Conjugació en català del verb «espantar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espantar

Mode indicatiu

Present
jo espanto (cent.), espante (val.), espant (bal.)
tu espantes
ell, ella, vostè espanta
nosaltres espantem, espantam (bal.)
vosaltres, vós espanteu, espantau (bal.)
ells, elles, vostès espanten
Perfet
jo he espantat
tu has espantat
ell, ella, vostè ha espantat
nosaltres hem espantat
vosaltres, vós heu espantat
ells, elles, vostès han espantat
Imperfet
jo espantava
tu espantaves
ell, ella, vostè espantava
nosaltres espantàvem
vosaltres, vós espantàveu
ells, elles, vostès espantaven
Plusquamperfet
jo havia espantat
tu havies espantat
ell, ella, vostè havia espantat
nosaltres havíem espantat
vosaltres, vós havíeu espantat
ells, elles, vostès havien espantat
Passat simple
jo espantí
tu espantares
ell, ella, vostè espantà
nosaltres espantàrem
vosaltres, vós espantàreu
ells, elles, vostès espantaren
Passat perifràstic
jo vaig espantar
tu vas (vares) espantar
ell, ella, vostè va espantar
nosaltres vam (vàrem) espantar
vosaltres, vós vau (vàreu) espantar
ells, elles, vostès van (varen) espantar
Passat anterior
jo haguí espantat
tu hagueres espantat
ell, ella, vostè hagué espantat
nosaltres haguérem espantat
vosaltres, vós haguéreu espantat
ells, elles, vostès hagueren espantat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espantat
tu vas haver espantat
ell, ella, vostè va haver espantat
nosaltres vam haver espantat
vosaltres, vós vau haver espantat
ells, elles, vostès van haver espantat
Futur
jo espantaré
tu espantaràs
ell, ella, vostè espantarà
nosaltres espantarem
vosaltres, vós espantareu
ells, elles, vostès espantaran
Futur perfet
jo hauré espantat
tu hauràs espantat
ell, ella, vostè haurà espantat
nosaltres haurem espantat
vosaltres, vós haureu espantat
ells, elles, vostès hauran espantat
Condicional
jo espantaria
tu espantaries
ell, ella, vostè espantaria
nosaltres espantaríem
vosaltres, vós espantaríeu
ells, elles, vostès espantarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espantat
tu hauries (hagueres) espantat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espantat
nosaltres hauríem (haguérem) espantat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espantat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espantat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espantar

Mode subjuntiu

Present
jo espanti, espante (val.)
tu espantis, espantes (val.)
ell, ella, vostè espanti, espante (val.)
nosaltres espantem
vosaltres, vós espanteu
ells, elles, vostès espantin, espanten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espantat
tu hagis (hages) espantat
ell, ella, vostè hagi (haja) espantat
nosaltres hàgim (hàgem) espantat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espantat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espantat
Imperfet
jo espantés, espantara (val.), espantàs (val., bal.)
tu espantessis, espantares (val.), espantassis (bal.), espantesses, espantasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espantés, espantara (val.), espantàs (val., bal.)
nosaltres espantéssim, espantàrem (val.), espantàssim (bal.), espantéssem, espantàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espantéssiu, espantàreu (val.), espantàssiu (bal.), espantésseu, espantàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espantessin, espantaren (val.), espantassin (bal.), espantessen, espantassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espantat
tu haguessis (hagueres) espantat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espantat
nosaltres haguéssim (haguérem) espantat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espantat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espantat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espantar

Mode imperatiu

Present
tu espanta
ell, ella, vostè espanti, espante (val.)
nosaltres espantem
vosaltres, vós espanteu, espantau (bal.)
ells, elles, vostès espantin, espanten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espantar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espantar
Infinitiu compost haver espantat
Gerundi espantant
Gerundi compost havent espantat
Participi espantat, espantada, espantats, espantades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espantar

  1. Tenir por.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.