Conjugació en català del verb «espellingar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espellingar

Mode indicatiu

Present
jo espellingo (cent.), espellingue (val.), espelling (bal.)
tu espellingues
ell, ella, vostè espellinga
nosaltres espellinguem, espellingam (bal.)
vosaltres, vós espellingueu, espellingau (bal.)
ells, elles, vostès espellinguen
Perfet
jo he espellingat
tu has espellingat
ell, ella, vostè ha espellingat
nosaltres hem espellingat
vosaltres, vós heu espellingat
ells, elles, vostès han espellingat
Imperfet
jo espellingava
tu espellingaves
ell, ella, vostè espellingava
nosaltres espellingàvem
vosaltres, vós espellingàveu
ells, elles, vostès espellingaven
Plusquamperfet
jo havia espellingat
tu havies espellingat
ell, ella, vostè havia espellingat
nosaltres havíem espellingat
vosaltres, vós havíeu espellingat
ells, elles, vostès havien espellingat
Passat simple
jo espellinguí
tu espellingares
ell, ella, vostè espellingà
nosaltres espellingàrem
vosaltres, vós espellingàreu
ells, elles, vostès espellingaren
Passat perifràstic
jo vaig espellingar
tu vas (vares) espellingar
ell, ella, vostè va espellingar
nosaltres vam (vàrem) espellingar
vosaltres, vós vau (vàreu) espellingar
ells, elles, vostès van (varen) espellingar
Passat anterior
jo haguí espellingat
tu hagueres espellingat
ell, ella, vostè hagué espellingat
nosaltres haguérem espellingat
vosaltres, vós haguéreu espellingat
ells, elles, vostès hagueren espellingat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espellingat
tu vas haver espellingat
ell, ella, vostè va haver espellingat
nosaltres vam haver espellingat
vosaltres, vós vau haver espellingat
ells, elles, vostès van haver espellingat
Futur
jo espellingaré
tu espellingaràs
ell, ella, vostè espellingarà
nosaltres espellingarem
vosaltres, vós espellingareu
ells, elles, vostès espellingaran
Futur perfet
jo hauré espellingat
tu hauràs espellingat
ell, ella, vostè haurà espellingat
nosaltres haurem espellingat
vosaltres, vós haureu espellingat
ells, elles, vostès hauran espellingat
Condicional
jo espellingaria
tu espellingaries
ell, ella, vostè espellingaria
nosaltres espellingaríem
vosaltres, vós espellingaríeu
ells, elles, vostès espellingarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espellingat
tu hauries (hagueres) espellingat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espellingat
nosaltres hauríem (haguérem) espellingat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espellingat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espellingat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espellingar

Mode subjuntiu

Present
jo espellingui, espellingue (val.)
tu espellinguis, espellingues (val.)
ell, ella, vostè espellingui, espellingue (val.)
nosaltres espellinguem
vosaltres, vós espellingueu
ells, elles, vostès espellinguin, espellinguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espellingat
tu hagis (hages) espellingat
ell, ella, vostè hagi (haja) espellingat
nosaltres hàgim (hàgem) espellingat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espellingat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espellingat
Imperfet
jo espellingués, espellingara (val.), espellingàs (val., bal.)
tu espellinguessis, espellingares (val.), espellingassis (bal.), espellinguesses, espellingasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espellingués, espellingara (val.), espellingàs (val., bal.)
nosaltres espellinguéssim, espellingàrem (val.), espellingàssim (bal.), espellinguéssem, espellingàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espellinguéssiu, espellingàreu (val.), espellingàssiu (bal.), espellinguésseu, espellingàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espellinguessin, espellingaren (val.), espellingassin (bal.), espellinguessen, espellingassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espellingat
tu haguessis (hagueres) espellingat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espellingat
nosaltres haguéssim (haguérem) espellingat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espellingat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espellingat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espellingar

Mode imperatiu

Present
tu espellinga
ell, ella, vostè espellingui, espellingue (val.)
nosaltres espellinguem
vosaltres, vós espellingueu, espellingau (bal.)
ells, elles, vostès espellinguin, espellinguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espellingar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espellingar
Infinitiu compost haver espellingat
Gerundi espellingant
Gerundi compost havent espellingat
Participi espellingat, espellingada, espellingats, espellingades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.