Conjugació en català del verb «esvellegar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esvellegar

Mode indicatiu

Present
jo esvellego (cent.), esvellegue (val.), esvelleg (bal.)
tu esvellegues
ell, ella, vostè esvellega
nosaltres esvelleguem, esvellegam (bal.)
vosaltres, vós esvellegueu, esvellegau (bal.)
ells, elles, vostès esvelleguen
Perfet
jo he esvellegat
tu has esvellegat
ell, ella, vostè ha esvellegat
nosaltres hem esvellegat
vosaltres, vós heu esvellegat
ells, elles, vostès han esvellegat
Imperfet
jo esvellegava
tu esvellegaves
ell, ella, vostè esvellegava
nosaltres esvellegàvem
vosaltres, vós esvellegàveu
ells, elles, vostès esvellegaven
Plusquamperfet
jo havia esvellegat
tu havies esvellegat
ell, ella, vostè havia esvellegat
nosaltres havíem esvellegat
vosaltres, vós havíeu esvellegat
ells, elles, vostès havien esvellegat
Passat simple
jo esvelleguí
tu esvellegares
ell, ella, vostè esvellegà
nosaltres esvellegàrem
vosaltres, vós esvellegàreu
ells, elles, vostès esvellegaren
Passat perifràstic
jo vaig esvellegar
tu vas (vares) esvellegar
ell, ella, vostè va esvellegar
nosaltres vam (vàrem) esvellegar
vosaltres, vós vau (vàreu) esvellegar
ells, elles, vostès van (varen) esvellegar
Passat anterior
jo haguí esvellegat
tu hagueres esvellegat
ell, ella, vostè hagué esvellegat
nosaltres haguérem esvellegat
vosaltres, vós haguéreu esvellegat
ells, elles, vostès hagueren esvellegat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esvellegat
tu vas haver esvellegat
ell, ella, vostè va haver esvellegat
nosaltres vam haver esvellegat
vosaltres, vós vau haver esvellegat
ells, elles, vostès van haver esvellegat
Futur
jo esvellegaré
tu esvellegaràs
ell, ella, vostè esvellegarà
nosaltres esvellegarem
vosaltres, vós esvellegareu
ells, elles, vostès esvellegaran
Futur perfet
jo hauré esvellegat
tu hauràs esvellegat
ell, ella, vostè haurà esvellegat
nosaltres haurem esvellegat
vosaltres, vós haureu esvellegat
ells, elles, vostès hauran esvellegat
Condicional
jo esvellegaria
tu esvellegaries
ell, ella, vostè esvellegaria
nosaltres esvellegaríem
vosaltres, vós esvellegaríeu
ells, elles, vostès esvellegarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esvellegat
tu hauries (hagueres) esvellegat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esvellegat
nosaltres hauríem (haguérem) esvellegat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esvellegat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esvellegat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esvellegar

Mode subjuntiu

Present
jo esvellegui, esvellegue (val.)
tu esvelleguis, esvellegues (val.)
ell, ella, vostè esvellegui, esvellegue (val.)
nosaltres esvelleguem
vosaltres, vós esvellegueu
ells, elles, vostès esvelleguin, esvelleguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esvellegat
tu hagis (hages) esvellegat
ell, ella, vostè hagi (haja) esvellegat
nosaltres hàgim (hàgem) esvellegat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esvellegat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esvellegat
Imperfet
jo esvellegués, esvellegara (val.), esvellegàs (val., bal.)
tu esvelleguessis, esvellegares (val.), esvellegassis (bal.), esvelleguesses, esvellegasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esvellegués, esvellegara (val.), esvellegàs (val., bal.)
nosaltres esvelleguéssim, esvellegàrem (val.), esvellegàssim (bal.), esvelleguéssem, esvellegàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esvelleguéssiu, esvellegàreu (val.), esvellegàssiu (bal.), esvelleguésseu, esvellegàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esvelleguessin, esvellegaren (val.), esvellegassin (bal.), esvelleguessen, esvellegassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esvellegat
tu haguessis (hagueres) esvellegat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esvellegat
nosaltres haguéssim (haguérem) esvellegat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esvellegat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esvellegat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esvellegar

Mode imperatiu

Present
tu esvellega
ell, ella, vostè esvellegui, esvellegue (val.)
nosaltres esvelleguem
vosaltres, vós esvellegueu, esvellegau (bal.)
ells, elles, vostès esvelleguin, esvelleguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esvellegar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esvellegar
Infinitiu compost haver esvellegat
Gerundi esvellegant
Gerundi compost havent esvellegat
Participi esvellegat, esvellegada, esvellegats, esvellegades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.