Conjugació en català del verb «esdevenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esdevenir

Mode indicatiu

Present
jo esdevinc, esdevenc (bal.)
tu esdevens
ell, ella, vostè esdevé
nosaltres esdevenim
vosaltres, vós esdeveniu
ells, elles, vostès esdevenen
Perfet
jo he esdevingut, he esdevengut (bal.)
tu has esdevingut, has esdevengut (bal.)
ell, ella, vostè ha esdevingut, ha esdevengut (bal.)
nosaltres hem esdevingut, hem esdevengut (bal.)
vosaltres, vós heu esdevingut, heu esdevengut (bal.)
ells, elles, vostès han esdevingut, han esdevengut (bal.)
Imperfet
jo esdevenia
tu esdevenies
ell, ella, vostè esdevenia
nosaltres esdeveníem
vosaltres, vós esdeveníeu
ells, elles, vostès esdevenien
Plusquamperfet
jo havia esdevingut, havia esdevengut (bal.)
tu havies esdevingut, havies esdevengut (bal.)
ell, ella, vostè havia esdevingut, havia esdevengut (bal.)
nosaltres havíem esdevingut, havíem esdevengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu esdevingut, havíeu esdevengut (bal.)
ells, elles, vostès havien esdevingut, havien esdevengut (bal.)
Passat simple
jo esdevinguí, esdevenguí (bal.)
tu esdevingueres, esdevengueres (bal.)
ell, ella, vostè esdevingué, esdevengué (bal.)
nosaltres esdevinguérem, esdevenguérem (bal.)
vosaltres, vós esdevinguéreu, esdevenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès esdevingueren, esdevengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig esdevenir / esdevindre
tu vas (vares) esdevenir / esdevindre
ell, ella, vostè va esdevenir / esdevindre
nosaltres vam (vàrem) esdevenir / esdevindre
vosaltres, vós vau (vàreu) esdevenir / esdevindre
ells, elles, vostès van (varen) esdevenir / esdevindre
Passat anterior
jo haguí esdevingut, haguí esdevengut (bal.)
tu hagueres esdevingut, hagueres esdevengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué esdevingut, hagué esdevengut (bal.)
nosaltres haguérem esdevingut, haguérem esdevengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu esdevingut, haguéreu esdevengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren esdevingut, hagueren esdevengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esdevingut, vaig haver esdevengut (bal.)
tu vas haver esdevingut, vas haver esdevengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver esdevingut, va haver esdevengut (bal.)
nosaltres vam haver esdevingut, vam haver esdevengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver esdevingut, vau haver esdevengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver esdevingut, van haver esdevengut (bal.)
Futur
jo esdevindré, esdevendré (bal.)
tu esdevindràs, esdevendràs (bal.)
ell, ella, vostè esdevindrà, esdevendrà (bal.)
nosaltres esdevindrem, esdevendrem (bal.)
vosaltres, vós esdevindreu, esdevendreu (bal.)
ells, elles, vostès esdevindran, esdevendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré esdevingut, hauré esdevengut (bal.)
tu hauràs esdevingut, hauràs esdevengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà esdevingut, haurà esdevengut (bal.)
nosaltres haurem esdevingut, haurem esdevengut (bal.)
vosaltres, vós haureu esdevingut, haureu esdevengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran esdevingut, hauran esdevengut (bal.)
Condicional
jo esdevindria, esdevendria (bal.)
tu esdevindries, esdevendries (bal.)
ell, ella, vostè esdevindria, esdevendria (bal.)
nosaltres esdevindríem, esdevendríem (bal.)
vosaltres, vós esdevindríeu, esdevendríeu (bal.)
ells, elles, vostès esdevindrien, esdevendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esdevingut, hauria (haguera) esdevengut (bal.)
tu hauries (hagueres) esdevingut, hauries (hagueres) esdevengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) esdevingut, hauria (haguera) esdevengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) esdevingut, hauríem (haguérem) esdevengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esdevingut, hauríeu (haguéreu) esdevengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esdevingut, haurien (hagueren) esdevengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esdevenir

Mode subjuntiu

Present
jo esdevingui, esdevinga (val.), esdevengui (bal.)
tu esdevinguis, esdevingues (val.), esdevenguis (bal.)
ell, ella, vostè esdevingui, esdevinga (val.), esdevengui (bal.)
nosaltres esdevinguem, esdevenguem (bal.)
vosaltres, vós esdevingueu, esdevengueu (bal.)
ells, elles, vostès esdevinguin, esdevinguen (val.), esdevenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) esdevingut, hagi (haja) esdevengut (bal.)
tu hagis (hages) esdevingut, hagis (hages) esdevengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) esdevingut, hagi (haja) esdevengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) esdevingut, hàgim (hàgem) esdevengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esdevingut, hàgiu (hàgeu) esdevengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) esdevingut, hagin (hagen) esdevengut (bal.)
Imperfet
jo esdevingués, esdevinguera (val.), esdevengués (bal.)
tu esdevinguessis, esdevingueres (val.), esdevinguesses, esdevenguessis (bal.)
ell, ella, vostè esdevingués, esdevinguera (val.), esdevengués (bal.)
nosaltres esdevinguéssim, esdevinguérem (val.), esdevinguéssem, esdevenguéssim (bal.)
vosaltres, vós esdevinguéssiu, esdevinguéreu (val.), esdevinguésseu, esdevenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès esdevinguessin, esdevingueren (val.), esdevinguessen, esdevenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esdevingut, hagués (haguera) esdevengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) esdevingut, haguessis (hagueres) esdevengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) esdevingut, hagués (haguera) esdevengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) esdevingut, haguéssim (haguérem) esdevengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esdevingut, haguéssiu (haguéreu) esdevengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esdevingut, haguessin (hagueren) esdevengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esdevenir

Mode imperatiu

Present
tu esdevén
ell, ella, vostè esdevingui, esdevinga (val.), esdevengui (bal.)
nosaltres esdevinguem, esdevenguem (bal.)
vosaltres, vós esdeveniu
ells, elles, vostès esdevinguin, esdevinguen (val.), esdevenguin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esdevenir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esdevenir / esdevindre
Infinitiu compost haver esdevingut, haver esdevengut (bal.)
Gerundi esdevenint
Gerundi compost havent esdevingut, havent esdevengut (bal.)
Participi esdevingut, esdevengut (bal.), esdevinguda, esdevenguda (bal.), esdevinguts, esdevenguts (bal.), esdevingudes, esdevengudes (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esdevenir

  1. Passar a un nou estat o qualitat.
  2. Succeir, advenir inesperadament.
  3. Produir-se, ocórrer un fet.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.