| nosaltres | irritarem |
| vosaltres, vós | irritareu |
| ells, elles, vostès | irritaran |
Futur perfet
| jo | hauré irritat |
|---|---|
| tu | hauràs irritat |
| ell, ella, vostè | haurà irritat |
| nosaltres | haurem irritat |
| vosaltres, vós | haureu irritat |
| ells, elles, vostès | hauran irritat |
Condicional
| jo | irritaria |
|---|---|
| tu | irritaries |
| ell, ella, vostè | irritaria |
| nosaltres | irritaríem |
| vosaltres, vós | irritaríeu |
| ells, elles, vostès | irritarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) irritat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) irritat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) irritat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) irritat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) irritat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) irritat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
irritar
Mode subjuntiu
Present
| jo | irriti, irrite (val.) |
|---|---|
| tu | irritis, irrites (val.) |
| ell, ella, vostè | irriti, irrite (val.) |
| nosaltres | irritem |
| vosaltres, vós | irriteu |
| ells, elles, vostès | irritin, irriten (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) irritat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) irritat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) irritat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) irritat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) irritat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) irritat |
Imperfet
| jo | irrités, irritara (val.), irritàs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | irritessis, irritares (val.), irritassis (bal.), irritesses, irritasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | irrités, irritara (val.), irritàs (val., bal.) |
| nosaltres | irritéssim, irritàrem (val.), irritàssim (bal.), irritéssem, irritàssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | irritéssiu, irritàreu (val.), irritàssiu (bal.), irritésseu, irritàsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | irritessin, irritaren (val.), irritassin (bal.), irritessen, irritassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) irritat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) irritat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) irritat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) irritat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) irritat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) irritat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
irritar
Mode imperatiu
Present
| tu | irrita |
|---|---|
| ell, ella, vostè | irriti, irrite (val.) |
| nosaltres | irritem |
| vosaltres, vós | irriteu, irritau (bal.) |
| ells, elles, vostès | irritin, irriten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
irritar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | irritar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver irritat |
| Gerundi | irritant |
| Gerundi compost | havent irritat |
| Participi | irritat , irritada , irritats , irritades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
irritar
- Excitar vivament l'ira.
- Excitar morbosament un òrgan o part del cos.
- Anul·lar, invalidar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.