Conjugació en català del verb «estranyar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

estranyar

Mode indicatiu

Present
jo estranyo (cent.), estranye (val.), estrany (bal.)
tu estranyes
ell, ella, vostè estranya
nosaltres estranyem, estranyam (bal.)
vosaltres, vós estranyeu, estranyau (bal.)
ells, elles, vostès estranyen
Perfet
jo he estranyat
tu has estranyat
ell, ella, vostè ha estranyat
nosaltres hem estranyat
vosaltres, vós heu estranyat
ells, elles, vostès han estranyat
Imperfet
jo estranyava
tu estranyaves
ell, ella, vostè estranyava
nosaltres estranyàvem
vosaltres, vós estranyàveu
ells, elles, vostès estranyaven
Plusquamperfet
jo havia estranyat
tu havies estranyat
ell, ella, vostè havia estranyat
nosaltres havíem estranyat
vosaltres, vós havíeu estranyat
ells, elles, vostès havien estranyat
Passat simple
jo estranyí
tu estranyares
ell, ella, vostè estranyà
nosaltres estranyàrem
vosaltres, vós estranyàreu
ells, elles, vostès estranyaren
Passat perifràstic
jo vaig estranyar
tu vas (vares) estranyar
ell, ella, vostè va estranyar
nosaltres vam (vàrem) estranyar
vosaltres, vós vau (vàreu) estranyar
ells, elles, vostès van (varen) estranyar
Passat anterior
jo haguí estranyat
tu hagueres estranyat
ell, ella, vostè hagué estranyat
nosaltres haguérem estranyat
vosaltres, vós haguéreu estranyat
ells, elles, vostès hagueren estranyat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver estranyat
tu vas haver estranyat
ell, ella, vostè va haver estranyat
nosaltres vam haver estranyat
vosaltres, vós vau haver estranyat
ells, elles, vostès van haver estranyat
Futur
jo estranyaré
tu estranyaràs
ell, ella, vostè estranyarà
nosaltres estranyarem
vosaltres, vós estranyareu
ells, elles, vostès estranyaran
Futur perfet
jo hauré estranyat
tu hauràs estranyat
ell, ella, vostè haurà estranyat
nosaltres haurem estranyat
vosaltres, vós haureu estranyat
ells, elles, vostès hauran estranyat
Condicional
jo estranyaria
tu estranyaries
ell, ella, vostè estranyaria
nosaltres estranyaríem
vosaltres, vós estranyaríeu
ells, elles, vostès estranyarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) estranyat
tu hauries (hagueres) estranyat
ell, ella, vostè hauria (haguera) estranyat
nosaltres hauríem (haguérem) estranyat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) estranyat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) estranyat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

estranyar

Mode subjuntiu

Present
jo estranyi, estranye (val.)
tu estranyis, estranyes (val.)
ell, ella, vostè estranyi, estranye (val.)
nosaltres estranyem
vosaltres, vós estranyeu
ells, elles, vostès estranyin, estranyen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) estranyat
tu hagis (hages) estranyat
ell, ella, vostè hagi (haja) estranyat
nosaltres hàgim (hàgem) estranyat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) estranyat
ells, elles, vostès hagin (hagen) estranyat
Imperfet
jo estranyés, estranyara (val.), estranyàs (val., bal.)
tu estranyessis, estranyares (val.), estranyassis (bal.), estranyesses, estranyasses (val., bal.)
ell, ella, vostè estranyés, estranyara (val.), estranyàs (val., bal.)
nosaltres estranyéssim, estranyàrem (val.), estranyàssim (bal.), estranyéssem, estranyàssem (val., bal.)
vosaltres, vós estranyéssiu, estranyàreu (val.), estranyàssiu (bal.), estranyésseu, estranyàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès estranyessin, estranyaren (val.), estranyassin (bal.), estranyessen, estranyassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) estranyat
tu haguessis (hagueres) estranyat
ell, ella, vostè hagués (haguera) estranyat
nosaltres haguéssim (haguérem) estranyat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) estranyat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) estranyat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

estranyar

Mode imperatiu

Present
tu estranya
ell, ella, vostè estranyi, estranye (val.)
nosaltres estranyem
vosaltres, vós estranyeu, estranyau (bal.)
ells, elles, vostès estranyin, estranyen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

estranyar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu estranyar
Infinitiu compost haver estranyat
Gerundi estranyant
Gerundi compost havent estranyat
Participi estranyat, estranyada, estranyats, estranyades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

estranyar

  1. Allunyar algú d'un lloc, d'algú altre, etc.
  2. Generar estranyesa.
  3. Sentir estranyesa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.