Conjugació en català del verb «estrafer»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

estrafer

Mode indicatiu

Present
jo estrafaig, estrafaç (bal.)
tu estrafàs
ell, ella, vostè estrafà
nosaltres estrafem, estrafeim (bal.)
vosaltres, vós estrafeu, estrafeis (bal.)
ells, elles, vostès estrafan
Perfet
jo he estrafet
tu has estrafet
ell, ella, vostè ha estrafet
nosaltres hem estrafet
vosaltres, vós heu estrafet
ells, elles, vostès han estrafet
Imperfet
jo estrafeia
tu estrafeies
ell, ella, vostè estrafeia
nosaltres estrafèiem / estraféiem
vosaltres, vós estrafèieu / estraféieu
ells, elles, vostès estrafeien
Plusquamperfet
jo havia estrafet
tu havies estrafet
ell, ella, vostè havia estrafet
nosaltres havíem estrafet
vosaltres, vós havíeu estrafet
ells, elles, vostès havien estrafet
Passat simple
jo estrafiu
tu estraferes
ell, ella, vostè estrafeu, estraféu (ort. pre-2017), estrafé (bal.)
nosaltres estraférem
vosaltres, vós estraféreu
ells, elles, vostès estraferen
Passat perifràstic
jo vaig estrafer
tu vas (vares) estrafer
ell, ella, vostè va estrafer
nosaltres vam (vàrem) estrafer
vosaltres, vós vau (vàreu) estrafer
ells, elles, vostès van (varen) estrafer
Passat anterior
jo haguí estrafet
tu hagueres estrafet
ell, ella, vostè hagué estrafet
nosaltres haguérem estrafet
vosaltres, vós haguéreu estrafet
ells, elles, vostès hagueren estrafet
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver estrafet
tu vas haver estrafet
ell, ella, vostè va haver estrafet
nosaltres vam haver estrafet
vosaltres, vós vau haver estrafet
ells, elles, vostès van haver estrafet
Futur
jo estrafaré
tu estrafaràs
ell, ella, vostè estrafarà
nosaltres estrafarem
vosaltres, vós estrafareu
ells, elles, vostès estrafaran
Futur perfet
jo hauré estrafet
tu hauràs estrafet
ell, ella, vostè haurà estrafet
nosaltres haurem estrafet
vosaltres, vós haureu estrafet
ells, elles, vostès hauran estrafet
Condicional
jo estrafaria
tu estrafaries
ell, ella, vostè estrafaria
nosaltres estrafaríem
vosaltres, vós estrafaríeu
ells, elles, vostès estrafarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) estrafet
tu hauries (hagueres) estrafet
ell, ella, vostè hauria (haguera) estrafet
nosaltres hauríem (haguérem) estrafet
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) estrafet
ells, elles, vostès haurien (hagueren) estrafet
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

estrafer

Mode subjuntiu

Present
jo estrafaci, estrafaça (val.)
tu estrafacis, estrafaces (val.)
ell, ella, vostè estrafaci, estrafaça (val.)
nosaltres estrafem, estrafacem (bal.)
vosaltres, vós estrafeu, estrafaceu (bal.)
ells, elles, vostès estrafacin, estrafacen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) estrafet
tu hagis (hages) estrafet
ell, ella, vostè hagi (haja) estrafet
nosaltres hàgim (hàgem) estrafet
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) estrafet
ells, elles, vostès hagin (hagen) estrafet
Imperfet
jo estrafés, estrafera (val.)
tu estrafessis, estraferes (val.), estrafesses
ell, ella, vostè estrafés, estrafera (val.)
nosaltres estraféssim, estraférem (val.), estraféssem
vosaltres, vós estraféssiu, estraféreu (val.), estrafésseu
ells, elles, vostès estrafessin, estraferen (val.), estrafessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) estrafet
tu haguessis (hagueres) estrafet
ell, ella, vostè hagués (haguera) estrafet
nosaltres haguéssim (haguérem) estrafet
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) estrafet
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) estrafet
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

estrafer

Mode imperatiu

Present
tu estrafés, estrafé (bal.)
ell, ella, vostè estrafaci, estrafaça (val.)
nosaltres estrafem, estrafacem (bal.)
vosaltres, vós estrafeu, estrafeis (bal.)
ells, elles, vostès estrafacin, estrafacen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

estrafer

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu estrafer
Infinitiu compost haver estrafet
Gerundi estrafent
Gerundi compost havent estrafet
Participi estrafet, estrafeta, estrafets, estrafetes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

estrafer

  1. Canviar alguna cosa perquè no sigui reconeguda o que sembli pertànyer a un altre.
  2. Imitar maldestrament una altra persona o un tret seu.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.