Conjugació en català del verb «esfullar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esfullar

Mode indicatiu

Present
jo esfullo (cent.), esfulle (val.), esfull (bal.)
tu esfulles
ell, ella, vostè esfulla
nosaltres esfullem, esfullam (bal.)
vosaltres, vós esfulleu, esfullau (bal.)
ells, elles, vostès esfullen
Perfet
jo he esfullat
tu has esfullat
ell, ella, vostè ha esfullat
nosaltres hem esfullat
vosaltres, vós heu esfullat
ells, elles, vostès han esfullat
Imperfet
jo esfullava
tu esfullaves
ell, ella, vostè esfullava
nosaltres esfullàvem
vosaltres, vós esfullàveu
ells, elles, vostès esfullaven
Plusquamperfet
jo havia esfullat
tu havies esfullat
ell, ella, vostè havia esfullat
nosaltres havíem esfullat
vosaltres, vós havíeu esfullat
ells, elles, vostès havien esfullat
Passat simple
jo esfullí
tu esfullares
ell, ella, vostè esfullà
nosaltres esfullàrem
vosaltres, vós esfullàreu
ells, elles, vostès esfullaren
Passat perifràstic
jo vaig esfullar
tu vas (vares) esfullar
ell, ella, vostè va esfullar
nosaltres vam (vàrem) esfullar
vosaltres, vós vau (vàreu) esfullar
ells, elles, vostès van (varen) esfullar
Passat anterior
jo haguí esfullat
tu hagueres esfullat
ell, ella, vostè hagué esfullat
nosaltres haguérem esfullat
vosaltres, vós haguéreu esfullat
ells, elles, vostès hagueren esfullat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esfullat
tu vas haver esfullat
ell, ella, vostè va haver esfullat
nosaltres vam haver esfullat
vosaltres, vós vau haver esfullat
ells, elles, vostès van haver esfullat
Futur
jo esfullaré
tu esfullaràs
ell, ella, vostè esfullarà
nosaltres esfullarem
vosaltres, vós esfullareu
ells, elles, vostès esfullaran
Futur perfet
jo hauré esfullat
tu hauràs esfullat
ell, ella, vostè haurà esfullat
nosaltres haurem esfullat
vosaltres, vós haureu esfullat
ells, elles, vostès hauran esfullat
Condicional
jo esfullaria
tu esfullaries
ell, ella, vostè esfullaria
nosaltres esfullaríem
vosaltres, vós esfullaríeu
ells, elles, vostès esfullarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esfullat
tu hauries (hagueres) esfullat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esfullat
nosaltres hauríem (haguérem) esfullat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esfullat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esfullat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esfullar

Mode subjuntiu

Present
jo esfulli, esfulle (val.)
tu esfullis, esfulles (val.)
ell, ella, vostè esfulli, esfulle (val.)
nosaltres esfullem
vosaltres, vós esfulleu
ells, elles, vostès esfullin, esfullen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esfullat
tu hagis (hages) esfullat
ell, ella, vostè hagi (haja) esfullat
nosaltres hàgim (hàgem) esfullat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esfullat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esfullat
Imperfet
jo esfullés, esfullara (val.), esfullàs (val., bal.)
tu esfullessis, esfullares (val.), esfullassis (bal.), esfullesses, esfullasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esfullés, esfullara (val.), esfullàs (val., bal.)
nosaltres esfulléssim, esfullàrem (val.), esfullàssim (bal.), esfulléssem, esfullàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esfulléssiu, esfullàreu (val.), esfullàssiu (bal.), esfullésseu, esfullàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esfullessin, esfullaren (val.), esfullassin (bal.), esfullessen, esfullassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esfullat
tu haguessis (hagueres) esfullat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esfullat
nosaltres haguéssim (haguérem) esfullat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esfullat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esfullat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esfullar

Mode imperatiu

Present
tu esfulla
ell, ella, vostè esfulli, esfulle (val.)
nosaltres esfullem
vosaltres, vós esfulleu, esfullau (bal.)
ells, elles, vostès esfullin, esfullen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esfullar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esfullar
Infinitiu compost haver esfullat
Gerundi esfullant
Gerundi compost havent esfullat
Participi esfullat, esfullada, esfullats, esfullades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esfullar

  1. Treure les fulles o els pètals.
  2. Perdre les fulles o els pètals.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.