Conjugació en català del verb «insinuar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

insinuar

Mode indicatiu

Present
jo insinuo (cent.), insinue (val.), insinuu (bal.)
tu insinues
ell, ella, vostè insinua
nosaltres insinuem, insinuam (bal.)
vosaltres, vós insinueu, insinuau (bal.)
ells, elles, vostès insinuen
Perfet
jo he insinuat
tu has insinuat
ell, ella, vostè ha insinuat
nosaltres hem insinuat
vosaltres, vós heu insinuat
ells, elles, vostès han insinuat
Imperfet
jo insinuava
tu insinuaves
ell, ella, vostè insinuava
nosaltres insinuàvem
vosaltres, vós insinuàveu
ells, elles, vostès insinuaven
Plusquamperfet
jo havia insinuat
tu havies insinuat
ell, ella, vostè havia insinuat
nosaltres havíem insinuat
vosaltres, vós havíeu insinuat
ells, elles, vostès havien insinuat
Passat simple
jo insinuí
tu insinuares
ell, ella, vostè insinuà
nosaltres insinuàrem
vosaltres, vós insinuàreu
ells, elles, vostès insinuaren
Passat perifràstic
jo vaig insinuar
tu vas (vares) insinuar
ell, ella, vostè va insinuar
nosaltres vam (vàrem) insinuar
vosaltres, vós vau (vàreu) insinuar
ells, elles, vostès van (varen) insinuar
Passat anterior
jo haguí insinuat
tu hagueres insinuat
ell, ella, vostè hagué insinuat
nosaltres haguérem insinuat
vosaltres, vós haguéreu insinuat
ells, elles, vostès hagueren insinuat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver insinuat
tu vas haver insinuat
ell, ella, vostè va haver insinuat
nosaltres vam haver insinuat
vosaltres, vós vau haver insinuat
ells, elles, vostès van haver insinuat
Futur
jo insinuaré
tu insinuaràs
ell, ella, vostè insinuarà
nosaltres insinuarem
vosaltres, vós insinuareu
ells, elles, vostès insinuaran
Futur perfet
jo hauré insinuat
tu hauràs insinuat
ell, ella, vostè haurà insinuat
nosaltres haurem insinuat
vosaltres, vós haureu insinuat
ells, elles, vostès hauran insinuat
Condicional
jo insinuaria
tu insinuaries
ell, ella, vostè insinuaria
nosaltres insinuaríem
vosaltres, vós insinuaríeu
ells, elles, vostès insinuarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) insinuat
tu hauries (hagueres) insinuat
ell, ella, vostè hauria (haguera) insinuat
nosaltres hauríem (haguérem) insinuat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) insinuat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) insinuat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insinuar

Mode subjuntiu

Present
jo insinuï, insinue (val.)
tu insinuïs, insinues (val.)
ell, ella, vostè insinuï, insinue (val.)
nosaltres insinuem
vosaltres, vós insinueu
ells, elles, vostès insinuïn, insinuen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) insinuat
tu hagis (hages) insinuat
ell, ella, vostè hagi (haja) insinuat
nosaltres hàgim (hàgem) insinuat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) insinuat
ells, elles, vostès hagin (hagen) insinuat
Imperfet
jo insinués, insinuara (val.), insinuàs (val., bal.)
tu insinuessis, insinuares (val.), insinuassis (bal.), insinuesses, insinuasses (val., bal.)
ell, ella, vostè insinués, insinuara (val.), insinuàs (val., bal.)
nosaltres insinuéssim, insinuàrem (val.), insinuàssim (bal.), insinuéssem, insinuàssem (val., bal.)
vosaltres, vós insinuéssiu, insinuàreu (val.), insinuàssiu (bal.), insinuésseu, insinuàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès insinuessin, insinuaren (val.), insinuassin (bal.), insinuessen, insinuassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) insinuat
tu haguessis (hagueres) insinuat
ell, ella, vostè hagués (haguera) insinuat
nosaltres haguéssim (haguérem) insinuat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) insinuat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) insinuat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insinuar

Mode imperatiu

Present
tu insinua
ell, ella, vostè insinuï, insinue (val.)
nosaltres insinuem
vosaltres, vós insinueu, insinuau (bal.)
ells, elles, vostès insinuïn, insinuen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insinuar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu insinuar
Infinitiu compost haver insinuat
Gerundi insinuant
Gerundi compost havent insinuat
Participi insinuat , insinuada , insinuats , insinuades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insinuar

  1. Indicar, apuntar lleugerament alguna cosa.
  2. Significar alguna cosa només suggerint-la.
  3. Fer la manifestació d'algun instrument davant el jutge competent perquè hi interposi la seva autoritat.
  4. Mostrar indirectament l'interès a mantenir una relació amorosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.