Conjugació en català del verb «indultar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

indultar

Mode indicatiu

Present
jo indulto (cent.), indulte (val.), indult (bal.)
tu indultes
ell, ella, vostè indulta
nosaltres indultem, indultam (bal.)
vosaltres, vós indulteu, indultau (bal.)
ells, elles, vostès indulten
Perfet
jo he indultat
tu has indultat
ell, ella, vostè ha indultat
nosaltres hem indultat
vosaltres, vós heu indultat
ells, elles, vostès han indultat
Imperfet
jo indultava
tu indultaves
ell, ella, vostè indultava
nosaltres indultàvem
vosaltres, vós indultàveu
ells, elles, vostès indultaven
Plusquamperfet
jo havia indultat
tu havies indultat
ell, ella, vostè havia indultat
nosaltres havíem indultat
vosaltres, vós havíeu indultat
ells, elles, vostès havien indultat
Passat simple
jo indultí
tu indultares
ell, ella, vostè indultà
nosaltres indultàrem
vosaltres, vós indultàreu
ells, elles, vostès indultaren
Passat perifràstic
jo vaig indultar
tu vas (vares) indultar
ell, ella, vostè va indultar
nosaltres vam (vàrem) indultar
vosaltres, vós vau (vàreu) indultar
ells, elles, vostès van (varen) indultar
Passat anterior
jo haguí indultat
tu hagueres indultat
ell, ella, vostè hagué indultat
nosaltres haguérem indultat
vosaltres, vós haguéreu indultat
ells, elles, vostès hagueren indultat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver indultat
tu vas haver indultat
ell, ella, vostè va haver indultat
nosaltres vam haver indultat
vosaltres, vós vau haver indultat
ells, elles, vostès van haver indultat
Futur
jo indultaré
tu indultaràs
ell, ella, vostè indultarà
nosaltres indultarem
vosaltres, vós indultareu
ells, elles, vostès indultaran
Futur perfet
jo hauré indultat
tu hauràs indultat
ell, ella, vostè haurà indultat
nosaltres haurem indultat
vosaltres, vós haureu indultat
ells, elles, vostès hauran indultat
Condicional
jo indultaria
tu indultaries
ell, ella, vostè indultaria
nosaltres indultaríem
vosaltres, vós indultaríeu
ells, elles, vostès indultarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) indultat
tu hauries (hagueres) indultat
ell, ella, vostè hauria (haguera) indultat
nosaltres hauríem (haguérem) indultat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) indultat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) indultat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

indultar

Mode subjuntiu

Present
jo indulti, indulte (val.)
tu indultis, indultes (val.)
ell, ella, vostè indulti, indulte (val.)
nosaltres indultem
vosaltres, vós indulteu
ells, elles, vostès indultin, indulten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) indultat
tu hagis (hages) indultat
ell, ella, vostè hagi (haja) indultat
nosaltres hàgim (hàgem) indultat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) indultat
ells, elles, vostès hagin (hagen) indultat
Imperfet
jo indultés, indultara (val.), indultàs (val., bal.)
tu indultessis, indultares (val.), indultassis (bal.), indultesses, indultasses (val., bal.)
ell, ella, vostè indultés, indultara (val.), indultàs (val., bal.)
nosaltres indultéssim, indultàrem (val.), indultàssim (bal.), indultéssem, indultàssem (val., bal.)
vosaltres, vós indultéssiu, indultàreu (val.), indultàssiu (bal.), indultésseu, indultàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès indultessin, indultaren (val.), indultassin (bal.), indultessen, indultassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) indultat
tu haguessis (hagueres) indultat
ell, ella, vostè hagués (haguera) indultat
nosaltres haguéssim (haguérem) indultat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) indultat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) indultat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

indultar

Mode imperatiu

Present
tu indulta
ell, ella, vostè indulti, indulte (val.)
nosaltres indultem
vosaltres, vós indulteu, indultau (bal.)
ells, elles, vostès indultin, indulten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

indultar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu indultar
Infinitiu compost haver indultat
Gerundi indultant
Gerundi compost havent indultat
Participi indultat , indultada , indultats , indultades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

indultar

  1. Perdonar a algú la pena que tenia imposada.
  2. Eximir d'alguna llei o obligació.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.