Conjugació en català del verb «esventar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esventar

Mode indicatiu

Present
jo esvento (cent.), esvente (val.), esvent (bal.)
tu esventes
ell, ella, vostè esventa
nosaltres esventem, esventam (bal.)
vosaltres, vós esventeu, esventau (bal.)
ells, elles, vostès esventen
Perfet
jo he esventat
tu has esventat
ell, ella, vostè ha esventat
nosaltres hem esventat
vosaltres, vós heu esventat
ells, elles, vostès han esventat
Imperfet
jo esventava
tu esventaves
ell, ella, vostè esventava
nosaltres esventàvem
vosaltres, vós esventàveu
ells, elles, vostès esventaven
Plusquamperfet
jo havia esventat
tu havies esventat
ell, ella, vostè havia esventat
nosaltres havíem esventat
vosaltres, vós havíeu esventat
ells, elles, vostès havien esventat
Passat simple
jo esventí
tu esventares
ell, ella, vostè esventà
nosaltres esventàrem
vosaltres, vós esventàreu
ells, elles, vostès esventaren
Passat perifràstic
jo vaig esventar
tu vas (vares) esventar
ell, ella, vostè va esventar
nosaltres vam (vàrem) esventar
vosaltres, vós vau (vàreu) esventar
ells, elles, vostès van (varen) esventar
Passat anterior
jo haguí esventat
tu hagueres esventat
ell, ella, vostè hagué esventat
nosaltres haguérem esventat
vosaltres, vós haguéreu esventat
ells, elles, vostès hagueren esventat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esventat
tu vas haver esventat
ell, ella, vostè va haver esventat
nosaltres vam haver esventat
vosaltres, vós vau haver esventat
ells, elles, vostès van haver esventat
Futur
jo esventaré
tu esventaràs
ell, ella, vostè esventarà
nosaltres esventarem
vosaltres, vós esventareu
ells, elles, vostès esventaran
Futur perfet
jo hauré esventat
tu hauràs esventat
ell, ella, vostè haurà esventat
nosaltres haurem esventat
vosaltres, vós haureu esventat
ells, elles, vostès hauran esventat
Condicional
jo esventaria
tu esventaries
ell, ella, vostè esventaria
nosaltres esventaríem
vosaltres, vós esventaríeu
ells, elles, vostès esventarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esventat
tu hauries (hagueres) esventat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esventat
nosaltres hauríem (haguérem) esventat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esventat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esventat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esventar

Mode subjuntiu

Present
jo esventi, esvente (val.)
tu esventis, esventes (val.)
ell, ella, vostè esventi, esvente (val.)
nosaltres esventem
vosaltres, vós esventeu
ells, elles, vostès esventin, esventen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esventat
tu hagis (hages) esventat
ell, ella, vostè hagi (haja) esventat
nosaltres hàgim (hàgem) esventat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esventat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esventat
Imperfet
jo esventés, esventara (val.), esventàs (val., bal.)
tu esventessis, esventares (val.), esventassis (bal.), esventesses, esventasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esventés, esventara (val.), esventàs (val., bal.)
nosaltres esventéssim, esventàrem (val.), esventàssim (bal.), esventéssem, esventàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esventéssiu, esventàreu (val.), esventàssiu (bal.), esventésseu, esventàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esventessin, esventaren (val.), esventassin (bal.), esventessen, esventassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esventat
tu haguessis (hagueres) esventat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esventat
nosaltres haguéssim (haguérem) esventat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esventat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esventat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esventar

Mode imperatiu

Present
tu esventa
ell, ella, vostè esventi, esvente (val.)
nosaltres esventem
vosaltres, vós esventeu, esventau (bal.)
ells, elles, vostès esventin, esventen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esventar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esventar
Infinitiu compost haver esventat
Gerundi esventant
Gerundi compost havent esventat
Participi esventat, esventada, esventats, esventades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esventar

  1. Escampar una cosa al vent: desventar
  1. Donar a conèixer a un gran nombre de persones un fet o una notícia: esbombar
  2. Esventar-se Sofrir l'acció del vent: Assecar-se o ressecar-se una cosa a causa de l'aire

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.