Conjugació en català del verb «esbandir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esbandir

Mode indicatiu

Present
jo esbandeixo (cent.), esbandesc (val., bal.), esbandisc (val.)
tu esbandeixes, esbandixes (val.)
ell, ella, vostè esbandeix, esbandix (val.)
nosaltres esbandim
vosaltres, vós esbandiu
ells, elles, vostès esbandeixen, esbandixen (val.)
Perfet
jo he esbandit
tu has esbandit
ell, ella, vostè ha esbandit
nosaltres hem esbandit
vosaltres, vós heu esbandit
ells, elles, vostès han esbandit
Imperfet
jo esbandia
tu esbandies
ell, ella, vostè esbandia
nosaltres esbandíem
vosaltres, vós esbandíeu
ells, elles, vostès esbandien
Plusquamperfet
jo havia esbandit
tu havies esbandit
ell, ella, vostè havia esbandit
nosaltres havíem esbandit
vosaltres, vós havíeu esbandit
ells, elles, vostès havien esbandit
Passat simple
jo esbandí
tu esbandires
ell, ella, vostè esbandí
nosaltres esbandírem
vosaltres, vós esbandíreu
ells, elles, vostès esbandiren
Passat perifràstic
jo vaig esbandir
tu vas (vares) esbandir
ell, ella, vostè va esbandir
nosaltres vam (vàrem) esbandir
vosaltres, vós vau (vàreu) esbandir
ells, elles, vostès van (varen) esbandir
Passat anterior
jo haguí esbandit
tu hagueres esbandit
ell, ella, vostè hagué esbandit
nosaltres haguérem esbandit
vosaltres, vós haguéreu esbandit
ells, elles, vostès hagueren esbandit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esbandit
tu vas haver esbandit
ell, ella, vostè va haver esbandit
nosaltres vam haver esbandit
vosaltres, vós vau haver esbandit
ells, elles, vostès van haver esbandit
Futur
jo esbandiré
tu esbandiràs
ell, ella, vostè esbandirà
nosaltres esbandirem
vosaltres, vós esbandireu
ells, elles, vostès esbandiran
Futur perfet
jo hauré esbandit
tu hauràs esbandit
ell, ella, vostè haurà esbandit
nosaltres haurem esbandit
vosaltres, vós haureu esbandit
ells, elles, vostès hauran esbandit
Condicional
jo esbandiria
tu esbandiries
ell, ella, vostè esbandiria
nosaltres esbandiríem
vosaltres, vós esbandiríeu
ells, elles, vostès esbandirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esbandit
tu hauries (hagueres) esbandit
ell, ella, vostè hauria (haguera) esbandit
nosaltres hauríem (haguérem) esbandit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esbandit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esbandit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbandir

Mode subjuntiu

Present
jo esbandeixi, esbandesca / esbandisca (val.), esbandesqui (bal.)
tu esbandeixis, esbandesques / esbandisques (val.), esbandesquis (bal.)
ell, ella, vostè esbandeixi, esbandesca / esbandisca (val.), esbandesqui (bal.)
nosaltres esbandim, esbandiguem (bal.)
vosaltres, vós esbandiu, esbandigueu (bal.)
ells, elles, vostès esbandeixin, esbandesquen / esbandisquen (val.), esbandesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) esbandit
tu hagis (hages) esbandit
ell, ella, vostè hagi (haja) esbandit
nosaltres hàgim (hàgem) esbandit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esbandit
ells, elles, vostès hagin (hagen) esbandit
Imperfet
jo esbandís, esbandira (val.)
tu esbandissis, esbandires (val.), esbandisses
ell, ella, vostè esbandís, esbandira (val.)
nosaltres esbandíssim, esbandírem (val.), esbandíssem
vosaltres, vós esbandíssiu, esbandíreu (val.), esbandísseu
ells, elles, vostès esbandissin, esbandiren (val.), esbandissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esbandit
tu haguessis (hagueres) esbandit
ell, ella, vostè hagués (haguera) esbandit
nosaltres haguéssim (haguérem) esbandit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esbandit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esbandit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbandir

Mode imperatiu

Present
tu esbandeix, esbandix (val.)
ell, ella, vostè esbandeixi, esbandesca / esbandisca (val.), esbandesqui (bal.)
nosaltres esbandim, esbandiguem (bal.)
vosaltres, vós esbandiu
ells, elles, vostès esbandeixin, esbandesquen / esbandisquen (val.), esbandesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbandir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esbandir
Infinitiu compost haver esbandit
Gerundi esbandint
Gerundi compost havent esbandit
Participi esbandit, esbandida, esbandits, esbandides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbandir

  1. Netejar amb aigua clara una cosa ensabonada per a treure’n el sabó.
  2. escampar-se
  3. bandejar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.