Conjugació en català del verb «existimar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

existimar

Mode indicatiu

Present
jo existimo (cent.), existime (val.), existim (bal.)
tu existimes
ell, ella, vostè existima
nosaltres existimem, existimam (bal.)
vosaltres, vós existimeu, existimau (bal.)
ells, elles, vostès existimen
Perfet
jo he existimat
tu has existimat
ell, ella, vostè ha existimat
nosaltres hem existimat
vosaltres, vós heu existimat
ells, elles, vostès han existimat
Imperfet
jo existimava
tu existimaves
ell, ella, vostè existimava
nosaltres existimàvem
vosaltres, vós existimàveu
ells, elles, vostès existimaven
Plusquamperfet
jo havia existimat
tu havies existimat
ell, ella, vostè havia existimat
nosaltres havíem existimat
vosaltres, vós havíeu existimat
ells, elles, vostès havien existimat
Passat simple
jo existimí
tu existimares
ell, ella, vostè existimà
nosaltres existimàrem
vosaltres, vós existimàreu
ells, elles, vostès existimaren
Passat perifràstic
jo vaig existimar
tu vas (vares) existimar
ell, ella, vostè va existimar
nosaltres vam (vàrem) existimar
vosaltres, vós vau (vàreu) existimar
ells, elles, vostès van (varen) existimar
Passat anterior
jo haguí existimat
tu hagueres existimat
ell, ella, vostè hagué existimat
nosaltres haguérem existimat
vosaltres, vós haguéreu existimat
ells, elles, vostès hagueren existimat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver existimat
tu vas haver existimat
ell, ella, vostè va haver existimat
nosaltres vam haver existimat
vosaltres, vós vau haver existimat
ells, elles, vostès van haver existimat
Futur
jo existimaré
tu existimaràs
ell, ella, vostè existimarà
nosaltres existimarem
vosaltres, vós existimareu
ells, elles, vostès existimaran
Futur perfet
jo hauré existimat
tu hauràs existimat
ell, ella, vostè haurà existimat
nosaltres haurem existimat
vosaltres, vós haureu existimat
ells, elles, vostès hauran existimat
Condicional
jo existimaria
tu existimaries
ell, ella, vostè existimaria
nosaltres existimaríem
vosaltres, vós existimaríeu
ells, elles, vostès existimarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) existimat
tu hauries (hagueres) existimat
ell, ella, vostè hauria (haguera) existimat
nosaltres hauríem (haguérem) existimat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) existimat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) existimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

existimar

Mode subjuntiu

Present
jo existimi, existime (val.)
tu existimis, existimes (val.)
ell, ella, vostè existimi, existime (val.)
nosaltres existimem
vosaltres, vós existimeu
ells, elles, vostès existimin, existimen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) existimat
tu hagis (hages) existimat
ell, ella, vostè hagi (haja) existimat
nosaltres hàgim (hàgem) existimat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) existimat
ells, elles, vostès hagin (hagen) existimat
Imperfet
jo existimés, existimara (val.), existimàs (val., bal.)
tu existimessis, existimares (val.), existimassis (bal.), existimesses, existimasses (val., bal.)
ell, ella, vostè existimés, existimara (val.), existimàs (val., bal.)
nosaltres existiméssim, existimàrem (val.), existimàssim (bal.), existiméssem, existimàssem (val., bal.)
vosaltres, vós existiméssiu, existimàreu (val.), existimàssiu (bal.), existimésseu, existimàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès existimessin, existimaren (val.), existimassin (bal.), existimessen, existimassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) existimat
tu haguessis (hagueres) existimat
ell, ella, vostè hagués (haguera) existimat
nosaltres haguéssim (haguérem) existimat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) existimat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) existimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

existimar

Mode imperatiu

Present
tu existima
ell, ella, vostè existimi, existime (val.)
nosaltres existimem
vosaltres, vós existimeu, existimau (bal.)
ells, elles, vostès existimin, existimen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

existimar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu existimar
Infinitiu compost haver existimat
Gerundi existimant
Gerundi compost havent existimat
Participi existimat, existimada, existimats, existimades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.