Conjugació en català del verb «espellir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espellir

Mode indicatiu

Present
jo espelleixo (cent.), espellesc (val., bal.), espellisc (val.)
tu espelleixes, espellixes (val.)
ell, ella, vostè espelleix, espellix (val.)
nosaltres espellim
vosaltres, vós espelliu
ells, elles, vostès espelleixen, espellixen (val.)
Perfet
jo he espellit
tu has espellit
ell, ella, vostè ha espellit
nosaltres hem espellit
vosaltres, vós heu espellit
ells, elles, vostès han espellit
Imperfet
jo espellia
tu espellies
ell, ella, vostè espellia
nosaltres espellíem
vosaltres, vós espellíeu
ells, elles, vostès espellien
Plusquamperfet
jo havia espellit
tu havies espellit
ell, ella, vostè havia espellit
nosaltres havíem espellit
vosaltres, vós havíeu espellit
ells, elles, vostès havien espellit
Passat simple
jo espellí
tu espellires
ell, ella, vostè espellí
nosaltres espellírem
vosaltres, vós espellíreu
ells, elles, vostès espelliren
Passat perifràstic
jo vaig espellir
tu vas (vares) espellir
ell, ella, vostè va espellir
nosaltres vam (vàrem) espellir
vosaltres, vós vau (vàreu) espellir
ells, elles, vostès van (varen) espellir
Passat anterior
jo haguí espellit
tu hagueres espellit
ell, ella, vostè hagué espellit
nosaltres haguérem espellit
vosaltres, vós haguéreu espellit
ells, elles, vostès hagueren espellit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espellit
tu vas haver espellit
ell, ella, vostè va haver espellit
nosaltres vam haver espellit
vosaltres, vós vau haver espellit
ells, elles, vostès van haver espellit
Futur
jo espelliré
tu espelliràs
ell, ella, vostè espellirà
nosaltres espellirem
vosaltres, vós espellireu
ells, elles, vostès espelliran
Futur perfet
jo hauré espellit
tu hauràs espellit
ell, ella, vostè haurà espellit
nosaltres haurem espellit
vosaltres, vós haureu espellit
ells, elles, vostès hauran espellit
Condicional
jo espelliria
tu espelliries
ell, ella, vostè espelliria
nosaltres espelliríem
vosaltres, vós espelliríeu
ells, elles, vostès espellirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espellit
tu hauries (hagueres) espellit
ell, ella, vostè hauria (haguera) espellit
nosaltres hauríem (haguérem) espellit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espellit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espellit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espellir

Mode subjuntiu

Present
jo espelleixi, espellesca / espellisca (val.), espellesqui (bal.)
tu espelleixis, espellesques / espellisques (val.), espellesquis (bal.)
ell, ella, vostè espelleixi, espellesca / espellisca (val.), espellesqui (bal.)
nosaltres espellim, espelliguem (bal.)
vosaltres, vós espelliu, espelligueu (bal.)
ells, elles, vostès espelleixin, espellesquen / espellisquen (val.), espellesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) espellit
tu hagis (hages) espellit
ell, ella, vostè hagi (haja) espellit
nosaltres hàgim (hàgem) espellit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espellit
ells, elles, vostès hagin (hagen) espellit
Imperfet
jo espellís, espellira (val.)
tu espellissis, espellires (val.), espellisses
ell, ella, vostè espellís, espellira (val.)
nosaltres espellíssim, espellírem (val.), espellíssem
vosaltres, vós espellíssiu, espellíreu (val.), espellísseu
ells, elles, vostès espellissin, espelliren (val.), espellissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espellit
tu haguessis (hagueres) espellit
ell, ella, vostè hagués (haguera) espellit
nosaltres haguéssim (haguérem) espellit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espellit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espellit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espellir

Mode imperatiu

Present
tu espelleix, espellix (val.)
ell, ella, vostè espelleixi, espellesca / espellisca (val.), espellesqui (bal.)
nosaltres espellim, espelliguem (bal.)
vosaltres, vós espelliu
ells, elles, vostès espelleixin, espellesquen / espellisquen (val.), espellesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espellir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espellir
Infinitiu compost haver espellit
Gerundi espellint
Gerundi compost havent espellit
Participi espellit, espellida, espellits, espellides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espellir

  1. Descloure's, obrir-se una flor.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.