Conjugació en català del verb «esdentegar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esdentegar

Mode indicatiu

Present
jo esdentego (cent.), esdentegue (val.), esdenteg (bal.)
tu esdentegues
ell, ella, vostè esdentega
nosaltres esdenteguem, esdentegam (bal.)
vosaltres, vós esdentegueu, esdentegau (bal.)
ells, elles, vostès esdenteguen
Perfet
jo he esdentegat
tu has esdentegat
ell, ella, vostè ha esdentegat
nosaltres hem esdentegat
vosaltres, vós heu esdentegat
ells, elles, vostès han esdentegat
Imperfet
jo esdentegava
tu esdentegaves
ell, ella, vostè esdentegava
nosaltres esdentegàvem
vosaltres, vós esdentegàveu
ells, elles, vostès esdentegaven
Plusquamperfet
jo havia esdentegat
tu havies esdentegat
ell, ella, vostè havia esdentegat
nosaltres havíem esdentegat
vosaltres, vós havíeu esdentegat
ells, elles, vostès havien esdentegat
Passat simple
jo esdenteguí
tu esdentegares
ell, ella, vostè esdentegà
nosaltres esdentegàrem
vosaltres, vós esdentegàreu
ells, elles, vostès esdentegaren
Passat perifràstic
jo vaig esdentegar
tu vas (vares) esdentegar
ell, ella, vostè va esdentegar
nosaltres vam (vàrem) esdentegar
vosaltres, vós vau (vàreu) esdentegar
ells, elles, vostès van (varen) esdentegar
Passat anterior
jo haguí esdentegat
tu hagueres esdentegat
ell, ella, vostè hagué esdentegat
nosaltres haguérem esdentegat
vosaltres, vós haguéreu esdentegat
ells, elles, vostès hagueren esdentegat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esdentegat
tu vas haver esdentegat
ell, ella, vostè va haver esdentegat
nosaltres vam haver esdentegat
vosaltres, vós vau haver esdentegat
ells, elles, vostès van haver esdentegat
Futur
jo esdentegaré
tu esdentegaràs
ell, ella, vostè esdentegarà
nosaltres esdentegarem
vosaltres, vós esdentegareu
ells, elles, vostès esdentegaran
Futur perfet
jo hauré esdentegat
tu hauràs esdentegat
ell, ella, vostè haurà esdentegat
nosaltres haurem esdentegat
vosaltres, vós haureu esdentegat
ells, elles, vostès hauran esdentegat
Condicional
jo esdentegaria
tu esdentegaries
ell, ella, vostè esdentegaria
nosaltres esdentegaríem
vosaltres, vós esdentegaríeu
ells, elles, vostès esdentegarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esdentegat
tu hauries (hagueres) esdentegat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esdentegat
nosaltres hauríem (haguérem) esdentegat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esdentegat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esdentegat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esdentegar

Mode subjuntiu

Present
jo esdentegui, esdentegue (val.)
tu esdenteguis, esdentegues (val.)
ell, ella, vostè esdentegui, esdentegue (val.)
nosaltres esdenteguem
vosaltres, vós esdentegueu
ells, elles, vostès esdenteguin, esdenteguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esdentegat
tu hagis (hages) esdentegat
ell, ella, vostè hagi (haja) esdentegat
nosaltres hàgim (hàgem) esdentegat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esdentegat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esdentegat
Imperfet
jo esdentegués, esdentegara (val.), esdentegàs (val., bal.)
tu esdenteguessis, esdentegares (val.), esdentegassis (bal.), esdenteguesses, esdentegasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esdentegués, esdentegara (val.), esdentegàs (val., bal.)
nosaltres esdenteguéssim, esdentegàrem (val.), esdentegàssim (bal.), esdenteguéssem, esdentegàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esdenteguéssiu, esdentegàreu (val.), esdentegàssiu (bal.), esdenteguésseu, esdentegàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esdenteguessin, esdentegaren (val.), esdentegassin (bal.), esdenteguessen, esdentegassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esdentegat
tu haguessis (hagueres) esdentegat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esdentegat
nosaltres haguéssim (haguérem) esdentegat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esdentegat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esdentegat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esdentegar

Mode imperatiu

Present
tu esdentega
ell, ella, vostè esdentegui, esdentegue (val.)
nosaltres esdenteguem
vosaltres, vós esdentegueu, esdentegau (bal.)
ells, elles, vostès esdenteguin, esdenteguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esdentegar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esdentegar
Infinitiu compost haver esdentegat
Gerundi esdentegant
Gerundi compost havent esdentegat
Participi esdentegat, esdentegada, esdentegats, esdentegades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esdentegar

  1. Treure o fer caure les dents.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.