Conjugació en català del verb «esperitar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esperitar-se

Mode indicatiu

Present
jo esperito (cent.), esperite (val.), esperit (bal.)
tu esperites
ell, ella, vostè esperita
nosaltres esperitem, esperitam (bal.)
vosaltres, vós esperiteu, esperitau (bal.)
ells, elles, vostès esperiten
Perfet
jo he esperitat
tu has esperitat
ell, ella, vostè ha esperitat
nosaltres hem esperitat
vosaltres, vós heu esperitat
ells, elles, vostès han esperitat
Imperfet
jo esperitava
tu esperitaves
ell, ella, vostè esperitava
nosaltres esperitàvem
vosaltres, vós esperitàveu
ells, elles, vostès esperitaven
Plusquamperfet
jo havia esperitat
tu havies esperitat
ell, ella, vostè havia esperitat
nosaltres havíem esperitat
vosaltres, vós havíeu esperitat
ells, elles, vostès havien esperitat
Passat simple
jo esperití
tu esperitares
ell, ella, vostè esperità
nosaltres esperitàrem
vosaltres, vós esperitàreu
ells, elles, vostès esperitaren
Passat perifràstic
jo vaig esperitar
tu vas (vares) esperitar
ell, ella, vostè va esperitar
nosaltres vam (vàrem) esperitar
vosaltres, vós vau (vàreu) esperitar
ells, elles, vostès van (varen) esperitar
Passat anterior
jo haguí esperitat
tu hagueres esperitat
ell, ella, vostè hagué esperitat
nosaltres haguérem esperitat
vosaltres, vós haguéreu esperitat
ells, elles, vostès hagueren esperitat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esperitat
tu vas haver esperitat
ell, ella, vostè va haver esperitat
nosaltres vam haver esperitat
vosaltres, vós vau haver esperitat
ells, elles, vostès van haver esperitat
Futur
jo esperitaré
tu esperitaràs
ell, ella, vostè esperitarà
nosaltres esperitarem
vosaltres, vós esperitareu
ells, elles, vostès esperitaran
Futur perfet
jo hauré esperitat
tu hauràs esperitat
ell, ella, vostè haurà esperitat
nosaltres haurem esperitat
vosaltres, vós haureu esperitat
ells, elles, vostès hauran esperitat
Condicional
jo esperitaria
tu esperitaries
ell, ella, vostè esperitaria
nosaltres esperitaríem
vosaltres, vós esperitaríeu
ells, elles, vostès esperitarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esperitat
tu hauries (hagueres) esperitat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esperitat
nosaltres hauríem (haguérem) esperitat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esperitat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esperitat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esperitar-se

Mode subjuntiu

Present
jo esperiti, esperite (val.)
tu esperitis, esperites (val.)
ell, ella, vostè esperiti, esperite (val.)
nosaltres esperitem
vosaltres, vós esperiteu
ells, elles, vostès esperitin, esperiten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esperitat
tu hagis (hages) esperitat
ell, ella, vostè hagi (haja) esperitat
nosaltres hàgim (hàgem) esperitat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esperitat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esperitat
Imperfet
jo esperités, esperitara (val.), esperitàs (val., bal.)
tu esperitessis, esperitares (val.), esperitassis (bal.), esperitesses, esperitasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esperités, esperitara (val.), esperitàs (val., bal.)
nosaltres esperitéssim, esperitàrem (val.), esperitàssim (bal.), esperitéssem, esperitàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esperitéssiu, esperitàreu (val.), esperitàssiu (bal.), esperitésseu, esperitàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esperitessin, esperitaren (val.), esperitassin (bal.), esperitessen, esperitassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esperitat
tu haguessis (hagueres) esperitat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esperitat
nosaltres haguéssim (haguérem) esperitat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esperitat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esperitat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esperitar-se

Mode imperatiu

Present
tu esperita
ell, ella, vostè esperiti, esperite (val.)
nosaltres esperitem
vosaltres, vós esperiteu, esperitau (bal.)
ells, elles, vostès esperitin, esperiten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esperitar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esperitar-se
Infinitiu compost haver esperitat
Gerundi esperitant
Gerundi compost havent esperitat
Participi esperitat, esperitada, esperitats, esperitades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.