Conjugació en català del verb «esgrillar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esgrillar

Mode indicatiu

Present
jo esgrillo (cent.), esgrille (val.), esgrill (bal.)
tu esgrilles
ell, ella, vostè esgrilla
nosaltres esgrillem, esgrillam (bal.)
vosaltres, vós esgrilleu, esgrillau (bal.)
ells, elles, vostès esgrillen
Perfet
jo he esgrillat
tu has esgrillat
ell, ella, vostè ha esgrillat
nosaltres hem esgrillat
vosaltres, vós heu esgrillat
ells, elles, vostès han esgrillat
Imperfet
jo esgrillava
tu esgrillaves
ell, ella, vostè esgrillava
nosaltres esgrillàvem
vosaltres, vós esgrillàveu
ells, elles, vostès esgrillaven
Plusquamperfet
jo havia esgrillat
tu havies esgrillat
ell, ella, vostè havia esgrillat
nosaltres havíem esgrillat
vosaltres, vós havíeu esgrillat
ells, elles, vostès havien esgrillat
Passat simple
jo esgrillí
tu esgrillares
ell, ella, vostè esgrillà
nosaltres esgrillàrem
vosaltres, vós esgrillàreu
ells, elles, vostès esgrillaren
Passat perifràstic
jo vaig esgrillar
tu vas (vares) esgrillar
ell, ella, vostè va esgrillar
nosaltres vam (vàrem) esgrillar
vosaltres, vós vau (vàreu) esgrillar
ells, elles, vostès van (varen) esgrillar
Passat anterior
jo haguí esgrillat
tu hagueres esgrillat
ell, ella, vostè hagué esgrillat
nosaltres haguérem esgrillat
vosaltres, vós haguéreu esgrillat
ells, elles, vostès hagueren esgrillat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esgrillat
tu vas haver esgrillat
ell, ella, vostè va haver esgrillat
nosaltres vam haver esgrillat
vosaltres, vós vau haver esgrillat
ells, elles, vostès van haver esgrillat
Futur
jo esgrillaré
tu esgrillaràs
ell, ella, vostè esgrillarà
nosaltres esgrillarem
vosaltres, vós esgrillareu
ells, elles, vostès esgrillaran
Futur perfet
jo hauré esgrillat
tu hauràs esgrillat
ell, ella, vostè haurà esgrillat
nosaltres haurem esgrillat
vosaltres, vós haureu esgrillat
ells, elles, vostès hauran esgrillat
Condicional
jo esgrillaria
tu esgrillaries
ell, ella, vostè esgrillaria
nosaltres esgrillaríem
vosaltres, vós esgrillaríeu
ells, elles, vostès esgrillarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esgrillat
tu hauries (hagueres) esgrillat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esgrillat
nosaltres hauríem (haguérem) esgrillat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esgrillat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esgrillat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esgrillar

Mode subjuntiu

Present
jo esgrilli, esgrille (val.)
tu esgrillis, esgrilles (val.)
ell, ella, vostè esgrilli, esgrille (val.)
nosaltres esgrillem
vosaltres, vós esgrilleu
ells, elles, vostès esgrillin, esgrillen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esgrillat
tu hagis (hages) esgrillat
ell, ella, vostè hagi (haja) esgrillat
nosaltres hàgim (hàgem) esgrillat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esgrillat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esgrillat
Imperfet
jo esgrillés, esgrillara (val.), esgrillàs (val., bal.)
tu esgrillessis, esgrillares (val.), esgrillassis (bal.), esgrillesses, esgrillasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esgrillés, esgrillara (val.), esgrillàs (val., bal.)
nosaltres esgrilléssim, esgrillàrem (val.), esgrillàssim (bal.), esgrilléssem, esgrillàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esgrilléssiu, esgrillàreu (val.), esgrillàssiu (bal.), esgrillésseu, esgrillàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esgrillessin, esgrillaren (val.), esgrillassin (bal.), esgrillessen, esgrillassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esgrillat
tu haguessis (hagueres) esgrillat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esgrillat
nosaltres haguéssim (haguérem) esgrillat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esgrillat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esgrillat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esgrillar

Mode imperatiu

Present
tu esgrilla
ell, ella, vostè esgrilli, esgrille (val.)
nosaltres esgrillem
vosaltres, vós esgrilleu, esgrillau (bal.)
ells, elles, vostès esgrillin, esgrillen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esgrillar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esgrillar
Infinitiu compost haver esgrillat
Gerundi esgrillant
Gerundi compost havent esgrillat
Participi esgrillat, esgrillada, esgrillats, esgrillades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.