Conjugació en català del verb «esmicar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esmicar

Mode indicatiu

Present
jo esmico (cent.), esmique (val.), esmic (bal.)
tu esmiques
ell, ella, vostè esmica
nosaltres esmiquem, esmicam (bal.)
vosaltres, vós esmiqueu, esmicau (bal.)
ells, elles, vostès esmiquen
Perfet
jo he esmicat
tu has esmicat
ell, ella, vostè ha esmicat
nosaltres hem esmicat
vosaltres, vós heu esmicat
ells, elles, vostès han esmicat
Imperfet
jo esmicava
tu esmicaves
ell, ella, vostè esmicava
nosaltres esmicàvem
vosaltres, vós esmicàveu
ells, elles, vostès esmicaven
Plusquamperfet
jo havia esmicat
tu havies esmicat
ell, ella, vostè havia esmicat
nosaltres havíem esmicat
vosaltres, vós havíeu esmicat
ells, elles, vostès havien esmicat
Passat simple
jo esmiquí
tu esmicares
ell, ella, vostè esmicà
nosaltres esmicàrem
vosaltres, vós esmicàreu
ells, elles, vostès esmicaren
Passat perifràstic
jo vaig esmicar
tu vas (vares) esmicar
ell, ella, vostè va esmicar
nosaltres vam (vàrem) esmicar
vosaltres, vós vau (vàreu) esmicar
ells, elles, vostès van (varen) esmicar
Passat anterior
jo haguí esmicat
tu hagueres esmicat
ell, ella, vostè hagué esmicat
nosaltres haguérem esmicat
vosaltres, vós haguéreu esmicat
ells, elles, vostès hagueren esmicat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esmicat
tu vas haver esmicat
ell, ella, vostè va haver esmicat
nosaltres vam haver esmicat
vosaltres, vós vau haver esmicat
ells, elles, vostès van haver esmicat
Futur
jo esmicaré
tu esmicaràs
ell, ella, vostè esmicarà
nosaltres esmicarem
vosaltres, vós esmicareu
ells, elles, vostès esmicaran
Futur perfet
jo hauré esmicat
tu hauràs esmicat
ell, ella, vostè haurà esmicat
nosaltres haurem esmicat
vosaltres, vós haureu esmicat
ells, elles, vostès hauran esmicat
Condicional
jo esmicaria
tu esmicaries
ell, ella, vostè esmicaria
nosaltres esmicaríem
vosaltres, vós esmicaríeu
ells, elles, vostès esmicarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esmicat
tu hauries (hagueres) esmicat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esmicat
nosaltres hauríem (haguérem) esmicat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esmicat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esmicat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmicar

Mode subjuntiu

Present
jo esmiqui, esmique (val.)
tu esmiquis, esmiques (val.)
ell, ella, vostè esmiqui, esmique (val.)
nosaltres esmiquem
vosaltres, vós esmiqueu
ells, elles, vostès esmiquin, esmiquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esmicat
tu hagis (hages) esmicat
ell, ella, vostè hagi (haja) esmicat
nosaltres hàgim (hàgem) esmicat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esmicat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esmicat
Imperfet
jo esmiqués, esmicara (val.), esmicàs (val., bal.)
tu esmiquessis, esmicares (val.), esmicassis (bal.), esmiquesses, esmicasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esmiqués, esmicara (val.), esmicàs (val., bal.)
nosaltres esmiquéssim, esmicàrem (val.), esmicàssim (bal.), esmiquéssem, esmicàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esmiquéssiu, esmicàreu (val.), esmicàssiu (bal.), esmiquésseu, esmicàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esmiquessin, esmicaren (val.), esmicassin (bal.), esmiquessen, esmicassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esmicat
tu haguessis (hagueres) esmicat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esmicat
nosaltres haguéssim (haguérem) esmicat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esmicat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esmicat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmicar

Mode imperatiu

Present
tu esmica
ell, ella, vostè esmiqui, esmique (val.)
nosaltres esmiquem
vosaltres, vós esmiqueu, esmicau (bal.)
ells, elles, vostès esmiquin, esmiquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmicar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esmicar
Infinitiu compost haver esmicat
Gerundi esmicant
Gerundi compost havent esmicat
Participi esmicat, esmicada, esmicats, esmicades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmicar

  1. esmicolar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.