Conjugació en català del verb «espingar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espingar

Mode indicatiu

Present
jo espingo (cent.), espingue (val.), esping (bal.)
tu espingues
ell, ella, vostè espinga
nosaltres espinguem, espingam (bal.)
vosaltres, vós espingueu, espingau (bal.)
ells, elles, vostès espinguen
Perfet
jo he espingat
tu has espingat
ell, ella, vostè ha espingat
nosaltres hem espingat
vosaltres, vós heu espingat
ells, elles, vostès han espingat
Imperfet
jo espingava
tu espingaves
ell, ella, vostè espingava
nosaltres espingàvem
vosaltres, vós espingàveu
ells, elles, vostès espingaven
Plusquamperfet
jo havia espingat
tu havies espingat
ell, ella, vostè havia espingat
nosaltres havíem espingat
vosaltres, vós havíeu espingat
ells, elles, vostès havien espingat
Passat simple
jo espinguí
tu espingares
ell, ella, vostè espingà
nosaltres espingàrem
vosaltres, vós espingàreu
ells, elles, vostès espingaren
Passat perifràstic
jo vaig espingar
tu vas (vares) espingar
ell, ella, vostè va espingar
nosaltres vam (vàrem) espingar
vosaltres, vós vau (vàreu) espingar
ells, elles, vostès van (varen) espingar
Passat anterior
jo haguí espingat
tu hagueres espingat
ell, ella, vostè hagué espingat
nosaltres haguérem espingat
vosaltres, vós haguéreu espingat
ells, elles, vostès hagueren espingat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espingat
tu vas haver espingat
ell, ella, vostè va haver espingat
nosaltres vam haver espingat
vosaltres, vós vau haver espingat
ells, elles, vostès van haver espingat
Futur
jo espingaré
tu espingaràs
ell, ella, vostè espingarà
nosaltres espingarem
vosaltres, vós espingareu
ells, elles, vostès espingaran
Futur perfet
jo hauré espingat
tu hauràs espingat
ell, ella, vostè haurà espingat
nosaltres haurem espingat
vosaltres, vós haureu espingat
ells, elles, vostès hauran espingat
Condicional
jo espingaria
tu espingaries
ell, ella, vostè espingaria
nosaltres espingaríem
vosaltres, vós espingaríeu
ells, elles, vostès espingarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espingat
tu hauries (hagueres) espingat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espingat
nosaltres hauríem (haguérem) espingat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espingat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espingat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espingar

Mode subjuntiu

Present
jo espingui, espingue (val.)
tu espinguis, espingues (val.)
ell, ella, vostè espingui, espingue (val.)
nosaltres espinguem
vosaltres, vós espingueu
ells, elles, vostès espinguin, espinguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espingat
tu hagis (hages) espingat
ell, ella, vostè hagi (haja) espingat
nosaltres hàgim (hàgem) espingat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espingat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espingat
Imperfet
jo espingués, espingara (val.), espingàs (val., bal.)
tu espinguessis, espingares (val.), espingassis (bal.), espinguesses, espingasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espingués, espingara (val.), espingàs (val., bal.)
nosaltres espinguéssim, espingàrem (val.), espingàssim (bal.), espinguéssem, espingàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espinguéssiu, espingàreu (val.), espingàssiu (bal.), espinguésseu, espingàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espinguessin, espingaren (val.), espingassin (bal.), espinguessen, espingassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espingat
tu haguessis (hagueres) espingat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espingat
nosaltres haguéssim (haguérem) espingat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espingat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espingat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espingar

Mode imperatiu

Present
tu espinga
ell, ella, vostè espingui, espingue (val.)
nosaltres espinguem
vosaltres, vós espingueu, espingau (bal.)
ells, elles, vostès espinguin, espinguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espingar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espingar
Infinitiu compost haver espingat
Gerundi espingant
Gerundi compost havent espingat
Participi espingat, espingada, espingats, espingades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.