Conjugació en català del verb «esduir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esduir

Mode indicatiu

Present
jo esdueixo (cent.), esduesc (val., bal.), esduïsc (val.)
tu esdueixes, esduïxes (val.)
ell, ella, vostè esdueix, esduïx (val.)
nosaltres esduïm
vosaltres, vós esduïu
ells, elles, vostès esdueixen, esduïxen (val.)
Perfet
jo he esduït
tu has esduït
ell, ella, vostè ha esduït
nosaltres hem esduït
vosaltres, vós heu esduït
ells, elles, vostès han esduït
Imperfet
jo esduïa
tu esduïes
ell, ella, vostè esduïa
nosaltres esduíem
vosaltres, vós esduíeu
ells, elles, vostès esduïen
Plusquamperfet
jo havia esduït
tu havies esduït
ell, ella, vostè havia esduït
nosaltres havíem esduït
vosaltres, vós havíeu esduït
ells, elles, vostès havien esduït
Passat simple
jo esduí
tu esduïres
ell, ella, vostè esduí
nosaltres esduírem
vosaltres, vós esduíreu
ells, elles, vostès esduïren
Passat perifràstic
jo vaig esduir
tu vas (vares) esduir
ell, ella, vostè va esduir
nosaltres vam (vàrem) esduir
vosaltres, vós vau (vàreu) esduir
ells, elles, vostès van (varen) esduir
Passat anterior
jo haguí esduït
tu hagueres esduït
ell, ella, vostè hagué esduït
nosaltres haguérem esduït
vosaltres, vós haguéreu esduït
ells, elles, vostès hagueren esduït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esduït
tu vas haver esduït
ell, ella, vostè va haver esduït
nosaltres vam haver esduït
vosaltres, vós vau haver esduït
ells, elles, vostès van haver esduït
Futur
jo esduiré
tu esduiràs
ell, ella, vostè esduirà
nosaltres esduirem
vosaltres, vós esduireu
ells, elles, vostès esduiran
Futur perfet
jo hauré esduït
tu hauràs esduït
ell, ella, vostè haurà esduït
nosaltres haurem esduït
vosaltres, vós haureu esduït
ells, elles, vostès hauran esduït
Condicional
jo esduiria
tu esduiries
ell, ella, vostè esduiria
nosaltres esduiríem
vosaltres, vós esduiríeu
ells, elles, vostès esduirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esduït
tu hauries (hagueres) esduït
ell, ella, vostè hauria (haguera) esduït
nosaltres hauríem (haguérem) esduït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esduït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esduït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esduir

Mode subjuntiu

Present
jo esdueixi, esduesca / esduïsca (val.), esduesqui (bal.)
tu esdueixis, esduesques / esduïsques (val.), esduesquis (bal.)
ell, ella, vostè esdueixi, esduesca / esduïsca (val.), esduesqui (bal.)
nosaltres esduïm, esduïguem (bal.)
vosaltres, vós esduïu, esduïgueu (bal.)
ells, elles, vostès esdueixin, esduesquen / esduïsquen (val.), esduesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) esduït
tu hagis (hages) esduït
ell, ella, vostè hagi (haja) esduït
nosaltres hàgim (hàgem) esduït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esduït
ells, elles, vostès hagin (hagen) esduït
Imperfet
jo esduís, esduïra (val.)
tu esduïssis, esduïres (val.), esduïsses
ell, ella, vostè esduís, esduïra (val.)
nosaltres esduíssim, esduírem (val.), esduíssem
vosaltres, vós esduíssiu, esduíreu (val.), esduísseu
ells, elles, vostès esduïssin, esduïren (val.), esduïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esduït
tu haguessis (hagueres) esduït
ell, ella, vostè hagués (haguera) esduït
nosaltres haguéssim (haguérem) esduït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esduït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esduït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esduir

Mode imperatiu

Present
tu esdueix, esduïx (val.)
ell, ella, vostè esdueixi, esduesca / esduïsca (val.), esduesqui (bal.)
nosaltres esduïm, esduïguem (bal.)
vosaltres, vós esduïu
ells, elles, vostès esdueixin, esduesquen / esduïsquen (val.), esduesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esduir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esduir
Infinitiu compost haver esduït
Gerundi esduint
Gerundi compost havent esduït
Participi esduït, esduïda, esduïts, esduïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.