imputar
Mode indicatiu
Present
| jo | imputo (cent.), impute (val.), imput (bal.) |
|---|---|
| tu | imputes |
| ell, ella, vostè | imputa |
| nosaltres | imputem, imputam (bal.) |
| vosaltres, vós | imputeu, imputau (bal.) |
| ells, elles, vostès | imputen |
Perfet
| jo | he imputat |
|---|---|
| tu | has imputat |
| ell, ella, vostè | ha imputat |
| nosaltres | hem imputat |
| vosaltres, vós | heu imputat |
| ells, elles, vostès | han imputat |
Imperfet
| jo | imputava |
|---|---|
| tu | imputaves |
| ell, ella, vostè | imputava |
| nosaltres | imputàvem |
| vosaltres, vós | imputàveu |
| ells, elles, vostès | imputaven |
Plusquamperfet
| jo | havia imputat |
|---|---|
| tu | havies imputat |
| ell, ella, vostè | havia imputat |
| nosaltres | havíem imputat |
| vosaltres, vós | havíeu imputat |
| ells, elles, vostès | havien imputat |
Passat simple
| jo | imputí |
|---|---|
| tu | imputares |
| ell, ella, vostè | imputà |
| nosaltres | imputàrem |
| vosaltres, vós | imputàreu |
| ells, elles, vostès | imputaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig imputar |
|---|---|
| tu | vas (vares) imputar |
| ell, ella, vostè | va imputar |
| nosaltres | vam (vàrem) imputar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) imputar |
| ells, elles, vostès | van (varen) imputar |
Passat anterior
| jo | haguí imputat |
|---|---|
| tu | hagueres imputat |
| ell, ella, vostè | hagué imputat |
| nosaltres | haguérem imputat |
| vosaltres, vós | haguéreu imputat |
| ells, elles, vostès | hagueren imputat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver imputat |
|---|---|
| tu | vas haver imputat |
| ell, ella, vostè | va haver imputat |
| nosaltres | vam haver imputat |
| vosaltres, vós | vau haver imputat |
| ells, elles, vostès | van haver imputat |
Futur
| jo | imputaré |
|---|---|
| tu | imputaràs |
| ell, ella, vostè | imputarà |
| nosaltres | imputarem |
| vosaltres, vós | imputareu |
| ells, elles, vostès | imputaran |
Futur perfet
| jo | hauré imputat |
|---|---|
| tu | hauràs imputat |
| ell, ella, vostè | haurà imputat |
| nosaltres | haurem imputat |
| vosaltres, vós | haureu imputat |
| ells, elles, vostès | hauran imputat |
Condicional
| jo | imputaria |
|---|---|
| tu | imputaries |
| ell, ella, vostè | imputaria |
| nosaltres | imputaríem |
| vosaltres, vós | imputaríeu |
| ells, elles, vostès | imputarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) imputat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) imputat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) imputat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) imputat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) imputat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) imputat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
imputar
Mode subjuntiu
Present
| jo | imputi, impute (val.) |
|---|---|
| tu | imputis, imputes (val.) |
| ell, ella, vostè | imputi, impute (val.) |
| nosaltres | imputem |
| vosaltres, vós | imputeu |
| ells, elles, vostès | imputin, imputen (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) imputat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) imputat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) imputat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) imputat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) imputat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) imputat |
Imperfet
| jo | imputés, imputara (val.), imputàs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | imputessis, imputares (val.), imputassis (bal.), imputesses, imputasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | imputés, imputara (val.), imputàs (val., bal.) |
| nosaltres | imputéssim, imputàrem (val.), imputàssim (bal.), imputéssem, imputàssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | imputéssiu, imputàreu (val.), imputàssiu (bal.), imputésseu, imputàsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | imputessin, imputaren (val.), imputassin (bal.), imputessen, imputassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) imputat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) imputat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) imputat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) imputat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) imputat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) imputat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
imputar
Mode imperatiu
Present
| tu | imputa |
|---|---|
| ell, ella, vostè | imputi, impute (val.) |
| nosaltres | imputem |
| vosaltres, vós | imputeu, imputau (bal.) |
| ells, elles, vostès | imputin, imputen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
imputar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | imputar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver imputat |
| Gerundi | imputant |
| Gerundi compost | havent imputat |
| Participi | imputat , imputada , imputats , imputades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
imputar
- Atribuir alguna culpa, delicte o acció.
- Escriure en el llibre comptable.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.