Conjugació en català del verb «fulgurar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

fulgurar

Mode indicatiu

Present
jo fulguro (cent.), fulgure (val.), fulgur (bal.)
tu fulgures
ell, ella, vostè fulgura
nosaltres fulgurem, fulguram (bal.)
vosaltres, vós fulgureu, fulgurau (bal.)
ells, elles, vostès fulguren
Perfet
jo he fulgurat
tu has fulgurat
ell, ella, vostè ha fulgurat
nosaltres hem fulgurat
vosaltres, vós heu fulgurat
ells, elles, vostès han fulgurat
Imperfet
jo fulgurava
tu fulguraves
ell, ella, vostè fulgurava
nosaltres fulguràvem
vosaltres, vós fulguràveu
ells, elles, vostès fulguraven
Plusquamperfet
jo havia fulgurat
tu havies fulgurat
ell, ella, vostè havia fulgurat
nosaltres havíem fulgurat
vosaltres, vós havíeu fulgurat
ells, elles, vostès havien fulgurat
Passat simple
jo fulgurí
tu fulgurares
ell, ella, vostè fulgurà
nosaltres fulguràrem
vosaltres, vós fulguràreu
ells, elles, vostès fulguraren
Passat perifràstic
jo vaig fulgurar
tu vas (vares) fulgurar
ell, ella, vostè va fulgurar
nosaltres vam (vàrem) fulgurar
vosaltres, vós vau (vàreu) fulgurar
ells, elles, vostès van (varen) fulgurar
Passat anterior
jo haguí fulgurat
tu hagueres fulgurat
ell, ella, vostè hagué fulgurat
nosaltres haguérem fulgurat
vosaltres, vós haguéreu fulgurat
ells, elles, vostès hagueren fulgurat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver fulgurat
tu vas haver fulgurat
ell, ella, vostè va haver fulgurat
nosaltres vam haver fulgurat
vosaltres, vós vau haver fulgurat
ells, elles, vostès van haver fulgurat
Futur
jo fulguraré
tu fulguraràs
ell, ella, vostè fulgurarà
nosaltres fulgurarem
vosaltres, vós fulgurareu
ells, elles, vostès fulguraran
Futur perfet
jo hauré fulgurat
tu hauràs fulgurat
ell, ella, vostè haurà fulgurat
nosaltres haurem fulgurat
vosaltres, vós haureu fulgurat
ells, elles, vostès hauran fulgurat
Condicional
jo fulguraria
tu fulguraries
ell, ella, vostè fulguraria
nosaltres fulguraríem
vosaltres, vós fulguraríeu
ells, elles, vostès fulgurarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) fulgurat
tu hauries (hagueres) fulgurat
ell, ella, vostè hauria (haguera) fulgurat
nosaltres hauríem (haguérem) fulgurat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) fulgurat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) fulgurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

fulgurar

Mode subjuntiu

Present
jo fulguri, fulgure (val.)
tu fulguris, fulgures (val.)
ell, ella, vostè fulguri, fulgure (val.)
nosaltres fulgurem
vosaltres, vós fulgureu
ells, elles, vostès fulgurin, fulguren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) fulgurat
tu hagis (hages) fulgurat
ell, ella, vostè hagi (haja) fulgurat
nosaltres hàgim (hàgem) fulgurat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) fulgurat
ells, elles, vostès hagin (hagen) fulgurat
Imperfet
jo fulgurés, fulgurara (val.), fulguràs (val., bal.)
tu fulguressis, fulgurares (val.), fulgurassis (bal.), fulguresses, fulgurasses (val., bal.)
ell, ella, vostè fulgurés, fulgurara (val.), fulguràs (val., bal.)
nosaltres fulguréssim, fulguràrem (val.), fulguràssim (bal.), fulguréssem, fulguràssem (val., bal.)
vosaltres, vós fulguréssiu, fulguràreu (val.), fulguràssiu (bal.), fulgurésseu, fulguràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès fulguressin, fulguraren (val.), fulgurassin (bal.), fulguressen, fulgurassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) fulgurat
tu haguessis (hagueres) fulgurat
ell, ella, vostè hagués (haguera) fulgurat
nosaltres haguéssim (haguérem) fulgurat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) fulgurat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) fulgurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

fulgurar

Mode imperatiu

Present
tu fulgura
ell, ella, vostè fulguri, fulgure (val.)
nosaltres fulgurem
vosaltres, vós fulgureu, fulgurau (bal.)
ells, elles, vostès fulgurin, fulguren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

fulgurar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu fulgurar
Infinitiu compost haver fulgurat
Gerundi fulgurant
Gerundi compost havent fulgurat
Participi fulgurat, fulgurada, fulgurats, fulgurades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

fulgurar

  1. Brillar intensament.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.