Conjugació en català del verb «existir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

existir

Mode indicatiu

Present
jo existeixo (cent.), existesc (val., bal.), existisc (val.)
tu existeixes, existixes (val.)
ell, ella, vostè existeix, existix (val.)
nosaltres existim
vosaltres, vós existiu
ells, elles, vostès existeixen, existixen (val.)
Perfet
jo he existit
tu has existit
ell, ella, vostè ha existit
nosaltres hem existit
vosaltres, vós heu existit
ells, elles, vostès han existit
Imperfet
jo existia
tu existies
ell, ella, vostè existia
nosaltres existíem
vosaltres, vós existíeu
ells, elles, vostès existien
Plusquamperfet
jo havia existit
tu havies existit
ell, ella, vostè havia existit
nosaltres havíem existit
vosaltres, vós havíeu existit
ells, elles, vostès havien existit
Passat simple
jo existí
tu existires
ell, ella, vostè existí
nosaltres existírem
vosaltres, vós existíreu
ells, elles, vostès existiren
Passat perifràstic
jo vaig existir
tu vas (vares) existir
ell, ella, vostè va existir
nosaltres vam (vàrem) existir
vosaltres, vós vau (vàreu) existir
ells, elles, vostès van (varen) existir
Passat anterior
jo haguí existit
tu hagueres existit
ell, ella, vostè hagué existit
nosaltres haguérem existit
vosaltres, vós haguéreu existit
ells, elles, vostès hagueren existit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver existit
tu vas haver existit
ell, ella, vostè va haver existit
nosaltres vam haver existit
vosaltres, vós vau haver existit
ells, elles, vostès van haver existit
Futur
jo existiré
tu existiràs
ell, ella, vostè existirà
nosaltres existirem
vosaltres, vós existireu
ells, elles, vostès existiran
Futur perfet
jo hauré existit
tu hauràs existit
ell, ella, vostè haurà existit
nosaltres haurem existit
vosaltres, vós haureu existit
ells, elles, vostès hauran existit
Condicional
jo existiria
tu existiries
ell, ella, vostè existiria
nosaltres existiríem
vosaltres, vós existiríeu
ells, elles, vostès existirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) existit
tu hauries (hagueres) existit
ell, ella, vostè hauria (haguera) existit
nosaltres hauríem (haguérem) existit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) existit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) existit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

existir

Mode subjuntiu

Present
jo existeixi, existesca / existisca (val.), existesqui (bal.)
tu existeixis, existesques / existisques (val.), existesquis (bal.)
ell, ella, vostè existeixi, existesca / existisca (val.), existesqui (bal.)
nosaltres existim, existiguem (bal.)
vosaltres, vós existiu, existigueu (bal.)
ells, elles, vostès existeixin, existesquen / existisquen (val.), existesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) existit
tu hagis (hages) existit
ell, ella, vostè hagi (haja) existit
nosaltres hàgim (hàgem) existit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) existit
ells, elles, vostès hagin (hagen) existit
Imperfet
jo existís, existira (val.)
tu existissis, existires (val.), existisses
ell, ella, vostè existís, existira (val.)
nosaltres existíssim, existírem (val.), existíssem
vosaltres, vós existíssiu, existíreu (val.), existísseu
ells, elles, vostès existissin, existiren (val.), existissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) existit
tu haguessis (hagueres) existit
ell, ella, vostè hagués (haguera) existit
nosaltres haguéssim (haguérem) existit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) existit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) existit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

existir

Mode imperatiu

Present
tu existeix, existix (val.)
ell, ella, vostè existeixi, existesca / existisca (val.), existesqui (bal.)
nosaltres existim, existiguem (bal.)
vosaltres, vós existiu
ells, elles, vostès existeixin, existesquen / existisquen (val.), existesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

existir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu existir
Infinitiu compost haver existit
Gerundi existint
Gerundi compost havent existit
Participi existit, existida, existits, existides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

existir

  1. Formar part de la realitat, especialment en contrast amb el qual és imaginari.
  2. Haver-hi, restar alguna cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.