Conjugació en català del verb «esclatar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esclatar

Mode indicatiu

Present
jo esclato (cent.), esclate (val.), esclat (bal.)
tu esclates
ell, ella, vostè esclata
nosaltres esclatem, esclatam (bal.)
vosaltres, vós esclateu, esclatau (bal.)
ells, elles, vostès esclaten
Perfet
jo he esclatat
tu has esclatat
ell, ella, vostè ha esclatat
nosaltres hem esclatat
vosaltres, vós heu esclatat
ells, elles, vostès han esclatat
Imperfet
jo esclatava
tu esclataves
ell, ella, vostè esclatava
nosaltres esclatàvem
vosaltres, vós esclatàveu
ells, elles, vostès esclataven
Plusquamperfet
jo havia esclatat
tu havies esclatat
ell, ella, vostè havia esclatat
nosaltres havíem esclatat
vosaltres, vós havíeu esclatat
ells, elles, vostès havien esclatat
Passat simple
jo esclatí
tu esclatares
ell, ella, vostè esclatà
nosaltres esclatàrem
vosaltres, vós esclatàreu
ells, elles, vostès esclataren
Passat perifràstic
jo vaig esclatar
tu vas (vares) esclatar
ell, ella, vostè va esclatar
nosaltres vam (vàrem) esclatar
vosaltres, vós vau (vàreu) esclatar
ells, elles, vostès van (varen) esclatar
Passat anterior
jo haguí esclatat
tu hagueres esclatat
ell, ella, vostè hagué esclatat
nosaltres haguérem esclatat
vosaltres, vós haguéreu esclatat
ells, elles, vostès hagueren esclatat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esclatat
tu vas haver esclatat
ell, ella, vostè va haver esclatat
nosaltres vam haver esclatat
vosaltres, vós vau haver esclatat
ells, elles, vostès van haver esclatat
Futur
jo esclataré
tu esclataràs
ell, ella, vostè esclatarà
nosaltres esclatarem
vosaltres, vós esclatareu
ells, elles, vostès esclataran
Futur perfet
jo hauré esclatat
tu hauràs esclatat
ell, ella, vostè haurà esclatat
nosaltres haurem esclatat
vosaltres, vós haureu esclatat
ells, elles, vostès hauran esclatat
Condicional
jo esclataria
tu esclataries
ell, ella, vostè esclataria
nosaltres esclataríem
vosaltres, vós esclataríeu
ells, elles, vostès esclatarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esclatat
tu hauries (hagueres) esclatat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esclatat
nosaltres hauríem (haguérem) esclatat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esclatat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esclatat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esclatar

Mode subjuntiu

Present
jo esclati, esclate (val.)
tu esclatis, esclates (val.)
ell, ella, vostè esclati, esclate (val.)
nosaltres esclatem
vosaltres, vós esclateu
ells, elles, vostès esclatin, esclaten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esclatat
tu hagis (hages) esclatat
ell, ella, vostè hagi (haja) esclatat
nosaltres hàgim (hàgem) esclatat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esclatat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esclatat
Imperfet
jo esclatés, esclatara (val.), esclatàs (val., bal.)
tu esclatessis, esclatares (val.), esclatassis (bal.), esclatesses, esclatasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esclatés, esclatara (val.), esclatàs (val., bal.)
nosaltres esclatéssim, esclatàrem (val.), esclatàssim (bal.), esclatéssem, esclatàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esclatéssiu, esclatàreu (val.), esclatàssiu (bal.), esclatésseu, esclatàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esclatessin, esclataren (val.), esclatassin (bal.), esclatessen, esclatassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esclatat
tu haguessis (hagueres) esclatat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esclatat
nosaltres haguéssim (haguérem) esclatat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esclatat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esclatat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esclatar

Mode imperatiu

Present
tu esclata
ell, ella, vostè esclati, esclate (val.)
nosaltres esclatem
vosaltres, vós esclateu, esclatau (bal.)
ells, elles, vostès esclatin, esclaten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esclatar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esclatar
Infinitiu compost haver esclatat
Gerundi esclatant
Gerundi compost havent esclatat
Participi esclatat, esclatada, esclatats, esclatades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esclatar

  1. Obrir-se una cosa per una força o impuls interior.
  2. Manifestar-se de forma sobtada.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.