Conjugació en català del verb «espolinar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espolinar

Mode indicatiu

Present
jo espolino (cent.), espoline (val.), espolín (bal.)
tu espolines
ell, ella, vostè espolina
nosaltres espolinem, espolinam (bal.)
vosaltres, vós espolineu, espolinau (bal.)
ells, elles, vostès espolinen
Perfet
jo he espolinat
tu has espolinat
ell, ella, vostè ha espolinat
nosaltres hem espolinat
vosaltres, vós heu espolinat
ells, elles, vostès han espolinat
Imperfet
jo espolinava
tu espolinaves
ell, ella, vostè espolinava
nosaltres espolinàvem
vosaltres, vós espolinàveu
ells, elles, vostès espolinaven
Plusquamperfet
jo havia espolinat
tu havies espolinat
ell, ella, vostè havia espolinat
nosaltres havíem espolinat
vosaltres, vós havíeu espolinat
ells, elles, vostès havien espolinat
Passat simple
jo espoliní
tu espolinares
ell, ella, vostè espolinà
nosaltres espolinàrem
vosaltres, vós espolinàreu
ells, elles, vostès espolinaren
Passat perifràstic
jo vaig espolinar
tu vas (vares) espolinar
ell, ella, vostè va espolinar
nosaltres vam (vàrem) espolinar
vosaltres, vós vau (vàreu) espolinar
ells, elles, vostès van (varen) espolinar
Passat anterior
jo haguí espolinat
tu hagueres espolinat
ell, ella, vostè hagué espolinat
nosaltres haguérem espolinat
vosaltres, vós haguéreu espolinat
ells, elles, vostès hagueren espolinat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espolinat
tu vas haver espolinat
ell, ella, vostè va haver espolinat
nosaltres vam haver espolinat
vosaltres, vós vau haver espolinat
ells, elles, vostès van haver espolinat
Futur
jo espolinaré
tu espolinaràs
ell, ella, vostè espolinarà
nosaltres espolinarem
vosaltres, vós espolinareu
ells, elles, vostès espolinaran
Futur perfet
jo hauré espolinat
tu hauràs espolinat
ell, ella, vostè haurà espolinat
nosaltres haurem espolinat
vosaltres, vós haureu espolinat
ells, elles, vostès hauran espolinat
Condicional
jo espolinaria
tu espolinaries
ell, ella, vostè espolinaria
nosaltres espolinaríem
vosaltres, vós espolinaríeu
ells, elles, vostès espolinarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espolinat
tu hauries (hagueres) espolinat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espolinat
nosaltres hauríem (haguérem) espolinat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espolinat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espolinat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espolinar

Mode subjuntiu

Present
jo espolini, espoline (val.)
tu espolinis, espolines (val.)
ell, ella, vostè espolini, espoline (val.)
nosaltres espolinem
vosaltres, vós espolineu
ells, elles, vostès espolinin, espolinen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espolinat
tu hagis (hages) espolinat
ell, ella, vostè hagi (haja) espolinat
nosaltres hàgim (hàgem) espolinat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espolinat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espolinat
Imperfet
jo espolinés, espolinara (val.), espolinàs (val., bal.)
tu espolinessis, espolinares (val.), espolinassis (bal.), espolinesses, espolinasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espolinés, espolinara (val.), espolinàs (val., bal.)
nosaltres espolinéssim, espolinàrem (val.), espolinàssim (bal.), espolinéssem, espolinàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espolinéssiu, espolinàreu (val.), espolinàssiu (bal.), espolinésseu, espolinàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espolinessin, espolinaren (val.), espolinassin (bal.), espolinessen, espolinassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espolinat
tu haguessis (hagueres) espolinat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espolinat
nosaltres haguéssim (haguérem) espolinat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espolinat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espolinat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espolinar

Mode imperatiu

Present
tu espolina
ell, ella, vostè espolini, espoline (val.)
nosaltres espolinem
vosaltres, vós espolineu, espolinau (bal.)
ells, elles, vostès espolinin, espolinen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espolinar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espolinar
Infinitiu compost haver espolinat
Gerundi espolinant
Gerundi compost havent espolinat
Participi espolinat, espolinada, espolinats, espolinades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.