Conjugació en català del verb «insolentar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

insolentar-se

Mode indicatiu

Present
jo insolento (cent.), insolente (val.), insolent (bal.)
tu insolentes
ell, ella, vostè insolenta
nosaltres insolentem, insolentam (bal.)
vosaltres, vós insolenteu, insolentau (bal.)
ells, elles, vostès insolenten
Perfet
jo he insolentat
tu has insolentat
ell, ella, vostè ha insolentat
nosaltres hem insolentat
vosaltres, vós heu insolentat
ells, elles, vostès han insolentat
Imperfet
jo insolentava
tu insolentaves
ell, ella, vostè insolentava
nosaltres insolentàvem
vosaltres, vós insolentàveu
ells, elles, vostès insolentaven
Plusquamperfet
jo havia insolentat
tu havies insolentat
ell, ella, vostè havia insolentat
nosaltres havíem insolentat
vosaltres, vós havíeu insolentat
ells, elles, vostès havien insolentat
Passat simple
jo insolentí
tu insolentares
ell, ella, vostè insolentà
nosaltres insolentàrem
vosaltres, vós insolentàreu
ells, elles, vostès insolentaren
Passat perifràstic
jo vaig insolentar
tu vas (vares) insolentar
ell, ella, vostè va insolentar
nosaltres vam (vàrem) insolentar
vosaltres, vós vau (vàreu) insolentar
ells, elles, vostès van (varen) insolentar
Passat anterior
jo haguí insolentat
tu hagueres insolentat
ell, ella, vostè hagué insolentat
nosaltres haguérem insolentat
vosaltres, vós haguéreu insolentat
ells, elles, vostès hagueren insolentat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver insolentat
tu vas haver insolentat
ell, ella, vostè va haver insolentat
nosaltres vam haver insolentat
vosaltres, vós vau haver insolentat
ells, elles, vostès van haver insolentat
Futur
jo insolentaré
tu insolentaràs
ell, ella, vostè insolentarà
nosaltres insolentarem
vosaltres, vós insolentareu
ells, elles, vostès insolentaran
Futur perfet
jo hauré insolentat
tu hauràs insolentat
ell, ella, vostè haurà insolentat
nosaltres haurem insolentat
vosaltres, vós haureu insolentat
ells, elles, vostès hauran insolentat
Condicional
jo insolentaria
tu insolentaries
ell, ella, vostè insolentaria
nosaltres insolentaríem
vosaltres, vós insolentaríeu
ells, elles, vostès insolentarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) insolentat
tu hauries (hagueres) insolentat
ell, ella, vostè hauria (haguera) insolentat
nosaltres hauríem (haguérem) insolentat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) insolentat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) insolentat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insolentar-se

Mode subjuntiu

Present
jo insolenti, insolente (val.)
tu insolentis, insolentes (val.)
ell, ella, vostè insolenti, insolente (val.)
nosaltres insolentem
vosaltres, vós insolenteu
ells, elles, vostès insolentin, insolenten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) insolentat
tu hagis (hages) insolentat
ell, ella, vostè hagi (haja) insolentat
nosaltres hàgim (hàgem) insolentat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) insolentat
ells, elles, vostès hagin (hagen) insolentat
Imperfet
jo insolentés, insolentara (val.), insolentàs (val., bal.)
tu insolentessis, insolentares (val.), insolentassis (bal.), insolentesses, insolentasses (val., bal.)
ell, ella, vostè insolentés, insolentara (val.), insolentàs (val., bal.)
nosaltres insolentéssim, insolentàrem (val.), insolentàssim (bal.), insolentéssem, insolentàssem (val., bal.)
vosaltres, vós insolentéssiu, insolentàreu (val.), insolentàssiu (bal.), insolentésseu, insolentàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès insolentessin, insolentaren (val.), insolentassin (bal.), insolentessen, insolentassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) insolentat
tu haguessis (hagueres) insolentat
ell, ella, vostè hagués (haguera) insolentat
nosaltres haguéssim (haguérem) insolentat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) insolentat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) insolentat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insolentar-se

Mode imperatiu

Present
tu insolenta
ell, ella, vostè insolenti, insolente (val.)
nosaltres insolentem
vosaltres, vós insolenteu, insolentau (bal.)
ells, elles, vostès insolentin, insolenten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insolentar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu insolentar-se
Infinitiu compost haver insolentat
Gerundi insolentant
Gerundi compost havent insolentat
Participi insolentat , insolentada , insolentats , insolentades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insolentar-se

  1. Actuar insolentment.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.