Conjugació en català del verb «esgrimir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esgrimir

Mode indicatiu

Present
jo esgrimeixo (cent.), esgrimesc (val., bal.), esgrimisc (val.)
tu esgrimeixes, esgrimixes (val.)
ell, ella, vostè esgrimeix, esgrimix (val.)
nosaltres esgrimim
vosaltres, vós esgrimiu
ells, elles, vostès esgrimeixen, esgrimixen (val.)
Perfet
jo he esgrimit
tu has esgrimit
ell, ella, vostè ha esgrimit
nosaltres hem esgrimit
vosaltres, vós heu esgrimit
ells, elles, vostès han esgrimit
Imperfet
jo esgrimia
tu esgrimies
ell, ella, vostè esgrimia
nosaltres esgrimíem
vosaltres, vós esgrimíeu
ells, elles, vostès esgrimien
Plusquamperfet
jo havia esgrimit
tu havies esgrimit
ell, ella, vostè havia esgrimit
nosaltres havíem esgrimit
vosaltres, vós havíeu esgrimit
ells, elles, vostès havien esgrimit
Passat simple
jo esgrimí
tu esgrimires
ell, ella, vostè esgrimí
nosaltres esgrimírem
vosaltres, vós esgrimíreu
ells, elles, vostès esgrimiren
Passat perifràstic
jo vaig esgrimir
tu vas (vares) esgrimir
ell, ella, vostè va esgrimir
nosaltres vam (vàrem) esgrimir
vosaltres, vós vau (vàreu) esgrimir
ells, elles, vostès van (varen) esgrimir
Passat anterior
jo haguí esgrimit
tu hagueres esgrimit
ell, ella, vostè hagué esgrimit
nosaltres haguérem esgrimit
vosaltres, vós haguéreu esgrimit
ells, elles, vostès hagueren esgrimit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esgrimit
tu vas haver esgrimit
ell, ella, vostè va haver esgrimit
nosaltres vam haver esgrimit
vosaltres, vós vau haver esgrimit
ells, elles, vostès van haver esgrimit
Futur
jo esgrimiré
tu esgrimiràs
ell, ella, vostè esgrimirà
nosaltres esgrimirem
vosaltres, vós esgrimireu
ells, elles, vostès esgrimiran
Futur perfet
jo hauré esgrimit
tu hauràs esgrimit
ell, ella, vostè haurà esgrimit
nosaltres haurem esgrimit
vosaltres, vós haureu esgrimit
ells, elles, vostès hauran esgrimit
Condicional
jo esgrimiria
tu esgrimiries
ell, ella, vostè esgrimiria
nosaltres esgrimiríem
vosaltres, vós esgrimiríeu
ells, elles, vostès esgrimirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esgrimit
tu hauries (hagueres) esgrimit
ell, ella, vostè hauria (haguera) esgrimit
nosaltres hauríem (haguérem) esgrimit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esgrimit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esgrimit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esgrimir

Mode subjuntiu

Present
jo esgrimeixi, esgrimesca / esgrimisca (val.), esgrimesqui (bal.)
tu esgrimeixis, esgrimesques / esgrimisques (val.), esgrimesquis (bal.)
ell, ella, vostè esgrimeixi, esgrimesca / esgrimisca (val.), esgrimesqui (bal.)
nosaltres esgrimim, esgrimiguem (bal.)
vosaltres, vós esgrimiu, esgrimigueu (bal.)
ells, elles, vostès esgrimeixin, esgrimesquen / esgrimisquen (val.), esgrimesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) esgrimit
tu hagis (hages) esgrimit
ell, ella, vostè hagi (haja) esgrimit
nosaltres hàgim (hàgem) esgrimit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esgrimit
ells, elles, vostès hagin (hagen) esgrimit
Imperfet
jo esgrimís, esgrimira (val.)
tu esgrimissis, esgrimires (val.), esgrimisses
ell, ella, vostè esgrimís, esgrimira (val.)
nosaltres esgrimíssim, esgrimírem (val.), esgrimíssem
vosaltres, vós esgrimíssiu, esgrimíreu (val.), esgrimísseu
ells, elles, vostès esgrimissin, esgrimiren (val.), esgrimissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esgrimit
tu haguessis (hagueres) esgrimit
ell, ella, vostè hagués (haguera) esgrimit
nosaltres haguéssim (haguérem) esgrimit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esgrimit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esgrimit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esgrimir

Mode imperatiu

Present
tu esgrimeix, esgrimix (val.)
ell, ella, vostè esgrimeixi, esgrimesca / esgrimisca (val.), esgrimesqui (bal.)
nosaltres esgrimim, esgrimiguem (bal.)
vosaltres, vós esgrimiu
ells, elles, vostès esgrimeixin, esgrimesquen / esgrimisquen (val.), esgrimesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esgrimir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esgrimir
Infinitiu compost haver esgrimit
Gerundi esgrimint
Gerundi compost havent esgrimit
Participi esgrimit, esgrimida, esgrimits, esgrimides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esgrimir

  1. Brandar una arma blanca.
  2. Emprar un objecte allargat a manera d’arma.
  3. Presentar arguments amb contundència.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.