intuir
Mode indicatiu
Present
| jo | intueixo (cent.), intuesc (val., bal.), intuïsc (val.) |
|---|---|
| tu | intueixes, intuïxes (val.) |
| ell, ella, vostè | intueix, intuïx (val.) |
| nosaltres | intuïm |
| vosaltres, vós | intuïu |
| ells, elles, vostès | intueixen, intuïxen (val.) |
Perfet
| jo | he intuït |
|---|---|
| tu | has intuït |
| ell, ella, vostè | ha intuït |
| nosaltres | hem intuït |
| vosaltres, vós | heu intuït |
| ells, elles, vostès | han intuït |
Imperfet
| jo | intuïa |
|---|---|
| tu | intuïes |
| ell, ella, vostè | intuïa |
| nosaltres | intuíem |
| vosaltres, vós | intuíeu |
| ells, elles, vostès | intuïen |
Plusquamperfet
| jo | havia intuït |
|---|---|
| tu | havies intuït |
| ell, ella, vostè | havia intuït |
| nosaltres | havíem intuït |
| vosaltres, vós | havíeu intuït |
| ells, elles, vostès | havien intuït |
Passat simple
| jo | intuí |
|---|---|
| tu | intuïres |
| ell, ella, vostè | intuí |
| nosaltres | intuírem |
| vosaltres, vós | intuíreu |
| ells, elles, vostès | intuïren |
Passat perifràstic
| jo | vaig intuir |
|---|---|
| tu | vas (vares) intuir |
| ell, ella, vostè | va intuir |
| nosaltres | vam (vàrem) intuir |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) intuir |
| ells, elles, vostès | van (varen) intuir |
Passat anterior
| jo | haguí intuït |
|---|---|
| tu | hagueres intuït |
| ell, ella, vostè | hagué intuït |
| nosaltres | haguérem intuït |
| vosaltres, vós | haguéreu intuït |
| ells, elles, vostès | hagueren intuït |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver intuït |
|---|---|
| tu | vas haver intuït |
| ell, ella, vostè | va haver intuït |
| nosaltres | vam haver intuït |
| vosaltres, vós | vau haver intuït |
| ells, elles, vostès | van haver intuït |
Futur
| jo | intuiré |
|---|---|
| tu | intuiràs |
| ell, ella, vostè | intuirà |
| nosaltres | intuirem |
| vosaltres, vós | intuireu |
| ells, elles, vostès | intuiran |
Futur perfet
| jo | hauré intuït |
|---|---|
| tu | hauràs intuït |
| ell, ella, vostè | haurà intuït |
| nosaltres | haurem intuït |
| vosaltres, vós | haureu intuït |
| ells, elles, vostès | hauran intuït |
Condicional
| jo | intuiria |
|---|---|
| tu | intuiries |
| ell, ella, vostè | intuiria |
| nosaltres | intuiríem |
| vosaltres, vós | intuiríeu |
| ells, elles, vostès | intuirien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) intuït |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) intuït |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) intuït |
| nosaltres | hauríem (haguérem) intuït |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) intuït |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) intuït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
intuir
Mode subjuntiu
Present
| jo | intueixi, intuesca / intuïsca (val.), intuesqui (bal.) |
|---|---|
| tu | intueixis, intuesques / intuïsques (val.), intuesquis (bal.) |
| ell, ella, vostè | intueixi, intuesca / intuïsca (val.), intuesqui (bal.) |
| nosaltres | intuïm, intuïguem (bal.) |
| vosaltres, vós | intuïu, intuïgueu (bal.) |
| ells, elles, vostès | intueixin, intuesquen / intuïsquen (val.), intuesquin (bal.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) intuït |
|---|---|
| tu | hagis (hages) intuït |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) intuït |
| nosaltres | hàgim (hàgem) intuït |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) intuït |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) intuït |
Imperfet
| jo | intuís, intuïra (val.) |
|---|---|
| tu | intuïssis, intuïres (val.), intuïsses |
| ell, ella, vostè | intuís, intuïra (val.) |
| nosaltres | intuíssim, intuírem (val.), intuíssem |
| vosaltres, vós | intuíssiu, intuíreu (val.), intuísseu |
| ells, elles, vostès | intuïssin, intuïren (val.), intuïssen |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) intuït |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) intuït |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) intuït |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) intuït |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) intuït |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) intuït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
intuir
Mode imperatiu
Present
| tu | intueix, intuïx (val.) |
|---|---|
| ell, ella, vostè | intueixi, intuesca / intuïsca (val.), intuesqui (bal.) |
| nosaltres | intuïm, intuïguem (bal.) |
| vosaltres, vós | intuïu |
| ells, elles, vostès | intueixin, intuesquen / intuïsquen (val.), intuesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
intuir
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | intuir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver intuït |
| Gerundi | intuint |
| Gerundi compost | havent intuït |
| Participi | intuït , intuïda , intuïts , intuïdes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
intuir
- Percebre la veritat d’una cosa encara no manifestada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.